Abadia de Sant Pàpol

La primera notícia documentada del centre monàstic és del 817, quan s’esmenta en una relació d’abadies. La importància d’aquest establiment es va veure incrementada gràcies al monjo Berenguer, que va morir el 1093, i gràcies a la seva vida ascètica, fou santificat. La presència del cos de sant Berenguer va incrementar la devoció i la presència de pelegrins a l’abadia. El 1119 hi ha constància que depenia del monestir de Santa Maria d’Alet. Sant Pàpol es va convertir en un centre d’oposició al catarisme, malgrat això, en 1233 s’hi va enterrar el noble Jordà de Roquefort, reconegut càtar.

L'església és, bàsicament, romànica, amb afegits de diverses èpoques. És de nau única amb tres absis, el del nord més antic, el central decorat exteriorment i el del sud modificat en el segle XIV. Té capelles laterals de diverses èpoques i una porta a ponent. Davant l'absidiola nord s'aixeca el campanar. El claustre es troba al sud de l'església, té quatre galeries de mides diferents, caldria datar-lo cap al 1300. Les columnes són d'obra, els seus capitells tenen en gran part decoració vegetal i es troben força desgastats. La sala capitular, també és de voltants del 1300, porta l'escut de Bernard de la Tour, el darrer abat i primer bisbe. Es conserven altres construccions menors, aixecades al segle XVII.