L’abadia cistercenca de Notre-Dame de l’Épau fou fundada a iniciativa de Berenguera de Navarra (c. 1165-1230), filla de Sanç VI de Navarra i reina consort d’Anglaterra pel seu matrimoni amb Ricard Cor de Lleó (1157-1199). Un cop vídua, es va retirar a Le Mans, al castell comtal del Maine, que aleshores pertanyia a la casa reial. Fou des d’aquest lloc que va impulsar la creació del monestir, iniciativa que es materialitzà el 1229. Els primers monjos hi van arribar l’any següent procedents de l’abadia de Cîteaux (Costa d'Or).
Capçalera de l'església
La fundadora va cedir al Cister unes terres a l’Épau, prop de Le Mans. Berenguera va morir el 1230 i el 1234 fou enterrada a la sala capitular de l’abadia que havia fundat. Fou en aquesta època, durant el segon quart del segle XIII, que es van aixecar bona part de les dependències monàstiques situades al voltant del claustre i també es va iniciar la construcció de l’església. L’any 1240, l’Épau va intervenir en la fundació de l’abadia de la Clarté-Dieu (Indre i Loira). El 1364, la inestabilitat causada per la guerra dels Cent Anys va aconsellar la comunitat a abandonar temporalment el monestir i traslladar-se a la ciutat.
L’any següent, la casa fou destruïda pels mateixos habitants de Le Mans, atès que la seva proximitat a la ciutat feia témer que pogués ser utilitzada com a fortificació per atacar-la. Durant la primera meitat del segle XV es va procedir a la seva restauració, pràcticament completa. En els segles posteriors es van continuar les obres constructives. L’any 1440, Thomas des Capitaines fou nomenat abat comendatari, tot i que el règim de comenda no es va implantar definitivament fins a la fi d’aquell segle. El 1672, la tomba de la fundadora fou traslladada a l’església.
Planta del monestir
Publicada a Congrès archéologique de France (1961)
Nau principal
La vida conventual es va extingir arran de la Revolució Francesa. El 1790 la comunitat només comptava amb set religiosos. El 1791 el lloc fou venut i convertit en explotació agrícola. El 1821 la tomba reial fou traslladada a la catedral de Le Mans, des d’on retornà a l’abadia l’any 1970. Des del 1958, el conjunt és de propietat pública. El monestir de l’Épau conserva encara una part considerable de les seves estructures de caràcter cistercenc.
Filiació de l'Épau
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
L’església presenta una nau molt curta, de només tres trams. El transsepte és especialment desenvolupat en relació amb la nau. La capçalera és formada per un gran absis central i tres absis més a cada braç del transsepte, tots ells de planta rectangular. El claustre no s’ha conservat, però al seu costat oriental es mantenen diverses dependències medievals, com ara la sala capitular, la sagristia i la sala dels monjos i, al pis superior, la nau del dormitori. Al costat nord del claustre se situa l’església, mentre que al sud hi ha altres dependències menors.
Creuer amb l'escala al dormitori
Nau lateral
Nau principal
Façana de la sala capitular
Sagristia
Sala capitular
Sala capitular
Sepulcre de Berenguera de Navarra, la fundadora
Sepulcre de Berenguera de Navarra, la fundadora
Sala dels monjos
Façana sud del claustre
Dormitori
Façana de llevant
Veüe de l'Abbaye de N.e Dame de lespau de lordre de Cisteaux
Louis Boudan, 1695
Bibliothèque nationale de France
Louis Moulin (1854)
Réseau des médiathèques de la Ville du Mans
- AUBERT, Marcel (1961). Abbaye de l'Épau. Congrès archéologique de France. 119 ss. Maine. Société française d'archéologie
- AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- BRÉAU, Jules; i altres (1999). L’Abbaye de l’Épau. Rennes: Ouest-France
- CORRIOL, Vincent (2013). Heurts et malheurs d’une abbaye : l’abbaye de l’Épau à la fin du Moyen Âge (v. 1350-v. 1450). Annales de Bretagne et des Pays de l’Ouest, núm. 120/3
- FROGER, L; Ricordeau, A. (1893-94). L'abbaye de l'Épau du XIIIe au XVe siècle. Revue historique et archéologique du Maine, vols. 34-35
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MEUNIER, Hugo (2014). Abbaye de l’Épau. Sondage dans le logis abbatial. Yvré l’Evêque (Sarthe). Capra
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- SCHMUCKLE-MOLLARD, Christiane (1991). Sarthe. Découvertes à l'abbaye de l'Épau. Bulletin Monumental. Vol. 149 N°2
El monestir és situat a la comuna d’Yvré-l'Évêque, als afores de Le Mans, a l’est de la ciutat