|
Aquest
lloc de L’Absie hauria estat donat l’any 854 per Carles
el Calb als monjos de l’abadia de Noirmoutier (Vendée)
que s’havien refugiat en aquestes terres fugint dels
normands. En aquella època hi havia dues esglésies.
Aquell primer establiment monàstic no va tenir
continuïtat ja sigui per les mateixes invasions
normandes o pel trasllat dels monjos de Noirmoutier a un
altre indret tot cercant un lloc idoni pel seu
establiment. Hom estableix l’any 1095 com el de
l’arribada de Pierre de Bunt a L’Absie, que va trobar en
ruïna; amb la complicitat del bisbe de Poitiers va refer
una església i es va establir prop seu, en un eremitori. |
|
|
Al voltant
d’aquell assentament es va anar reunint una comunitat de seguidors
de Pierre de Bunt fins que el 1120
Giraud de Salas hi va fundar un
monestir amb presència de les autoritats eclesiàstiques, entre les
quals el bisbe de Poitiers i l’abat de
Cadohn (Cadouin, Dordonya) i va
posar al seu davant el mateix Pierre de Bunt, amb el títol d’abat.
Aquesta casa va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, que
la va deixar pràcticament destruïda; es va refer durant la segona
meitat del segle XV. A començament del segle XVI el monestir passava
a estar encapçalat per abats comendataris. Poc després la casa fou
ocupada pels hugonots en el marc de les guerres de Religió i entre
el 1575 i 1576 els monjos foren expulsats i el lloc saquejat. Això
va portar un període de decadència en el que es va intentar la seva
reforma amb la vinculació a la congregació de Saint Maur, que no va
reeixir. El 1735, en plena decadència, l’abadia fou secularitzada i
els seus béns administrats pel capítol de La Rochelle. A part de
l’església, ara molt modificada, les altres dependències monacals es
trobaven en ruïnes i foren venudes després de la Revolució. |
L'Absie el 1735
Segons un dibuix publicat a L’Abbaye de L’Absie-en-Gatine |
