Monastère des Dominicaines de Prouilhe / Sainte-Marie de Prouilhe / Prulla
(Fanjaus / Fanjeaux)
Aquest monestir fou una de les primeres fundacions de sant Domènec, va tenir lloc en el marc de la croada contra els albigesos promoguda en època d’Innocenci III, amb aquestes terres com escenari. El 1206 sant Domènec (Domingo de Guzmán) va tenir una aparició de la Mare de Déu a i va decidir la fundació de la casa femenina on es reclourien les monges, especialment dones que havien deixat el catarisme per seguir la regla de Sant Agustí. El fundador va rebre del bisbe de Tolosa l’església de Sainte-Marie de Prolha i uns terrenys al seu voltant.
El mateix Domènec de Guzmán i Dídac d’Osma foren els organitzadors d’aquesta comunitat, alhora que aquest lloc també fou un dels escenaris on es va desenvolupar la mateixa fundació de l’orde dominicà. A mitjan segle XIV, les monges de Prolha van participar activament en la fundació del monestir de Montsió, a Barcelona. Tal com succeïa en les comunitats monàstiques de França, a començament del segle XVI la casa passava per una època de decadència a causa de la intervenció reial en el seu control. El 1715 el monestir va ser víctima d'un incendi que va obligar a la reconstrucció del conjunt monàstic, però finalment el 1792 la comunitat fou dissolta i els béns venuts a causa de la Revolució. A partir del 1855 es va procedir a la reconstrucció dels edificis amb la voluntat de tornar a fundar el monestir de les dominiques, cosa que es va fer realitat el 1880.
Abbaye de Saint-Martin-Lys / Saint-Martin de Lez / S. Martini de Lenis
(Sant Martí de Les / Saint-Martin-Lys)
Dibuix d'Antoine-Ignace Melling
Publicat a Voyage pittoresque dans les Pyrénées
françaises et dans les départements adjacents...
Es tracta d'un monestir d'època carolíngia situat a l'antic comtat de Rasès, esmentat per primer cop el 898 en una donació a favor seu. Durant el segle X es va veure beneficiat amb donacions dels comtes de Cerdanya i Besalú. El 1045 el bisbe de Carcassona va consagrar la seva església, es tractava d'un monestir de modestes dimensions i a causa d'això el 1070 fou unit a Sant Ponç de Tomeres, com a priorat seu. Aquesta casa va patir els efectes de les guerres de Religió, i el 1594 fou víctima d'un incendi. L'església es va restaurar, però amb caràcter de parròquia en un altre indret, on es va formar la nova població. Ara el monestir pràcticament ha desaparegut, només resten en peu alguns vestigis de murs.
- BONNERY, André (1996). Saint Martin de Les. Saint-Martin Lys. Catalunya romànica. Vol. XXV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CERVINI, Joseph A. (1826-1830). Voyage pittoresque dans les Pyrénées françaises et dans les départements adjacents... París: Treuttel et Würtz
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia