|
Es tracta
d’una abadia benedictina que es va establir a partir
d’un priorat fundat en aquest lloc cap el 1095 per
Guillaume de Montsoreau, llavors era una dependència del
monestir de Saint-Étienne
de Vaux (Charente Marítim) i estava dedicat a sant
Pere. Poc abans del 1100, Gautier de Montsoreau (fill de
Guillaume) va obtenir el vist-i-plau de Vaux per
convertir aquell priorat en abadia sota l’advocació del
Saint-Sépulcre, Gautier va dotar també Seuilly amb més
béns. El 1150 es van desfer els lligams que encara
mantenia amb Saint-Étienne de Vaux. El 1461 la casa fou
víctima d’un greu incendi que va obligar a grans obres
de reconstrucció fins a finals d’aquell segle. Durant el
segle XVII va passar a mans de la congregació de
Saint-Maur, época en que es va aixecar la capella que
encara es conserva. El 1751 una ventada va emportar-se
la teulada de l’església que va quedar fora d’ús. |
|
|
|
L'abadia de Seuilly |
Escut de l'abadia de Seuilly
Segons l'Armorial général de France (s XVIII)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
L'abadia de Seuilly
Dibuix de Louis Boudan, 1699
Bibliothèque nationale de France |
|
|
Bibliografia:
- BESSE, J. M. (1920). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Tours.
Vol. VIII. Ligugé/París
- BOUCHER, André (1963). L’Abbaye de Seuilly. Bulletin de
l’Association des Amis de Rabelais et de La Devinière. T. II
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1884). Dictionnaire
géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de
l'ancienne province de Touraine. Vol. VI. Tours:
Rouillé-Ladevèze
- CHALMEL, Jean-Louis (1841). Histoire de Touraine depuis la
conquête des Gaules par les Romains, jusqu'à l’année 1790. T.
III. Tours
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1861). Gallia Christiana. In
Provincias Ecclesiasticas Distributa. Vol. XIV. París: F. Didot |
|
|
|
|
Situació:
Seuilly es troba prop de Chinon, al sud-oest de
Tours |
 |
|
|
|
