Presbiteri
Els primers temps de l’abadia de Saint-Serge d’Angers són poc coneguts. S’ha considerat que la fundació va tenir lloc durant el regnat de Clodoveu II (639-657), qui hauria pres la iniciativa arran d’una curació. El primer document que l’esmenta està signat per Khildebert III (c. 678-711): és de l’any 705 i tracta d’una confirmació de béns, alguns dels quals haurien estat concedits per Clodoveu II. En aquella època, el lloc estava dedicat a Saint-Serge i Saint-Médard. A finals del segle IX, el rei Alain I de Bretanya († 907) va donar el monestir al bisbe Rainon d’Angers, que hi va establir una comunitat de canonges.
Gairebé un segle més tard, el bisbe Renaud II (973-1005) restaurà l’abadia i hi introduí monjos benedictins. En aquell moment, el lloc era conegut amb el nom de Saint-Serge i Saint-Bacchus. La reconstrucció es va dur a terme gràcies al suport dels comtes d’Anjou, i la nova església —de la qual encara es conserven alguns elements al transsepte— es va consagrar l’any 1059. A l’església s’hi veneraven les relíquies de sant Brioc de Bretanya (segles V-VI), monjo i bisbe, que arribaren a Angers l’any 851 a causa de les inestabilitats provocades per les invasions normandes, que en van aconsellar el trasllat des de la Bretanya.
Durant el segle XIII es van refer el presbiteri i la capçalera de l’església, i al segle XV les naus, que havien quedat molt malmeses arran de la guerra dels Cent Anys; el monestir, situat fora de les muralles, havia restat desprotegit. Posteriorment, encara patí els efectes de les guerres de Religió i, a partir de 1553, la introducció del règim comendatari. L’any 1628, la congregació de Saint-Maur es va fer càrrec del monestir i, a finals d’aquell segle, en va iniciar la reconstrucció, especialment de les dependències conventuals. La comunitat benedictina es va mantenir en aquest lloc fins a la Revolució: el 1790, quan fou clausurat, comptava amb tretze monjos.
Actualment, l’església té funcions parroquials. És un edifici complex, resultat de les nombroses intervencions efectuades al llarg del temps. Hi destaca el presbiteri del segle XIII, un ampli espai rectangular cobert amb voltes suportades per sis columnes, ben il·luminat gràcies als grans finestrals. Al seu costat hi ha dues capelles laterals: una, de planta rectangular i de la mateixa època, i una altra, més antiga, del segle XII, amb absis semicircular. Aquest conjunt es comunica amb el transsepte, que conserva estructures del segle XI. Les naus corresponen a la reconstrucció del segle XV.
Presbiteri
Absis lateral
Clau de volta del presbiteri. Sant Jaume
Foto de GO69, a Wikimedia
Clau de volta del presbiteri. Sant Pau
Foto de GO69, a Wikimedia
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Detall de Nouveau plan de la Ville d'Angers (1736)
Bibliothèque nationale de France
Detall de Nouveau plan de la Ville d'Angers (1736)
Bibliothèque nationale de France
Angers pittoresque (1843)
Angers pittoresque (1843)
Angers pittoresque (1843)
- BAUDRILLART, Alfred (1924). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 3. París: Letouzey et Ané
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- DENAIS, Joseph; i altres (1901). Richesses d'art de la France. Province, monuments religieux. Tome 3. París: Plon
- DESCONEGUT (sd). Abbatiale Saint-Serge. Angers. Lyon: Lescuyer
- DURVILLE, Georges (1903). Le cartulaire de Saint-Serge d'Angers. Nantes: Joubin
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 5. París: Bloud et Barral
- MUSSAT, André (1964). Saint-Serge d'Angers. Congrès archéologique de France, 122 ss. Anjou. Société française d'archéologie
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- TARDIF-DESVAUX (1843). Angers pittoresque. Angers: Cosnier et Lachèse
L’ancienne abbaye Saint-Serge est située au nord de l’ancien centre historique d’Angers