Abadia de Saint-Pierre de Preuilly

El seu primer abat fou Amblardus, arribat de l’abadia de Saint-Pierre de Maillezais (Vendée), una casa que també estava vinculada a Saint-Julien. A la mort del fundador, fou enterrat a l’església, que posteriorment també va servir de lloc de sepultura per a altres membres del senyoriu de Preuilly. L’any 1025, l’abadia es va independitzar de Saint-Julien i, des d’aleshores, va mantenir una administració autònoma. El papa Urbà II (1088-1099) li confirmà les possessions que havia aplegat des de la seva fundació.

Es conserva l’església, d’estructura romànica, tot i les importants modificacions i restauracions efectuades durant el segle XIX, que en van alterar substancialment l’aspecte. Actualment té funcions parroquials. Es tracta d’una església de tres naus amb un doble transsepte que comunica amb la capçalera, formada per un presbiteri envoltat de deambulatori. Tot aquest sector fou profundament modificat i reconstruït durant les restauracions del segle XIX. En aquell moment va perdre dues de les tres absidioles radials del deambulatori, i ara només se’n conserva la central. Cal esmentar també el canvi d’orientació existent entre l’eix de la capçalera i el de les naus. Fora de l’església, es conserven estructures de la sala capitular i d’altres construccions secundàries.