El monestir de la Trinité de Vendôme fou fundat per Jofre II Martell (comte de Vendôme entre 1032 i 1056, i d’Anjou entre 1040 i 1060) i la seva esposa Agnès de Borgonya (c990-1068) la construcció va començar el 1032 i els primers monjos van arribar des de l’abadia de Marmoutier (Tours, Indre i Loira). Jofre també va aportar béns i drets diversos que van enriquir la casa, a més de la preuada relíquia de la Llàgrima Santa que s’hi venerava. Quan el 1056 el fundador va retornar el títol de comte de Vendôme a Folc, es va reservar els seus drets sobre l’abadia. El 1061, el papa Nicolau II (1059-1061) va confirmar la fundació i les possessions d’aquesta casa i el 1097/98 el papa Urbà II (1088-1099) li atorgava el privilegi d’exempció posant l’abadia sota la jurisdicció directa de la Santa Seu.

La Trinité de Vendôme
Campanar romànic

Escut de la Trinité de Vendôme
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

El 1539 va morir el darrer abat regular de Vendôme, en endavant serien nomenats abats comendataris. A causa del relaxament dels costums dins del claustre, l’abat Sablet va fer les gestions oportunes per integrar-se a la congregació de Saint-Maur, cosa que es va fer efectiva el 1621. Els maurins van mantenir l’abadia fins la Revolució, el 1790 va acabar la vida comunitària però el lloc va tenir més sort que d’altres i s’ha conservat en bona part, especialment pel que fa a l’església, una construcció bàsicament gòtica, amb elements romànics (creuer i campanar).
 

La Trinité de Vendôme
Portal de ponent de l'església

Abadia de la Trinité de Vendôme
Gravat núm. 51 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Es tracta de la relíquia d’una llàgrima de Crist vessada davant la tomba de Llàtzer que segons la llegenda fou recollida per un àngel i lliurada a la Magdalena que la va portar a la Gàl·lia on la va entregar al bisbe Maximí d’Ais, qui la va assistir en la seva mort. Malgrat tot, l’emperador Constantí la va dur a Constantinoble on va restar fins que el 1040 el fundador de Vendôme, Jofre II Martell, la va rebre de mans de l’emperador bizantí Miquel IV i la va lliurar al monestir que havia fundat. Malgrat aquesta narració, no és fins a les acaballes del segle XII que es troba documentada la relíquia relacionant-la amb un fet miraculós. Es tractava d’una peça de cristall de roca que contenia una gota d’aigua, a més amb el temps s’hi havien afegit altres elements decoratius. Hom la troba inventariada entre els béns de la casa a l’època revolucionària (1790), el 1793 va perdre els valuosos elements d’orfebreria que l’acompanyaven. El 1803 estava en poder del bisbe d’Orleans i ara s’ha perdut.

La Trinité de Vendôme
Exterior de la fornícula on es guardaven els reliquaiaris
Abans situada al mur de tancament del cor. Ara perdut
(Louis Boudan, 1695)
Bibliothèque nationale de France

La Trinité de Vendôme
Lateral d'un dels reliquiaris que contenien la Llàgrima Santa
Il·lustració de Voyage a la Sainte-Larme de Vendome

La Trinité de Vendôme
Lateral d'un dels reliquiaris que contenien la Llàgrima Santa
Il·lustració de Voyage a la Sainte-Larme de Vendome

La Trinité de Vendôme
Frontal d'un dels reliquiaris que contenien la Llàgrima Santa
Il·lustració de Voyage a la Sainte-Larme de Vendome