La creació
d’aquest monestir, que després de molts canvis encara té
activitat, fou impulsada pel bisbe sant Innocenci de Le
Mans (532-543) amb la intervenció del rei merovingi Khildebert I (511-558) i la seva esposa la reina
Ultrogoda (?-d567)La reina Ultrogoda i Khildebert I
Detall de la portada de la catedral de Le Mans aquesta darrera va fomentar la seva
construcció i aportà d’algunes relíquies de sant JordiSant Jordi (+ 303)
Màrtir a Nicomèdia, Àsia Menor
Sant Jordi Catalogus Sanctorum (P. Natali, 1543) a
qui es va dedicar la casa, la tradició esmenta que es
tractava d’un braç. El monestir ja estava poblat per
monjos a mitjan del segle VI. Innocenci era coneixedor
de la Regla de Sant Benet i l’hauria introduït en aquest
monestir, hom parla de la relació del bisbe amb sant
Benet de Núrsia, a qui hauria demanat alguns monjos
formats per ell per poblar fundacions monàstiques dins
del seu bisbat. Aquest monestir va desaparèixer durant
el segle IX a causa de les invasions dels víkings. |
|
El lloc
fou restaurat monàsticament el 1045 per
Jofre II Martell, comte d’Anjou, qui hi va instaurar una canònica agustiniana a la que va
fer diverses donacions de béns, algunes parròquies i altres drets
amb la finalitat d’assegurar el seu futur. En poc temps ja
disposaven de set priorats que hi depenien. Malgrat tot, amb el pas
del temps la casa va anar decaient de manera que el 1725 hom va
demanar la seva incorporació a l’orde de Prémontré, quan van arribar
els premonstratencs procedents de la propera abadia de l'Étoile (Loir i Cher)Abadia de l'Étoile (Loir i Cher)
Monestir premonstratenc des del 1130, abans era una casa benedictina. Suprimit amb la Revolució, es va restaurar a finals del segle XIX, fins el 1903. Encara es conserva l'església
Abadia de l'Étoile Louis Boudan, 1695 Bibliothèque nationale de France, només restava un canonge a la comunitat. Aquest període va
acabar amb la Revolució, després de passar a mans de particulars, a
finals del segle XX va tornar a l’Església i des del 2001 és la seu
d’un nou monestir benedictí. Es conserva bona part de l’església que
bo i modificada, encara conserva elements medievals. |
Interior de l'església del
monestir |