Abadia de Saint-Benoît de Castres
Catedral de Castres / Abbaye Saint-Benoît de Castres / Altaripa / Bellecelle
(Castres, Tarn)
L’abadia de Saint-Benoît de Castres podria tenir un origen molt antic en cas que es pogués confirmar la seva relació de continuïtat amb el monestir d’Altaripa (Hauterive), que ja existia l’any 625 com a casa benedictina, el que la convertiria en una de les primeres d’aquest orde a la Gàl·lia. L’any 819 ja s’esmenta aquesta casa, en un precepte de Lluís el Piadós, relacionant-lo amb el monestir d’Aniana (Erau), el que pressuposa que la comunitat s’hauria traslladat des del primer emplaçament a l’actual.
La comunitat va prosperar gràcies a les donacions, en 844, Carles el Calb ja la va beneficiar amb privilegis i després se’n realitzarien altres. En aquesta època s’hauria format un nucli fortificat (castrum) al voltant del monestir, el que va donar nom al lloc de Castres. L’any 863 van arribar les restes de sant Vicenç, la possessió d’aquestes relíquies va convertir Castres en un centre de pelegrinatge de primer ordre que va ajudar al desenvolupament del centre. L’any 1074, el monestir, que fins aquell moment estava sota la influència de l’aristocràcia de la regió, es va vincular a Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine) en aquell moment en expansió, tot i que més endavant es posaria sota la protecció de la Santa Seu. Aquesta situació va ajudar a donar forma a un ampli patrimoni estès per la regió, tot i que també va arribar a terres més llunyanes com ara l’església (i abans monestir) de Sant Pau de Fontclara (Baix Empordà).
Ja en el segle XIII, la situació social i les ingerències externes van portar a la decadència de la casa, fins i tot, a mitjan segle, els benedictins es van veure obligats a renunciar als drets que tenien sobre l'església i relíquies de sant Vicenç, que van passar a mans dels dominics, llavors en plena expansió a la regió. Després d'un període de certa estabilitat, es va produir un canvi important en la situació del monestir, el 1317, a iniciativa del papa Joan XXII (1316-1334) el monestir de Saint Benoît fou convertit en catedral, malgrat tot, la comunitat benedictina es va mantenir, en forma de capítol, i s'encarregà de l'elecció del bisbe, fins a la seva secularització, el 1531. Pel que fa a l'església catedral, aquesta s'havia reconstruït a començament del segle XVII, però va quedar greument afectada arran de les guerres de Religió (1567), es va haver de reconstruir una altra vegada entre el 1677 i 1718. És una construcció independent de l'antic campanar, única resta de l'església monàstica, tot i que ha sofert modificacions. El bisbat fou suprimit el 1801.
Escut del capítol catedralici
Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- BIGET, Jean-Louis (1984). Une abbaye urbaine qui devient cathédrale, Saint-Benoît de Castres. Les Moines noirs. Cahiers de Fanjeaux, núm. 19. Toulouse: Privat
- BOREL, Pierre (1868). Les antiquitez de Castres de maistre Pierre Borel. París: A. Bibliophiles
- CARAVEN-CACHIN, Alfred (1878). Histoire de l'abbaye de Saint-Benoit de Castres (647-1317). Bulletin de la Commission des antiquités de la ville de Castres et du département du Tarn, núm. 1
- COSTA, Georges (1985). La cathédrale de Castres. Congrès Archéologique de France. 140e session. Albigeois. París: Société Française d’Archéologie
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- MARTURÉ, B.-A. (1822). Histoire du Pays Castrais. Castres: J. Auger
- NÈGRE Ernest (1971). Aux origines de Castres. Revue Internationale d'Onomastique, núm. 3
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard