L'actual església parroquial
Es tracta d’una antiga casa monàstica de vida efímera. L’any 889, Saborell, l’abat fundador, va aconseguir del rei Odó de França un precepte d’immunitat i confirmació de béns i propietats (Boada, Santa Reparada, Sant Mateu...). El seu recorregut com a monestir fou molt curt, aviat degué perdre la comunitat i ja com a parròquia va esdevenir un domini de Santa Maria de la Grassa i després de Sant Benet de Castres, que el 1196 ho va vendre a Santa Maria d’Amer. L'absis està decorat amb pintures murals del segle XIII.
Imatge de Wikimedia Commons
Les augustes représentations de tous les rois de France
Bibliothèque nationale de France
Bibliografia:
- ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BADIA I HOMS, Joan (1977). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. I. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1989). Sant Pau de Fontclara. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d'esglésies. Vol. 14. Baix Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
Situació:
És la parròquia de Fontclara