El priorat benedictí de Saint-Hippolyte de Vivoin es va fundar arran de la donació a l’abadia de Marmoutier, a Tours (Indre i Loira), d’una església que era propietat dels vescomtes de Beaumont. Raoul V de Beaumont va formalitzar aquella cessió en una data que cal situar entre els anys 1058 i 1062. També hi va intervenir el bisbe Vulgrin, antic abat de Saint-Serge d’Angers (Maine i Loira), que va ocupar la seu episcopal de Le Mans entre els anys 1055 i 1066.
A la ciutat de Le Mans, Marmoutier també posseïa el priorat de Saint-Martin. Cap al 1240, aquesta casa fou víctima d’un incendi que la destruí i, aleshores, els seus béns foren incorporats al priorat de Vivoin. Tant la vila de Vivoin com el mateix priorat van patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, especialment els anys 1356 i 1432. Al segle XVI, el priorat passà a ser regit per priors comendataris. Ja al segle XVII es trobava en plena decadència, i la comunitat no va acceptar sotmetre’s a la congregació de Saint-Maur.
Es conserven l’església i diverses construccions corresponents a les dependències del priorat. L’església és d’una sola nau, que constitueix la part més antiga d’aquesta, corresponent a la primera etapa constructiva, del segle XI. Disposa d’un transsepte i d’una capçalera formada per tres capelles absidals de planta rectangular. L’absis central, que allotja el presbiteri, és de grans dimensions i consta de tres trams. Les capelles laterals, obertes als braços del transsepte, presenten característiques similars, però només tenen dos trams. Tot aquest sector correspon a una fase constructiva posterior, dels segles XIII i XIV. La façana occidental està precedida per un porxo afegit en època posterior.
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- DENIS, Louis J.; ed. (1894). Cartulaire du prieuré de Saint-Hippolyte de Vivoin et de ses annexes. París / Ligugé: Picard / Saint-Martin
- DEYRES, Marcel (1985). Maine roman. La nuit des temps, 64. Zodiaque
- PIOLIN, Dom Paul (1851-56). Histoire de l’Église du Mans. Vols. I i III. París: Julien, Lanier et Cie. Ed.
- THIBOUT, Marc (1961). Vivoin. Congrès archéologique de France. 119 ss. Maine. Société française d'archéologie
Vivoin està situat al nord de Le Mans, en direcció a Alençon