Abadia de Santa Maria d'Alet
Abbaye Sainte-Marie d’Alet / Electi / Aletensis
(Alet / Alet-les-Bains, Aude)
Ruïnes de l'església
L’origen d’aquesta abadia és poc conegut. La seva fundació s’havia situat en l’any 813, quan el comte Berà de Rasès (també de Barcelona) i la seva esposa, van determinar la construcció d’aquest establiment monàstic, posat sota l’advocació de la Mare de Déu i seguidor de la regla benedictina. Tot i que és força versemblant, aquest document fundacional s’ha revelat una falsificació, en realitat la primera notícia que hom té d’aquest monestir està datada el 970.
Absis romànic
A mitjan segle XI, hom té constància que el lloc fou víctima d'un saqueig, en aquesta època s'hi localitza una relíquia de la Vera Creu, que atrau els pelegrins. Roger II de Foix (1071-1124) restitueix a l'abadia les seves possessions, acció que posteriorment confirmen els papes Pasqual II (1116) i Calixt II (1119). La propera abadia de Sant Policarp de Rasès depenia en aquest temps d'Alet, dependència que es va allargar fins al 1197. També hi depenia l'abadia de Sant Pàpol. Bona part de l'església que es conserva és d'aquesta època. El 1318, el papa Joan XXII va crear el bisbat d'Alet i el darrer abat, Bartomeu, prengué la categoria de bisbe. Sens dubte, aquest pas va ser causat per la situació geogràfica d'Alet, prop dels centres herètics que en aquella època encara tenien seguidors.
Fou un bisbat petit i d'una importància limitada. El darrer prelat fou Charles de la Cropte (1763-1793). El pas a seu episcopal va facilitar la construcció d'una nova església, però el conjunt d'edificis van quedar molt malmès el 1577 a causa de les guerres de Religió, fet del no es va poder recuperar, des de llavors s'utilitzava l'antic refetor benedictí com a lloc de culte del bisbat. El 1792, amb la Revolució, el lloc fou clausurat. Si hi havia una església de l'època carolíngia, no hi ha cap resta aparent, l'església és bàsicament de les acaballes del segle XI i del següent. Al segle XIV es va bastir un absis gòtic que envoltava l'anterior, romànic, i que es va perdre en bona part quan es va obrir la carretera que hi passa a tocar.
Façana sud, amb el cementiri
Absidiola de la capçalera gòtica
Decoració de la façana sud
Decoració de la façana sud
Torre esbotzada
Capitell de la nau
Imposta del portal sud
Finestral
Gravat d'A. Dauzats (s XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Postal antiga, col·lecció particular
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- LEBLANC, Gratien; i altres (1973). Congrès archéologique de France, 131e session. Pays de l’Aude. París: Société française d'archéologie
- NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
- SARRET, Françoise; BLANC, Jean (1984). L'abbaye d'Alet. Carcassona: Archéologie du Midi Medieval
L’abadia és al centre d'Alet, al sud de Carcassona