Es tracta
d’una casa cistercenca fundada a iniciativa de
Berenguera de Navarra, filla de Sanç VI i reina consort
d’Anglaterra pel seu casament amb Ricard I Cor de Lleó.
Un cop va quedar vídua (1199) es va retirar a Le Mans,
al castell comtal del Maine. Fou des d’aquest lloc que
va impulsar la creació de la nova casa cistercenca, fet
que es va materialitzar el 1229. Berenguera va morir el
1230 i el 1234 fou enterrada a la sala capitular de
l’abadia que havia fundat. Fou en aquesta època, el
segon quart del segle XIII, que es van aixecar bona part
de les dependències monàstiques que es trobaven al
voltant del claustre i també es va començar a aixecar
l’església. |
|
La
inestabilitat causada per la guerra dels Cent Anys va aconsellar la
comunitat a deixar el monestir i traslladar-se a Le Mans (1364),
l’any següent la casa fou destruïda pels mateixos habitants de Le
Mans, situada molt a prop, per por que el lloc fos utilitzat com a
plaça forta per atacar la ciutat. A finals d’aquell segle i durant
la primera meitat del XV es va procedir a la seva restauració,
pràcticament en la seva totalitat, durant els segles següents es va
seguir amb l’obra constructora. El 1672 la tomba de la fundadora fou
traslladada a l’església. La vida conventual va acabar a causa de la
Revolució i el 1791 el lloc fou posat a la venda i va esdevenir una
explotació agrícola. El 1821 la tomba reial fou traslladada a la
catedral de Le Mans des d’on va tornar a l’abadia l’any 1970, el
monestir era ja de propietat pública des del 1958. |
Creuer amb l'escala al
dormitori |