Monestirs
Monestirs d'Alvèrnia
Roine-Alps
Abadia de La Chaise-Dieu
La Chas-Dieu /Abbaye de la Chaise-Dieu / Casa-Dei
< anterior Inici França

Alvèrnia-Roine-Alps

Alt Loira següent >
castellano
contacte

Alt Loira

L’origen de l’abadia de Saint-Robert de La Chaise-Dieu està vinculat amb la figura sant Robert de Turlande, que l’any 1043 es va retirar amb alguns seguidors en aquest lloc on més endavant fundaria aquesta gran abadia. El 1046 el monestir ja estava en funcionament i va resultar beneficiat amb nombroses donacions. El 1052 va arribar el vistiplau de la fundació atorgat per Enric I de França i el mateix any una butlla papal posava el monestir sota la protecció de la Santa Seu. Des de La Chaise-Dieu i durant els primers anys de la seva existència es van establir diversos priorats i esglésies que estaven sota la seva dependència, com ara la propera abadia femenina de Lavaudieu. Sant Robert, el fundador, va morir el 1067, fou enterrat a l’església monàstica i canonitzat el 1070. La Chaise Dieu havia esdevingut en pocs anys un centre religiós de primer ordre i lloc de formació de moltes personalitats religioses de l’època com ara el bisbe Hug de Grenoble. El papa Urbà II hi va fer estada el 1095 després de celebrar el Concili de Clarmont. El 1175 va instaurar un priorat a l'antiga abadia de Chanteuges (Alt Loira), propietat que mantindria fins la Revolució. Consta que el 1178 també tenia un priorat a Saint-Nectaire (Puèi Domat).

La Chaise-Dieu
Façana principal de l'església de La Chaise-Dieu

Benedictins


Saint-Maur


 

La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu, el 1831
Adrien Dauzats (1804-1868)
Bibliothèque nationale de France
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu

Sant Robert
Sant Robert de Turlande
Gravat (s XVII)
Bibliothèque du Patrimoine (Clermont-Ferrand)

Robert de Turlande hauria nascut al voltant de l’any 1000 en el si d’una família noble i es va formar a la canònica de Saint-Julien de Brioude on havia ingressat el 1026. Després d’una estància a Roma va retornar a l’Alvèrnia on va decidir de retirar-se a la muntanya, en el lloc on més endavant fundaria el monestir de La Chaise-Dieu (Casa-Dei) en companyia de dos seguidors. La fama de santedat es va escampar i gràcies a alguns episodis miraculosos el nombre de seguidors es va veure incrementat donant pas a la fundació del monestir. Robert va morir a La Chaise-Dieu el 1067.

Sant Robert
Reliquiari de sant Robert, el fundador
Monasticon Gallicanum
Abadia de Saint-Robert de la Chaise-Dieu
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Una altra personalitat que va incidir en la història d’aquesta abadia fou Pierre Roger, monjo de La Chaise-Dieu que va gaudir de càrrecs d’importància fins que el 1342 fou escollit papa amb el nom de Climent VI, amb seu a Avinyò. Aquest papa va finançar la reconstrucció de l’abadia i a la seva mort (1352) fou enterrat a l’església monàstica, mentre que l’obra constructiva fou continuada per Gregori XI (1370-1378). Durant aquests anys l’antic monestir romànic fou renovat pràcticament en la seva totalitat. L’activitat constructora va tenir continuïtat amb l’abat Jacques de Saint-Nectaire (1491-1518), aquest fou el darrer abat elegit per la comunitat, a partir del 1516 la casa fou posada sota el règim de comenda.

La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu

Després d’això l’abadia va entrar en decadència, situació que es va agreujar amb les guerres de Religió, el 1562 la casa fou saquejada pels hugonots i encara el 1574 va ser víctima d’un incendi, que la va afectar de manera parcial. El 1640 el monestir fou reformat, vinculant-se a la congregació de Saint-Maur, que en endavant regiria l’establiment. El 1645 fou víctima d’un nou incendi, el que va obligar a la reconstrucció d’una part de les dependències. La vida comunitària va quedar estroncada amb la Revolució, el 1790 va quedar sense comunitat i l’establiment va patir saquejos.

La Chaise-Dieu
Rerecor
La Chaise-Dieu
El rerecor de La Chaise-Dieu, el 1826
Jean-Baptiste-J. Jorand (1788-1850)
Bibliothèque nationale de France

La congregació de Casa-Dei

El monestir de Casa-Dei va tenir un ampli desenvolupament amb molts priorats i abadies que hi depenien arribant a ser el centre d’una congregació benedictina de la que hi formaven part, entre altres, les abadies de Saint-Michel de Galhac (Tarn) Saint-Nicaise de Reims (Marne) Frassinoro (Emília-Romanya) Borzone (Ligúria) o San Juan de Burgos, fundada per sant Adelelm (san Lesmes) considerat tercer abat de La Chaise-Dieu. Disposava també de la propera casa femenina de Saint-André de Lavaudieu (Alt Loira).

