Abadia de Saint-Étienne de Vaux

Abbaye de Vaux / S Stephani de Vallibus / Valles

(Vaux-sur-Mer, Charente Marítim)

Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux

La fundació de l’abadia de Saint-Étienne de Vaux es va dur a terme amb la participació activa dels senyors de Mortagne (Mortagne-sur-Gironde, al sud-est d’aquí i també proper a la costa). Cap a l’any 1075, els germans Pierre i Arnaud Gémon van fer venir una comunitat de monjos del monestir de Maillezais (Vendée), al capdavant de la qual es va posar l’abat Martin.

Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux

Es considera que el lloc de Vaux ja havia estat ocupat anteriorment per un primer establiment monàstic, que hauria desaparegut a causa de les invasions normandes. La nova fundació —o refundació— fou aprovada en un concili celebrat a Saintes i es va posar sota l’advocació de sant Esteve, tot establint-ne la dependència respecte de Maillezais. A finals del segle XI, aquesta abadia ja comptava amb el priorat de Saint-Sépulcre de Seuilly (Indre i Loira). El monestir va patir el pas de la guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV), tot i que no se’n coneixen amb detall les conseqüències, i més endavant quedà greument afectat per les guerres de Religió, especialment l’any 1584, quan el conjunt va quedar en ruïnes.

A partir de les restes de l’església i altres dependències es va reprendre el culte, però mai no es va arribar a reconstruir completament. Malgrat això, l’abadia va mantenir una certa activitat fins a la Revolució. L’església actual és el resultat de la mutilació d’un edifici de grans dimensions amb tres naus i creuer; actualment només es conserva el gran absis central, transformat en una petita nau, una part del transsepte i una capella afegida. Tot plegat conserva valuosos testimonis d’escultura medieval.

Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Saint-Étienne de Vaux
Esquema de la part de l'església conservada

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
  • EYGUN, François (1979). Saintogne romane. La nuit des temps, 33. Zodiaque
  • GRASILIER, Théodore. (1871). Cartulaire de l’abbaye de Saint-Étienne de Vaux de l’ordre de Saint-Benoît. Niort: Clouzot
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
  • TONNELLIER, Paul (1979). L'abbatiale Saint-Etienne de Vaux. Saintes: Delavaud

Situació:
Vista aèria

Vaux-sur-Mer és situada a tocar de Royan, just a la desembocadura de l’estuari de la Gironda