Abadia de Saint-Eusice de Selles-sur-Cher
Cella Sancti Eusitii / Sancta Maria de Cella / Notre-Dame la Blanche
(Selles-sur-Cher, Loir i Cher)
Notre-Dame la Blanche
L’abadia benedictina de Saint-Eusice, a Selles-sur-Cher, s’aixeca en el lloc on la tradició situa l’eremitori on es va retirar sant Eusici (465-542), un personatge nascut a la Dordonya que es va desplaçar a l’antiga província del Berry per raons econòmiques. Per aquest mateix motiu va ingressar al monestir anomenat Patriciacum, que més endavant va abandonar per retirar-se a viure com a solitari.
Segons Gregori de Tours, en aquest indret de retir va adquirir fama de taumaturg. Fins i tot, l’any 531, Eusici va rebre la visita del monarca merovingi Khildebert I (c. 496-558), abans d’una expedició contra els visigots a Hispània. El rei li va oferir una important suma de diners, però l’eremita la va refusar. Aleshores el monarca va repartir l’or entre els necessitats i va prometre que, si tornava sa i estalvi de la campanya, faria aixecar una basílica, promesa que va complir. Al voltant d’Eusici es va formar una comunitat monàstica, coneguda com a Cella Sancti Eusitii, origen del nom actual de Selles.
Altres fonts indiquen que el monestir fou fundat després de la mort d’Eusici per un deixeble seu, sant Wulsin, personatge vinculat a la casa reial, que va ingressar en aquesta comunitat incipient i que hauria estat el promotor de la construcció de la basílica. Sigui com sigui, s'hi va bastir una església sumptuosa que va perdurar fins al segle IX. L’any 853 fou destruïda arran d’un atac dels normands, destrucció que es repetiria en incursions posteriors. El lloc va quedar en ruïna fins que, al voltant del 1020, es va restaurar. Després d’un intent d’incorporar-la a la poderosa abadia de Marmoutier (Tours), el 1145 l’arquebisbe de Bourges, Pierre de La Châtre († 1171), hi va introduir una comunitat de canonges agustinians.
Lavatori
Probablement fou en aquesta època quan es va aixecar l’església actual, edifici que es va perdre en bona part a causa d’un incendi ocorregut a finals del segle XIII, fet que va obligar a una reconstrucció parcial. Posteriorment encara va patir altres incidències, com ara un llamp que va enderrocar la torre que s’alçava sobre el creuer i, sobretot, el saqueig i la destrucció provocats pels hugonots l’any 1563. En època de les reformes monàstiques es va gestionar la seva incorporació a la Congregació de Saint-Víctor però, finalment, el 1612 es va integrar a la congregació cistercenca de Feuillant, aprovada pel papa Pau V. D’aquesta manera, el monestir va subsistir fins a la Revolució.
Es conserva una església de tres naus, en bona part d’època romànica, restaurada a finals del segle XIX tot preservant-ne els trets medievals. L’edifici presenta tres naus i transsepte, amb dues absidioles obertes als seus braços. El presbiteri disposa d’un deambulatori amb tres capelles radials. Cal destacar també la decoració escultòrica conservada, amb alguns elements atribuïts a l'església de l'època de Khildebert, com ara les columnes i els capitells de la façana occidental. A l’exterior encara es poden veure diversos fragments d’un fris amb relleus historiats, alguns dels quals es troben desplaçats i fora del seu context original.
Prendiment de Jesús
Escenes de la vida de sant Eusici
Miracle de sant Eusici entrant a un forn de pa sense cremar-se
Visitació
Portal nord
Foto de Lomita, a Wikimedia
Portal de ponent
Capitell antic, al portal de ponent
Capitell antic, al portal de ponent
Esquema de la planta de l'església
Foto de Mossot, a Wikimedia
Foto de Lomita, a Wikimedia
Pati de l'antic claustre al costat de l'església
Planta de Selles, publicada a Histoire de Selles en Berry et de ses seigneurs
British Library
Dibuix atribuït a Louis Boudan (1707)
Bibliothèque nationale de France
Segons Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France
- AUBERT, Marcel (1913). L'église abbatiale de Selles-sur-Cher. Bulletin monumental. Vol 77. París/Caen: Picard/Delesques
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BERLAND, Jean-Marie (1980). Val de Loire roman. La nuit des temps. Zodiaque
- DESCONEGUT (1708). La Vie de S. Eusice, abbé, patron et fondateur de la ville de Celles en Berri
- GREGORI DE TOURS (1861). Histoire ecclésiastique des Francs. Vol. 2. París: F. Didot
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 13. París: Bloud et Barral
- KAHN, Deborah (2020). Le chevet de Saint-Eusice à Selles-sur-Cher. Architecture et programme sculpté. Bulletin Monumental, vol. 178/1
- MONTALEMBERT, Comte de (1869). Les moines en Gaule sous les premiers mérovingiens. París: Soye
- RÉAU, Louis (1997). Iconografía del Arte Cristiano. Iconografía de los santos (A-F). Barcelona: Ed. Del Serbal
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1689). Histoire de Berry, contenant tout ce qui regarde cette province & le diocese de Bourges. París: Morel
- V. H. (1899). Selles en Berry et ses seigneurs. Bulletin de la Société Académique du Centre. Núm. 2
- WITTE, M. J. de (1851). Notice sur l'église abbatiale de Celles-Saint-Eusice. Mémoires de la Société Archéologique de l’Orléanais. Vol. I. París: Gatineau
L’església del monestir es troba a la comuna de Selles-sur-Cher, al sud de Blois, en direcció a Châteauroux