|
Hom
considera que la fundació d’aquest monestir va tenir
lloc durant el regnat del rei Clodoveu II (639-657),
aquest monarca hauria pres la iniciativa fundacional
arran d’una curació. La nova casa va quedar sota el
control de la dinastia merovíngia fins que a finals del
segle IX va passar a mans de la diòcesi d’Angers que hi
va establir una comunitat de canonges, un segle després
van arribar els monjos benedictins que van rellançar la
seva vitalitat. A mitjan segle XI es va refer el
monestir gràcies al suport dels comtes d’Anjou, la nova
església es va consagrar el 1059 i en els segles
posteriors es va anar refent i millorant. A l’església
del monestir es veneraven les relíquies de sant Brioc,
monjo i bisbe, que van arribar al segle IX a Angers a
causa de les inestabilitats causades per les invasions
normandes que van aconsellar el seu trasllat des de la
Bretanya. Després de patir els efectes de les guerres de
Cent Anys i de Religió la casa va passar a estar
governada per abats comendataris (1553) el que va
agreujar la seva decadència. El 1628 la congregació de
Saint-Maur es va fer càrrec del monestir i a finals
d’aquell segle va començar la seva reconstrucció,
especialment pel que fa a les dependències conventuals.
La comunitat benedictina es va mantenir en aquest lloc
fins la Revolució, el 1790. Actualment l’església té
funcions parroquials, es conserven les dependències
aixecades en època maurista. |
|
