Aquesta
abadia té el seu origen en una institució de caire
assistencial fundada a la ciutat d’Angers abans de l’any
1047 (probablement l’any 1040) pel canonge Giraud.
Aquella almoina fou fundada per donar suport als
necessitats en cas de malaltia i un lloc d’enterrament a
la seva mort, és per això que disposava d’un oratori i
d’un cementiri. La gestió de l’almoina fou lliurada al
capítol de la catedral que hauria de fer-se càrrec del
funcionament de la nova institució. Poc després de la
fundació i abans del 1049, el comte Jofré II Martell la
va lliurar a l’abadia benedictina de la Trinité Vendôme
(Loir i Cher) que ell mateix havia fundat, amb el
vist-i-plau episcopal i el compromís de continuar
mantenint la seva tasca assistencial. L’acord es va
oficialitzar el 1049, però la seva duració fou curta, ja
sigui a causa de la fundació des de Vendôme del nou
priorat de Saint Sauveur o bé per la dificultat de
mantenir la tasca assistencial, oposada als costums
benedictins, cap el 1056 la casa va retornar al capítol
de la catedral. |
|
Gràcies a una iniciativa del bisbe Renaud, cap el
1102-1103 hi van arribar els primers canonges regulars procedents de
Saint-Pierre d’Airvault
(Deux-Sèvres), no sense l’oposició de Vendôme que va intentar
recuperar la seva possessió. Un cop afermats els canonges, la casa es va
anar desenvolupant i aviat va esdevenir una abadia (al menys des del
1118). Hi ha constància del seu estat de decadència a partir del
segle XIV. Al segle XVII, quan encara mantenia el seu caràcter
assistencial, la casa fou reformada unint-la a la congregació de
Sainte-Geneviève (1624) que també es va encarregar de la seva
reconstrucció física. Arran de la Revolució, el lloc va passar a
mans públiques i fou ocupat per instal·lacions militars fins el seu
abandó. Actualment el lloc és la seu de la Galeria David d’Angers
que s’ha instal•lat sobre les ruïnes de l’antic establiment
monàstic. |
Abadia de Toussaint |