|
Aquest
monestir tindria el seu origen en una capella bastida
per Clodoveu I per commemorar la seva victòria contra
els visigots a la batalla de Vouillé (507) més endavant
arribarien a Tours monjos procedents d’Alvèrnia atrets
per la devoció a
sant
Martí, un dels primers bisbes de la ciutat. En època
de l’episcopat de Gregori de Tours (573-593) aquest els
va lliurar unes relíquies del màrtir sant Julià de
Brioude, Gregori esmenta que la casa estava dedicada a
Saint-Maurice i que arran de l’arribada de les
relíquies, es va dedicar a Saint-Julien. Aquell
establiment es va perdre, o va restar profundament
afectat, a causa d’una invasió dels víkings el 853. La
restauració va arribar a l’època de l’arquebisbe
Théotolon (931-945) qui amb la col·laboració de la seva
germana va proveir els fons necessaris per la
reconstrucció del lloc, Théotolon mantenia una forta
vinculació amb Cluny i
havia intervingut al costat d’Odó de Cluny en els
primers temps de la casa borgonyona. Cap el 945 es va
consagrar l’església monàstica.
Odó de
Cluny va morir el 942, Théotolon el 945, tots dos
foren enterrats a Saint-Julien. L'abadia
de Preuilly (Indre i Loira) va dependre en els seus
inicis d'aquesta casa. |
|
|
Aquella
església es va refer totalment el 1080 però va tenir una vida
relativament curta ja que el 1224 va quedar molt malmesa a causa
d’una tempesta, el 1240 es treballava en la seva reconstrucció, una
obra ja gòtica. En els segles següents es van anar aixecant noves
construccions que van completar la creació del monestir. El 1540 va
arribar el primer abat comendatari i poc després (1562) la casa es
va veure afectada per les guerres de Religió. El 1637 passava per
una època de forta decadència quan es va incorporar a la congregació
de Saint-Maur que va mantenir el seu estatus fins el 1735, més
endavant aniria perdent els seus drets per acabar amb la seva
supressió definitiva el 1790, amb la Revolució. Amb la seva venda va
passar a mans particulars i la mateixa església va tenir funcions
diverses fins que el 1859 va recuperar el culte, ara amb funcions
parroquials. El lloc va ser víctima de les bombes durant la Segona
Guerra Mundial, després vindrien les restauracions, fins èpoques ben
recents. |
Saint-Julien de Tours
Gravat núm. 164 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France |
