Sant Martí de Tours (c. 316-397), després d’haver fundat l’abadia de Saint-Martin de Ligugé (Viena), fou designat bisbe d’aquesta diòcesi, càrrec que va ocupar entre els anys 371 i 397. Martí va optar per allunyar-se de les comoditats de la residència episcopal ocupant inicialment una cel·la a la mateixa ciutat, però poc després es va traslladar a un indret apartat, situat a la riba dreta del Loira.
Portal de la Crosse
Aquest emplaçament, conegut com a Marmoutier, era més aïllat i estava ocupat des d’èpoques anteriors. En aquest sentit, la tradició hi situa la cel·la de sant Gacià († 301), un dels set apòstols de la Gàl·lia i considerat el primer bisbe de Tours. Amb el temps, Marmoutier es va convertir en una colònia eremítica envoltada per un mur on, possiblement, es reuniren uns vuitanta anacoretes que ocupaven balmes obertes a la roca i cabanes. També disposaven d’espais comunitaris, entre els quals hi havia una església dedicada als sants Pere i Pau.
A finals del segle V, en època del bisbe Volusià († 498), es va aixecar una nova església dedicada a sant Joan i es va renovar el conjunt monàstic, fet que en va incrementar la popularitat i el va convertir en un important centre de devoció. Després de la mort del fundador, la seva cel·la i els objectes vinculats amb sant Martí foren objecte de veneració. Tot i que no hi ha evidències arqueològiques que ho confirmin, la tradició assenyala que Marmoutier també hauria patit les invasions dels vikings. L’any 853 hauria estat saquejat i profundament arruïnat; segons la tradició, hi van morir 116 religiosos i els pocs supervivents van fugir.
Postal antiga, col·lecció particular
Enderroc del monestir
Postal antiga, col·lecció particular
Deuria seguir una llarga època de penúries i abandonament. Durant els períodes de relativa calma, els canonges de Saint-Martin van tenir cura de Marmoutier, que esdevingué una dependència d’aquella col·legiata. Hi van enviar una petita comunitat encarregada de mantenir actiu el lloc. Ja ben entrat el segle X, Marmoutier va començar a recuperar les possessions i els privilegis que havia rebut en època carolíngia, abans de les invasions normandes. Tanmateix, no fou fins al 982 que es va restablir la regularitat monàstica gràcies a la intervenció del comte Eudes I de Blois (c. 950-996), que també exercia com a abat laic de Marmoutier.
El comte va demanar la intervenció de l’abat Maiol de Cluny (910-994), que aquell mateix any va proveir el monestir d’una nova comunitat cluniacenca i el va transformar en una casa regular. El mateix Maiol en fou el primer abat. Guillem el Conqueridor (c. 1028-1087) també va intervenir en aquesta recuperació amb la construcció de noves dependències. L’església fou consagrada l’any 1096 pel papa Urbà II. A partir d’aleshores s’inicià una llarga etapa de prosperitat gràcies als seus vincles amb la figura de sant Martí, que afavorien l’arribada de recursos i reforçaven la seva influència.
Veüe de l'Abbaye de Marmoustier Lez Tours
Louis Boudan (1699)
Bibliothèque nationale de France
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Marmoutier va intervenir en nombroses fundacions i reconstruccions d’abadies arreu del territori, a més de posseir un elevat nombre de priorats. Molts monjos formats a Marmoutier van ocupar càrrecs destacats en altres monestirs. Al segle XII ja s’havia desenvolupat un gran conjunt monàstic. L’any 1255, Lluís IX de França va posar l’abadia sota la seva protecció i la dels seus successors a la corona. També va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys; encara que no en va resultar directament afectada, el conflicte va repercutir negativament en la seva situació econòmica.
No va passar el mateix durant les guerres de Religió. El 1562, Marmoutier fou atacat i saquejat. Malgrat això, l’establiment monàstic continuà essent un dels més pròspers del país. El 1629, el cardenal Richelieu (1585-1642) fou nomenat abat de Marmoutier i va promoure l’arribada de la congregació de Saint-Maur que, a partir de 1637, es va fer càrrec de la reforma de la casa, tant pel que fa a l’observança com a la renovació de les dependències. El monestir es va mantenir fins a la Revolució; el seu desmantellament es va iniciar el 1789 i els darrers monjos van haver d’abandonar-lo el 1792.
