Abadia de Sant Ponç de Tomeres
Abbaye de Saint-Pons-de-Thomières / S. Pontii Thomeriarum
(Sant Ponç de Tomeres / Saint-Pons-de-Thomières, Erau)
Aquesta abadia benedictina fou fundada l’any 936 a iniciativa del comte Ramon III de Tolosa i la seva esposa Garsenda. Al lloc on es va aixecar l'abadia ja hi havia un centre de culte dedicat a sant Martí, però el nou monestir es va posar sota l'advocació de sant Ponç, martiritzat a Cimiez (Niça) el 257. L’any 937, les relíquies d’aquest màrtir es van portar a aquest lloc des de l'abadia de Saint-Pons (Alps Marítims), lloc del seu enterrament. En aquesta fundació hi van participar monjos vinguts de l'abadia de Saint-Géraud d'Orlhac (Alvèrnia).
L'abadia va anar aconseguint una gran significació i la seva influència fou considerable, sobretot a partir del 1061, sota la direcció de l’abat Frotard; en aquesta època va reunir sota la seva direcció altres monestirs, particularment a la zona catalana: Sant Martin de Les (Aude, 1070), Sant Benet de Bages (1074), Sant Cugat del Vallès (1089), Sant Pere de Rodes... Aquesta època d'esplendor va facilitar que es pogués refer l'església primitiva que s'havia quedat petita, aquesta nova construcció fou inaugurada pel papa Urbà II el 1096, quan encara no era acabada. El temple fou renovat de nou a conseqüència de la seva destrucció el 1170 quan Roger Trencavell va sotmetre l'abadia a pillatge, el saqueig sembla que va afectar tant a l'església com les altres dependències monàstiques.
Una butlla papal de Joan XXII, del 1318, va fer que Sant Ponç esdevingués seu episcopal, l'abat Pere Roger va passar a ser el primer bisbe de la diòcesi. Malgrat la nova situació, la casa va continuar encara com a monestir benedictí i els monjos formaven part del capítol catedralici. A finals del segle XV hom treballava en la construcció d'una nova capçalera de l'església, però el 1567 el lloc fou atacat pels protestants que tornaren a deixar els edificis en ruïna. El monestir i catedral va quedar molt afectat i la comunitat es va veure obligada a dispersar-se i deixar la clausura, per això es va demanar la seva secularització, cosa que es va obtenir el 1615, amb una butlla papal que ho autoritzava. Les obres de reconstrucció es van seguir en els decennis següents. En aquests treballs es va capgirar l'orientació de l'església (1716), el cor es va desplaçar a la nau i al lloc de la capçalera enrunada es va aixecar la nova façana, el mobiliari interior es va refer a la mateixa època.
El 1790 va perdre la condició de catedral i els edificis annexos també van desaparèixer. El conjunt es va restaurar entre el 1839 i 1841. L'església es conserva amb les modificacions que es van anar fent en el decurs del temps, però el gruix de la construcció (una església de nau única) és del segle XII. A la façana occidental es conserva un portal romànic (la Porta dels Morts, denominada així perquè comunicava amb el cementiri) decorat amb arquivoltes i la representació del Sol i de la Lluna. A l'antiga façana, es conserven dos timpans en mal estat, corresponents a l'antiga portada ara tapiada, amb la representació del Sant sopar i de l'Ascensió per una banda i de la Crucifixió per l'altra.
Jean J. B. Laurens (s XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Els capitells del claustre
No queda cap rastre del claustre romànic, que es va perdre en el saqueig dels protestants, tot i que molts capitells es conserven dispersos en diverses col·leccions, com ara el Museu dels Augustins de Tolosa de Llenguadoc, el Toledo Museum of Art (Ohio), el Metropolitan Museum de Nova York, el Museu del Louvre de París, el Museum of Fine Arts de Boston...
Lapidació de sant Esteve
Ara al Metropolitan Museum de Nova York
Crucifixió
Museu dels Augustins de Tolosa de Ll.
Mare de Déu amb el Nen
Museu dels Augustins de Tolosa de Ll.
Martiri de sant Ponç
Episodi del martiri del sant. Empresonat, fou conduït a l'amfiteatre de Cimiez i sotmès a tortura en un poltre, sense èxit. Llavors el prefecte va ordenar que portessin dos ossos ferotges, però aquests van atacar els botxins i després es van agenollar davant el sant.
Sant Ponç i els ossos
Ara al Toledo Museum of Art (Ohio) / Cat: 1929-203
© Toledo Museum of Art
Sant Ponç i els ossos
Ara al Toledo Museum of Art (Ohio) / Cat: 1929-203
© Toledo Museum of Art
Sant Ponç i els ossos
Ara al Toledo Museum of Art (Ohio) / Cat: 1929-207
© Toledo Museum of Art
El pas del mar Roig
Ara al Toledo Museum of Art (Ohio) / Cat: 1929-204
© Toledo Museum of Art
El bes de Judes (?)
Ara al Toledo Museum of Art (Ohio) / Cat: 1929-206
© Toledo Museum of Art
L'Infern
Ara al Toledo Museum of Art (Ohio) / Cat: 1929-208
© Toledo Museum of Art
Enterrament de Crist
Les Santes Dones al sepulcre
Museu del Louvre, París
Enterrament de Crist
Les Santes Dones al sepulcre
Museu del Louvre, París
Enterrament de Crist
Les Santes Dones al sepulcre
Museu del Louvre, París
Ángels i serafins
Museu del Louvre, París
Ángels i serafins
Museu del Louvre, París
Els Evangelistes
Museu del Louvre, París
Crist lliurant les claus a sant Pere
Museu del Louvre, París
- ALTÉS I AGUILÓ, Xavier (2003). Les homeliae capitulares del monestir de Sant Ponç de Tomeres i l'homeliari de l'ofici catalanonarbonès. Miscel-Lània liturgica catalana, XI. Barcelona: Institut d'estudis Catalans
- BARTHES, D. (1945). Les bas-reliefs romans de Saint-Pons-de-Thomières. Cahiers de Saint-Pons-de-Thomières. Saint-Pons-de-Thomières: Maraval
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- BÈNE, Abbé (1875). Recherches historiques sur Frotard, dixième abbé de Saint-Pons de Thomières, légat de S. Grégoire VII. Montpeller: J. Martel
- BOUCHE, Honoré (1664). Saint Pons Martyr Evêque de Cimiez. La chorographie ou description de Provence. Vol. 1. Aix: Ch. David
- BOUSQUET, Jacques (1973). La sculpture romane à Saint-Pons de Thomières et ses liens avec l’art du Roussillon. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm 4
- BRECK, Joseph (1922). Three capitals from Saint-Pons. Bulletin of the Metropolitan Museum of Art. Vol. 17
- BUSSIS-TAIT, Leslie (1996). Histoire du monastère de Saint-Pons-de-Thomières. Sources documentaires (936-1874). Études Héraultaises, núm. 26-27
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
- DURLIAT, Marcel (1951). Saint-Pons-De-Thomières. Congrès Archéologique de France. 108. Montpeller. París: Société Française d’Archéologie
- LUGAND, Jacques (1975). Languedoc roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 3. París: Morel
- SAHUC, J. (1908). L'art roman à Saint-Pons-de-Thomières. Montpeller: I. G. du Midi
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
Al centre de la població d'aquest mateix nom