Abadia de Sant Hilari de Carcassona
Abbaye de Saint-Hilaire d’Aude / Saint-Saturnin / S. Hilarius
(Sant Hilari / Sant Ilari / Saint-Hilaire, Aude)
Hom considera que aquesta antiga abadia benedictina fou fundada en el segle VIII. Dedicada inicialment als sants Sadurní i Hilari, tot i que finalment seria coneguda només amb el nom de Sant Hilari. Hi ha una tradició que diu que l’establiment fou fundat el segle VI pel mateix Hilari, primer bisbe de Carcassona, que fou martiritzat en aquella ciutat.
La primera notícia certa es troba en una confirmació de béns signada per Lluís el Piadós el 825. L’abadia es trobava sota la protecció dels comtes de Carcassona. El 978 el comte Roger I el Vell va presidir el trasllat de les relíquies del sant titular, en època de l’abat Benet. Més endavant, ja al segle XI, aquest monestir va passar a dependre de la gran abadia de Sant Miquel de la Clusa (Piemont). El lloc va patir els efectes de la croada contra els càtars, quan els monjos foren acusats d’heretges, un conflicte que s’ha de relacionar amb l’assignació d’antics béns d’aquesta abadia al monestir de dominiques de Prolha. Es va restaurar al segle XIII.
També va patir els efectes de la pesta negra (1348) i de la guerra dels Cent Anys. El 1540 va passar a estar governada per abats comendataris, en aquesta època, a partir de la segona meitat del segle XV, la casa va patir un llarg període de decadència. Hom intentà la seva restauració religiosa vinculant-la a la congregació de Saint-Maur, sense èxit. Fou secularitzada el 1758, passant a dependre del seminari de Carcassona. L'església, dedicada a l'Assumpta, va esdevenir parroquial, aquesta construcció s'havia restaurat en el segle XIII. Conserva també un interessant claustre d'època gòtica (s. XIV). Recentment, s'ha restaurat el refetor dels monjos. Es conserva també la casa abacial, amb un bell teginat decorat, del segle XVI.
Sarcòfag de sant Serni (s. XII)
Sarcòfag de sant Serni (s. XII). Una esplèndida peça de marbre característica de l’escultor anomenat Mestre de Cabestany, decorat amb episodis de la vida del sant titular, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. A la dreta de la part frontal hom veu el sant bisbe titular, portador d’un llibre obert mentre és arrestat per dos individus, els altres dos assenyalen el Capitoli tolosà, on és conduït el sant. A la part de l’esquerra es detalla el martiri del sant, que és arrossegat fora del Capitoli per un toro destinat al sacrifici pagà. En el lateral de la dreta tres personatges: els sants Honest, Serni i Pàpol. El primer prenent el bàcul de les mans de sant Serni, com a successor en la seu tolosana. Sant Pàpol fou també un màrtir de l’època. A la part lateral esquerra, unes santes dones es fan càrrec del cos del sant, representat aquí amb la seva ànima acollida per un àngel.
- BAUDREU, Dominique (2007). L’abbaye de Saint-Hilaire. Archéologie du Midi Médieval
- CLERCY, Clément (1912). Notice sur l'ancienne abbaye de Saint-Hilaire. Bulletin de la Commission archéologique de Narbonne, t. XII
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- DURLIAT, Marcel; i altres (1973). Congrès archéologique de France, 131e session. Pays de l’Aude. París: Société française d'archéologie
- ESPARSEIL, R. (1928). L’abbaye de St-Hilaire de l’Aude. Carcassona: Gabelle
- LAHONDÈS, Jules de (1876). Notice sur l'abbaye de Saint-Hilaire, arrondissement de Limoux (Aude). Bulletin monumental. Vol. 42
- NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
- POISSON, Olivier (2000). Le Maître de Cabestany. Zodiaque
- ROBION, Claude-Marie (2014). Nouvelles données sur l'histoire de l'abbaye de Saint-Hilaire. Bulletin de la Société d'Etudes Scientifiques de l'Aude, vol. 114
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia