Hom considera que aquesta canònica fou fundada per la vescomtessa Aldearda de Thouars, esposa d’Herbert I, cap el 973, però no seria fins començament del segle XI que arribaria la primera comunitat que havia d’ocupar aquella casa. L’any 1096 el bisbe de Poiters va regularitzar la situació de Saint-Pierre i va designar el seu primer abat (Petrus, que procedia de la canònica de Saint-Pierre de Lesterps), alhora que també es fixava que havia de seguir la Regla de Sant Agustí. L’any 1100 es va consagrar l’església canonical i és en aquella època que participaren el la introducció de canonges regulars a l'abadia de Toussaint d'Angers (Maine i Loira). A partir de l’any 1490 l’abadia va començar a estar dirigida per abats comendataris. El 1569 les dependències monàstiques foren destruïdes en el marc de les guerres de Religió. La canònica va extingir-se amb la Revolució, l’any 1791, a partir del 1802 l’església va prendre la categoria de parròquia.

Saint-Pierre d'Airvault

Saint-Pierre d'Airvault

Nàrtex de Saint-Pierre d'Airvault

Nàrtex de Saint-Pierre d'Airvault