 |
Giraud de Salas
(Gerard, o Géraud de Salles), fundador |
Nascut a Salas (Salles,
Dordonya) entre el 1050 i 1055, va
integrar-se a la
comunitat monàstica de Saint-Avit, on es
va formar. Més endavant va practicar
l’eremitisme fins que va emprendre una
àmplia tasca evangelitzadora i de fundació
de diversos establiments monàstics. Giraud
de Salas, com també Robert d'Arbrissel
(c1047-c1116), i sobretot el més conegut,
Bernat de Claravall (1090-1153), van jugar un
paper molt important dins el món monàstic de
la seva època. La primera fundació
relacionada amb Giraud fou el
monestir de Cadouin (Cadonh, prop del
lloc de Salas). El 1119 va fundar l’abadia
de Châtelliers (Deux-Sèvres), aquell
mateix any Cadouin va entrar a l’òrbita
cistercenca, amb la seva filiació a
Pontigny. El 1120 va assistir a la
fundació, o millor reorganització, de l’abadia
de Notre-Dame de l’Absie (Deux-Sèvres)
on va caure malalt i fou traslladat a
Châtelliers, on va morir el 20 d’abril
d’aquell mateix any i hi fou enterrat.
|

Abadia de Cadouin
|
Tradicionalment hom atribueix
la seva intervenció en la fundació d’una
quinzena de monestirs:
Notre-Dame de Cadouin (Cadonh, Dordonya,
1113),
Grand Selva (Tarn i Garona, 1114),
Notre-Dame de Bournet (Charente),
Notre-Dame de Dalon (Dordonya, 1114),
Notre-Dame de Gondon (Òlt i Garona, c1120),
Notre-Dame de Bonnevaux (Viena),
Notre-Dame du Pin (Viena, c1120),
Notre-Dame des Alleuds (Deux-Sèvres, 1120),
Notre-Dame de Fontdouce (Charente Marítim),
Notre-Dame de La Tenaille (Charente-Marítim),
Notre-Dame des Châtelliers (Deux-Sèvres,
1119),
Notre-Dame de l’Absie (Deux Sèvres, 1120),
Les Châtres (Charente ?), Les Chalards (Alta
Viena ?) i Courbefy (Alta Viena ?), als que
també s’hi afegeix Notre-Dame de Pontaut
(Landes, 1115), Notre-Dame de Bonlieu
(Cruesa, 1120), Palais Notre-Dame (Cruesa) Notre-Dame de Pré-Benoît (Cruesa) i
Bretenous.
|

Abadia de Notre-Dame du Pin |
Aquestes fundacions eren
seguidores de la regla de Sant Benet i mantenien una certa relació
entre elles, però a la mort de Giraud es van acostar més a l’orde
cistercenc, tal com s’havia avançat Cadouin el 1119. De fet
aquells monestirs van seguir camins diversos: uns es van aplegar al
voltant dels cistercencs de Cadouin: Grand Selva, Gondon i Bonnevaux.
Altres es van agrupar al voltant de Dalon: Bonlieu, Pontaut, Palais
Notre-Dame i Pré-Benoît i més endavant van esdevenir cistercencs. Un
tercer grup el formaren els monestirs que van mantenir-se
independents abans d’afiliar-se també al Cister. Encara cal esmentar
les cases que tot fa pensar que no van tenir continuïtat: Les
Châtres, Les Chalards, Courbefy i Bretenous. |
|
20
d'abril - Té relació amb: |
|
|

Saint-Avit
|

L'abadia de Châtelliers el 1889
Fotografia de Jules Robuchon. Col·lecció Philippe Michaud
Imatge de Wikimedia Commons
|

Monestir de Fontdouce
|

Estat actual de la Grand Selva
|
|
|
|
Bibliografia:
-
BERTHIER, Marcel (1987). Géraud de Salles, ses fondations
monastiques. Leu évolution vers l’ordre cistercien à la fin
du XII siècle. Bulletin de la Société Historique et
Archéologique du Périgord. Tome CXIV.
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des
saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 4.
París: Bloud et Barral
- J. D. (1877). Vie du bienheureux Giraud de Salles,
fondateur des abbayes du Bournet et de Tusson (Charente).
Angulema: Baillarger |
|
Baldiri B. -
Desembre de 2013 |
|