Mozac
Escut de La Chaise-Dieu
Armorial général de France (1697-1709)
Bibliothèque nationale de France
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu

La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
El cor amb la tapisseria
La Chaise-Dieu
Voltes de l'església

La Chaise-Dieu
Nau lateral. Dansa macabra
La Chaise-Dieu
Tomba dels "Àngels músics"
La Chaise-Dieu
Àngels músics

La Chaise-Dieu
El cadirat del cor
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
El cor

La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
Sepulcre del papa Climent VI, al cor
La Chaise-Dieu
Sepulcre de Climent VI

La tapisseria del cor

Sobre el cadirat del cor monàstic de l’església de La Chaise-Dieu es conserva una esplèndida tapisseria composta actualment d’onze peces, una de les quals es troba al Tresor de l’abadia. Els tapissos són de mides diferents, tot i que de la mateixa alçada, i representen diferents episodis de la vida de Crist combinats amb escenes laterals, a la manera d’un tríptic, amb representacions de l’Antic Testament relacionades amb l’episodi principal. Les escenes bíbliques que prefiguren els episodis de la vida de Crist són molt variades i iconogràficament poc habituals, la seva lectura ve ajudada per una inscripció explicativa combinada amb medallons amb figures de profetes. L’obra es va fer en època de l’abat Jacques de Saint-Nectaire (1491-1518), i es va penjar l’any 1518. Originalment tenia set peces més, que s’han perdut, tot i així la tapisseria va sobreviure al saqueig de 1562 i la Revolució.

I
La Chaise-Dieu
Adam i Eva al Paradís
L'Anunciació
El velló de Gedeó
Moisès i la bardissa ardent
La Nativitat
La vara d'Aharon
Tres soldats davant el rei David
Adoració dels Mags
Salomó i la reina de Sabà

II

La Chaise-Dieu
Micol ajuda David a escapar de Saül
Fugida a Egipte
L'ídol de Dagon es trenca en presència de l'arca
Matança dels sacerdots de Nob
Matança dels Innocents
Atalies fa matar el llinatge de Judà
El pas del mar Roig
Bateig de Jesús
Bany i curació de Naaman

III

La Chaise-Dieu
El pecat original
Temptacions de Crist
Esaú ven la seva primogenitura per un plat de llenties
Elies ressuscita el fill de Sarepta
Resurrecció de Llàtzer
Eliseu ressuscita un noi
David porta a Jerusalem el cap de Goliat
Entrada a Jerusalem
Eliseu és rebut pels profetes de Jericó

IV

La Chaise-Dieu
Josep venut pels seus germans
Traïció de Judes
Dalilà traeix Samsó
Melquisedec dóna pa i vi a Abraham
Sant Sopar
La caiguda del mannà
Joab mata Abner
El bes de Judes
Caiguda dels àngels rebels

V

La Chaise-Dieu
Aquior és lligat a un arbre
Flagel·lació
El Servent de Jahvè
L'embriaguesa de Noè
Coronació d'espines
Humiliació dels enviats de David

VI

La Chaise-Dieu
Daniel empresonat pels babilonis
Jesús davant Pilat
Susanna acusada per dos vells
Abraham porta Isaac al sacrifici
Camí del Calvari
Elies alimentat per una dona a Sarepta

VII

La Chaise-Dieu
Josep llençat a la cisterna pels seus germans
Enterrament de Crist
Jonàs tirat al mar
Samsó amb les portes de Gaza
Resurrecció de Crist
Un peix vomita Jonàs a la platja

VIII

La Chaise-Dieu
Rubèn s'esquinça el vestit
Les santes dones al sepulcre
Noli me tangere El rei salva Daniel dels lleons

IX

La Chaise-Dieu
Josep reconegut pels seus germans
El dubte de Tomàs
Balaam i la somera
Enoc transportat al Paradís
Ascensió de Crist
Elies i el carro de foc
Moisès i les taules de la llei
Pentecosta
Sacrifici d'Elies

X

La Chaise-Dieu
Bet-Sabé i Salomó al tron
Coronació de la Mare de Déu
Ester davant el rei
Judici de Salomó
Judici Final

XI

La Chaise-Dieu
Lot fugint de Sodoma
Descens als Llimbs
Nabucodonosor condemna tres joves jueus al foc

La Dansa macabra

Es tracta d’una pintura mural al fresc situada en la nau lateral de l’església abacial. Hom data aquesta obra, que es troba inacabada, entre els anys 1460 i 1470. Sobre un fons rogenc diferents figures representant personatges diversos són acompanyats per altres personatges esquelètics.

La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu La Chaise-Dieu La Chaise-Dieu
Danse des Morts de la Chaisedieu (1851)
Essai historique, philosophique et pittoresque sur les danses des morts
Bibliothèque nationale de France

La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
La Chaise-Dieu
Tapís amb la Crucifixió
La Chaise-Dieu
El claustre

La Chaise-Dieu
El claustre
La Chaise-Dieu
Façade de l'église de l'abbaye de la Chaise-Dieu
Il·lustració de Planches du Dictionnaire Encyclopédique. Vol. 3 (1845)
La Chaise-Dieu
Tour de Clément VI a l'abbaye de la Chaise-Dieu
Il·lustració de Planches du Dictionnaire Encyclopédique. Vol. 3 (1845)

Bibliografia:
- BESSE, J. M. (1912). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Vol. 5. Province eccésiastique de Bourges. Ligugé
- CALLIES, Marie-Bernard (1991). La Chaise-Dieu. Abbaye Saint-Robert. Tapisseries et Danse Macabre. St-Ouen: La Goélette
- ERLANDE-BRANDENBURG, Alain (1995). La Chaise-Dieu. Rennes: Édilarge SA
- GARDON, François. Histoire de l'abbaye de la Chaize-Dieu. Le Puy: Société Scientifique, 1912
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vols. 2 i 5. París: Bloud et Barral
- JUBINAL, Achille (1841). Explication de la danse des morts de la Chaise-Dieu. París: Challamel
- LANGLOIS, Eustache-Hyacinthe (1851). Essai historique, philosophique et pittoresque sur les danses des morts. Vol. 2. Rouen: Lebrument
- PAUL, Georges (1929). L’abbaye bénédictine de La Chaise-Dieu. París: Ed. Champion
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
 

Situació:

La Chaise-Dieu es troba a llevant de Brioude (Briude)

Baldiri B. - Març de 2014 / Actualitzat maig de 2018