Abadia de Saint-Michel de Galhac
Abbaye Saint-Michel de Gaillac / S Michaelis de Galiago
(Galhac / Gaillac, Tarn)
L'existència d'un monestir dedicat a sant Miquel, està documentada des de l'any 966. L'any 972, Frotari, bisbe d'Albi va consagrar un altar de l'església, moment en què es van atorgar al monestir certs béns i rendes, alhora que s'esmentava que la casa era seguidora de la regla de Sant Benet. El 1079, Guillem IV, comte de Tolosa, va intervenir en els afers de la casa que patia ingerències dels poders laics, posant-la sota la dependència de l'abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira), fundada feia poc i en plena expansió.
L’arribada de monjos de La Chaise-Dieu va contribuir al desenvolupament espiritual i material de la casa i es van crea diversos priorats que hi depenien, com ara el de Lescure. A iniciativa de la mateixa comunitat, el 1534 l’abadia fou secularitzada, la comunitat de monjos fou substituïda per canonges, que hi van mantenir el culte. Poc després, el 1570, Galhac va patir els efectes de les guerres de Religió, quan els protestants van malmetre la col·legiata, que va resultar saquejada i en ruïna. Hi ha constància que el 1703 l’església i les dependències de la casa s’havien restaurat. Després de la Revolució, ja al segle XIX, es van efectuar altres obres de restauració.
- AHLSELL DE TOULZA, Guy; i altres (1985). L’église abbatiale Saint-Michel de Gaillac. Congrès Archéologique de France. 140e session. Albigeois. París: Société Française d’Archéologie
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
A Galhac (Gaillac, Tarn)