Abadia de Saint-Benoît de Castres

Ja en el segle XIII, la situació social i les ingerències externes van portar a la decadència de la casa, fins i tot, a mitjan segle, els benedictins es van veure obligats a renunciar als drets que tenien sobre l'església i relíquies de sant Vicenç, que van passar a mans dels dominics, llavors en plena expansió a la regió. Després d'un període de certa estabilitat, es va produir un canvi important en la situació del monestir, el 1317, a iniciativa del papa Joan XXII (1316-1334) el monestir de Saint Benoît fou convertit en catedral, malgrat tot, la comunitat benedictina es va mantenir, en forma de capítol, i s'encarregà de l'elecció del bisbe, fins a la seva secularització, el 1531. Pel que fa a l'església catedral, aquesta s'havia reconstruït a començament del segle XVII, però va quedar greument afectada arran de les guerres de Religió (1567), es va haver de reconstruir una altra vegada entre el 1677 i 1718. És una construcció independent de l'antic campanar, única resta de l'església monàstica, tot i que ha sofert modificacions. El bisbat fou suprimit el 1801.