Hom considera que l’abadia de Saint-Pons fou fundada a instàncies de Carlemany sobre el lloc on hauria estat martiritzat sant Ponç de Cimiez. L’origen de la ciutat de Niça (Nikaia) és molt antic, hauria estat fundada cap al segle IV aC pels foceus, que abans s’havien establert a Massàlia (Marsella). Al segle I els romans funden el lloc de Cemenelum (Cimiez) prop de l’antiga Nikaia.
És en aquest període que hom situa l’arribada de Ponç a la ciutat, fugint de Roma, d’on era originari, fou empresonat i martiritzat a Cimiez l’any 257. Malgrat que en el segle V Cimiez fou víctima de les invasions dels gots i a poc a poc queda despoblada, el lloc d’enterrament de sant Ponç era molt concorregut i la seva figura, objecte de veneració. La tradició diu que Carlemany va fundar aquí el monestir de Saint-Pons l’any 775 i que hi va posar al seu nebot Siagri al seu front. A banda de la narració esmentada, sembla molt possible que el monestir estigués en funcionament a finals del segle VIII, però poc després una invasió sarraïna el va destruir.
A finals del segle X, la casa benedictina s’havia fundat novament i recuperat, el 937 el comte Ramon III de Tolosa va portar una part de les relíquies del sant a l’abadia de Sant Ponç de Tomeres (Erau), lloc que ell mateix havia fundat l’any anterior. El primer document conegut d’aquest monestir és de l’any 999, es tracta d’una donació a favor de l’abadia efectuada per Miró de Niça. En les dècades següents altres donacions de béns beneficiaren Saint-Pons, esdevenint un monestir pròsper amb moltes esglésies i priorats dependents. El 1247, en plena època d’apogeu, una butlla del papa Innocenci IV, confirmava tots els seus béns i possessions.
Mémonum, Montpeller
La crisi i decadència va arribar al segle XIV, amb episodis de pesta i especialment els efectes de la guerra de l’Unió d’Ais que va afectar Niça i el monestir, que va veure com la comunitat fugia. El 1473, l’abadia es va sotmetre al règim de comenda, amb la consegüent minva dels seus ingressos. El 1528 hi va haver un intent fallit de suprimir-la per afegir els seus béns a la mensa capitular de la catedral. A poc a poc, la situació es va anar agreujant de manera que va afectar l’observança, alhora que la situació física de les dependències monàstiques era gairebé de ruïna (1567).
Malgrat la seva situació, a començament del segle XVIII els benedictins van emprendre la reconstrucció total del monestir, l’abadia de Saint-Pons va mantenir-se fins que Víctor Amadeu III de Sardenya la va suprimir el 1792. Després d’un període de transició, en època de la Revolució, Niça va passar una altra vegada al regne de Sardenya i l’antic monestir esdevingué de propietat pública, però mantenint el culte. El 1835 hi arribaren els Oblats de Maria que van restaurar els edificis. El 1860 Niça va passar a l’Estat francès, que va recuperar la propietat el lloc i, el 1903, els Oblats foren expulsats definitivament. Després la ciutat de Niça va prendre la propietat del monestir, l’església esdevenia parròquia i el monestir adoptava funcions hospitalàries.
- BUIS, Micheline Cimiez (2002). Nouvelles recherches sur le monument funéraire dit "tombeau de saint Pons" (fin du VIIIe siècle) à Cimiez (Alpes-Maritimes). Archéologie du Midi médiéval, vol. 20
- CAIS DI PIERLAS, E. (1903). Chartrier de l'abbaye de Saint-Pons hors les murs de Nice. Mònaco
- CODOU, Yann (2011). Le monument funéraire carolingien de Saint-Pons de Cimiez. Provence historique. Vol LXI
- GUYON, Jean (1973). L'inscription carolingienne du tombeau de saint Pons à Cimiez (Alpes-Maritimes). Mélanges de l'Ecole française de Rome. Vol. 85
- LAGUERRE, G. (1967). Saint-Pons de Cimiez. Provence historique, vol. 17
- MAUREL, J.-G.-P. (1889). Saint Pons de Cimiez, martyr, patron des paroisses de Saint-Pons de Thomières... Montpeller: Grollier
- SALVETTI, Bonaventure (1925). Essai historique sur l'abbaye de Saint-Pons de Nice. Niça: Gasparini
- SANCHEZ, Jean-Michel (2003). L'abbaye de Saint-Pons à Nice. Une oeuvre de Filippo Juvarra influencée par Pierre Puget?. Provence Historique, vol. 53