Monestirs
Monestirs de
Centre-Val de Loira
Abadia de Selles-sur-Cher. Saint-Eusice
Abbaye de Selles / Abbatia Cellensis / Notre-Dame de Cella
< anterior Inici França Centre-Val de Loira Loir i Cher següent >
castellano
cercador contacte facebook

Loir i Cher

Monestir fundat en el lloc on la tradició situa l’ermitatge on es va retirar sant Eusici (465-542), un personatge nascut a la Dordonya que a causa de les dificultats econòmiques que patia es va desplaçar a aquesta regió on va professar en el suposat monestir de Patriciacum, que més endavant va deixar per retirar-se com a solitari. Segons Gregori de Tours, en aquest lloc va adquirir fama de taumaturg, i fou visitat per Khildebert I (511-558)Khildebert I
(c496-558)


Rei franc de la dinastia merovíngia (511-558). En el marc de les relacions amb el monacat cal destacar la seva participació en la fundació de Saint-Germain-des-Prés, a París


Khildebert I
La Biographie et prosopographie
des roys de France

Bibliothèque nationale de France
el 531, abans d’una expedició contra els visigots a Hispània i li va oferir una important suma de diners, que l’eremita va refusar, el rei va donar l’or als pobres i va prometre que, si tornava sa i estalvi de la batalla, faria aixecar una basílica, cosa que es va complir. Eusici va aplegar al seu voltant una comunitat monàstica, que seria coneguda com Cella Sancti Eusitii, d’aquí el nom actual de Selles. Altres fonts indiquen que el monestir fou fundat després de la mort d’Eusici per un seguidor seu, sant Wulsin, qui també hauria aixecat la basílica.

Selles
Façana de l'església de l'abadia de Selles


Prebenedictí


Canonges
agustinians



Cistercencs
feuillants

Selles
L'abadia de Selles
Dibuix atribuït a Louis Boudan (1707)
Bibliothèque nationale de France

Selles
Abadia de Selles
Absis amb relleus historiats


Sigui com sigui es va aixecar una rica basílica que va perdurar fins el segle IX, quan fou destruïda pels normands en un atac el 853 i en altres incursions posteriors. El lloc va quedar en ruïna fins que es va restaurar al voltant del 1020. Després d’un intent d’unir-se a la poderosa abadia de Marmoutier (Tours), el 1145 l’arquebisbe de Bourges hi va imposar una comunitat de canonges agustinians i seria en aquesta època que s’aixecaria l’església actual, tot i que es va refer a finals del segle XIII a causa de la destrucció causada per un incendi. Després encara patiria més incidències, com ara el saqueig per part dels hugonots el 1563. A l’època de les reformes, es va gestionar la seva adhesió a la Congregació de Saint-Víctor però finalment es va incorporar a la congregació cistercenca de Feuillant (1612), aprovada pel papa Pau V. Va subsistir fins la Revolució. Es conserva l’església de tres naus, en part romànica, restaurada a final del segle XIX, que encara conté alguns elements de la basílica merovíngia de Khildebert.

Selles
Abadia de Selles
Relleu amb escenes de la vida de sant Eusici


Selles
Abadia de Selles
Miracle de sant Eusici entrant a un forn de pa sense cremar-se

Selles
Abadia de Selles
Rentament de peus

Selles
Abadia de Selles
El prendiment


Selles
Abadia de Selles
Visitació

Selles
Abadia de Selles
Relleus al mur exterior

Selles
Abadia de Selles
Esquema de la planta de l'església del monestir


Selles
Abadia de Selles
Columnes i capitells merovingis de la basílica primitiva

Selles
Abadia de Selles
Capitell merovingi de la basílica primitiva

Selles
Abadia de Selles
Capitell merovingi de la basílica primitiva


Selles
Abadia de Selles
Portal de l'església

Selles
Abadia de Selles
Interior de l'església
Fotografia de Mossot, a Wikimedia

Selles
Abadia de Selles
Pati de l'antic claustre al costat de l'església


Selles
Escut de l'abadia de Selles
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

Selles
Abadia de Selles
Fotografia de Manfred Heyde, a Wikimedia

Selles
Planta de l'abadia de Selles el 1496
Publicada a Histoire de Selles en Berry et de ses seigneurs
The British Library

Bibliografia:
- AUBERT, Marcel (1913). L'église abbatiale de Selles-sur-Cher. Bulletin monumental. Vol 77. París/Caen: Picard/Delesques
- BERLAND, Jean-Marie (1980). Val de Loire roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- BESSE, J.-M. (1912). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Vol. 5, Bourges. Ligugé/París
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1720). Gallia Christiana. Vol. 2. París: Typographia Regia
- GREGORI DE TOURS (1861). Histoire ecclésiastique des Francs. Vol. 2. París: F. Didot
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vol. XIII. París: Bloud et Barral
- La Vie de S. Eusice, abbé, patron et fondateur de la ville de Celles en Berri (1708)


- MONTALEMBERT, Comte de (1869). Les moines en Gaule sous les premiers mérovingiens. París: Soye
- RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano. Vol. 6. Barcelona: Ed. del Serbal
- ROMIEU, Maurice (1899). Histoire de Selles en Berry et de ses seigneurs. Romorantin: Standachar
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1689). Histoire de Berry, contenant tout ce qui regarde cette province & le diocese de Bourges. París: Morel
- V. H. (1899). Selles en Berry et ses seigneurs. Bulletin de la Société Académique du Centre. Núm. 2
- WITTE, M. J. de (1851). Notice sur l'église abbatiale de Celles-Saint-Eusice. Mémoires de la Société Archéologique de l’Orléanais. Vol. I. París: Gatineau


Situació:

El monestir es troba a Selles-sur-Cher, al sud de Blois

Baldiri B. - Febrer de 2017