Notre-Dame de L’Absie

Benedictins

Segons la tradició, el lloc de L’Absie hauria estat donat l’any 854 per Carles el Calb als monjos de l’abadia de Noirmoutier (Vendée), que s’hi haurien refugiat fugint de les incursions normandes. En aquell moment, a L’Absie hi havia dues esglésies. Aquell primer establiment monàstic no va tenir continuïtat, ja fos per les mateixes invasions o pel trasllat dels monjos de Noirmoutier a un altre lloc, a la recerca d’un emplaçament més segur i estable.

Es considera que l’any 1095, Pierre de Bunt va arribar a L’Absie, aleshores en ruïnes. Amb el suport del bisbe de Poitiers, Pierre II († 1115), hi va reconstruir una església i s’hi establí en qualitat d’eremita. Al seu voltant es va anar formant una comunitat fins que, l’any 1120, Giraud de Salas (c. 1050-1120) hi fundà un monestir en presència de diverses autoritats eclesiàstiques, entre les quals el bisbe de Poitiers, Guillaume Gibert († 1140), i l’abat de Cadouin (Dordonya). Pierre de Bunt fou nomenat abat del nou establiment.

Des de l’època fundacional fins al segle XIII, l’abadia va reunir un patrimoni considerable gràcies a nombroses donacions. Durant la guerra dels Cent Anys, el lloc va quedar pràcticament destruït. Es va reconstruir durant la segona meitat del segle XV. A començament del segle XVI, el monestir passà a mans d’abats comendataris. Poc després, durant les guerres de Religió, fou ocupat pels hugonots; entre 1575 i 1576 els monjos foren expulsats i el monestir saquejat.

Notre-Dame de L’Absie

Això va iniciar un nou període de decadència. Es va intentar la seva reforma mitjançant la integració a la congregació de Saint-Maur, però l’operació no prosperà. L’any 1735, en plena decadència, l’abadia fou secularitzada i els seus béns passaren a ser administrats pel capítol de La Rochelle. A banda de l’església —avui molt modificada—, les altres dependències monàstiques es trobaven en ruïnes i foren venudes després de la Revolució.

L'Absie el 1735
Segons un dibuix publicat a L’Abbaye de L’Absie-en-Gatine

Bibliografia:

BAUDRILLART, Alfred (1909). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 1. París: Letouzey et Ané
BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
BESLY, Jean (1647). Histoire des comtes de Poictou et ducs de Guyenne. París: Alliot
DU TEMS, Hugues (1774). Le clergé de France, vol. II. París: Delalain
LEDAIN, Bélisaire (1895). Cartulaires et chartes de l'abbaye de l'Absie. Archives historiques du Poitou, núm. 25

POIGNAT, Maurice (1986). Histoire des communes des Deux-Sèvres. Le Pays du bocage. Poitiers: Projet
RAISON, Édouard (1936). L’Abbaye de l’Absie-en-Gatine (1120-1735). Mémoires de la Société des Antiquaires de l’Ouest. Vol. 13. Poitiers: Imp. Moderne
SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia

Situació:

L’Absie és situat entre Poitiers i la costa atlàntica

Abadia de Notre-Dame de L’Absie