Priorat de Saint-Jean-l'Évangéliste de Trizay
Prieuré de Trizay / Trisagium
(Trizay, Charente Marítim)
El priorat de Trizay fou fundat durant la primera meitat del segle XII i posat sota la dependència de l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira), que el mantingué com una de les seves possessions en aquest antic territori de la Saintonge. La documentació conservada sobre aquest establiment és escassa: es troba esmentat per primera vegada a mitjan segle XII, cosa que fa pensar que la fundació seria poc anterior.
En aquell moment es va aixecar l’església, de la qual encara es conserven algunes parts. Era un edifici de planta octogonal, un tret poc habitual, amb una capçalera formada per un absis principal i dues absidioles laterals, elements que s’han conservat parcialment. El priorat va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, i també fou greument afectat durant les guerres de Religió, especialment els anys 1585 i 1586, que van deixar el conjunt en ruïnes. No es va arribar a refer del tot; al segle XVIII es trobava pràcticament despoblat de monjos, tot i que el seu prior comendatari encara en mantenia el títol, i segurament ja funcionava com una explotació agrària.
L’any 1791, arran de la Revolució, el priorat fou venut com a bé nacional i convertit definitivament en establiment agrícola. Després de la seva classificació com a monument protegit, a partir del 1989 el conjunt fou objecte d’estudis, excavacions i restauració. Actualment acull un centre d’art contemporani. A més de les restes de l’església, cal esmentar les dependències que encara es conserven a llevant i al sud del claustre desaparegut, especialment la sala capitular i el refetor, aquest darrer amb restes de decoració mural.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- EYGUN, François (1979). Saintogne romane. La nuit des temps, 33. Zodiaque
- GENSGEITEL, Chistian; i altres (2020). Trizay, le prieuré Saint-Jean l’Évangeliste. Charente-Maritime. Monastères en Santonge. Congrès Archéologique de France, 177e session. París: Société Française d’Archéologie