Consagració de sant Martí com a bisbe de Tours
Vitrall de la catedral de Tours (c. 1300)
Actual capella, de construcció moderna
Després de convertir-se en hospital militar, el lloc fou venut el 1799. Aviat va caure en ruïna i fou pràcticament enderrocat entre els anys 1818 i 1819. El 1847, les restes conservades van passar a les Dames du Sacré-Cœur de Jésus, que van recuperar la memòria de sant Martí i hi van fundar un centre d’ensenyament que encara continua en funcionament. Després de valorar-se la importància històrica del conjunt, a partir del darrer quart del segle XX s’hi han dut a terme excavacions arqueològiques que han aportat nous coneixements sobre la seva història.
Actualment es conserven poques restes de l’antic monestir. L’església romànica va ser objecte de diverses intervencions i ampliacions entre els segles XI i XII; posteriorment fou reconstruïda en estil gòtic entre els segles XIII i XIV. Disposava d’una cripta, de la qual s’han conservat algunes estructures. De la mateixa església es manté parcialment la torre coneguda com la tour des Cloches. També cal destacar el portal del recinte, anomenat portal de la Crosse, del primer quart del segle XIII, una part de l’hostatgeria medieval i la porta de Sainte-Radegonde, una de les poques restes conservades de l’època maurina (segle XVIII).
Portal de la Crosse
Il·lustració d'Historia de la Francia (1841)
Portal de Sainte-Radegonde (s. XVIII)
Postal antiga, col·lecció particular
Torres de la muralla del monestir
Il·lustració d'Abbayes et monastères (1870)
Segons l'Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Detall de Plan du cours de la Loire (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
Saltiri (s. XI)
Bibliothèque municipale de Tours (MS 90)
Sacramentari (845-850)
Bibliothèque municipale d'Autun (S 19 B)
En temps de l’abat Hugues de Rochecorbon (1210-1227) es va establir la granja de Meslay, situada prop del monestir, que encara conserva bona part de les seves estructures medievals. Aquest establiment també fou la seu d’un priorat.
Foto de Jmenj, a Wikimedia
Postal antiga, col·lecció particular
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1879). Dictionnaire géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de l'ancienne province de Touraine. Vol. II. Tours: Rouillé-Ladevèze
- HUREL, Daniel-Odon (1987). La reconstruction de Marmoutier par les Mauristes (1638-1715). Revue d'histoire de l'Église de France, vol. 73
- LE BAS, Philippe (1841). Historia de la Francia. Vol. 1. Barcelona: Imp. Nacional
- LELONG, Charles (1989). L’abbaye de Marmoutier. Chambray: C. L. D.
- LORANS, Élisabeth (2007). Marmoutier, le premier monastère d’Occident aux portes de la ville. Tours antique et médieval. Lieux de vie, temps de la ville. Tours: FERACF
- LORANS, Élisabeth; i altres, dir. (2014). Marmoutier, un grand monastère ligérien : Antiquité - XIXe siècle. Ministère de la Culture et de la Communication
- MARTÈNE, Edmond; CHEVALIER, C. (1874-75). Histoire de l’abbaye de Marmoutier. 2 Vols. Tours
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- PIETRI, Luce (1983). La ville de Tours du IVe au VIe siècle. Naissance d'une cité chrétienne. Rome: École Française de Rome, 69/1
- POUYET, Thomas (2019). Cormery et son territoire : origines et transformations d’un établissement monastique dans la longue durée (8e - 18e siècles). Université de Tours
- RANJARD, Robert (1949). L’abbaye de Marmoutier. Congrès archéologique de France, 106 ss. Tours. Société française d'archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- SEMUR, François-Christian (2011). Abbayes de Touraine. La Crèche: Geste Ed.
- SULPICE SÉVÈRE (1861). Vie de saint Martin. Tours: Mame
Les restes de l’abadia de Marmoutier es troben a llevant de la ciutat de Tours, a l’altra riba del Loira. Meslay està situat al nord