Abadia de Santa Maria de la Grassa

Abbaye Sainte-Marie de Lagrasse / Santa Maria d'Orbieu / Crassa / Grasse / Orbione

(La Grassa / Lagrasse, Aude)

Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa

La fundació d'aquest important monestir benedictí caldria situar-la poc abans del 779, data que s’ha pogut establir al diploma de Carlemany dirigit al seu abat, Nimfrid, un personatge influent, de l'entorn de Benet d'Aniana, reformador del monacat. El 814, Lluís el Pietós va confirmar un privilegi d'immunitat atorgat anteriorment pel seu pare, Carlemany.

Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Pati neoclàssic

El centre va tenir un desenvolupament força important, la posició de prosperitat fou conseqüència del suport rebut del poder, en particular dels comtes de Barcelona En aquest sentit, es considera que el comte Sunyer es va retirar a la Grassa l'any 947, d'on fou abat i on va morir, cap al 953. En aquesta època, segurament l'abadia depenia directament de la Santa Seu i no estava sotmesa al poder episcopal. De la Grassa hi depenien altres establiments monàstics, situats a un cantó i altre del Pirineu: Sant Pau de Fontclara (908), Santa Maria de Ridaura (937), Sant Pere del Burgal (950), Sant Policarp de Rasès (1080), Sant Sepulcre de Palera (1107), Sant Andreu de Sureda (1109), Sant Martí del Canigó (1114), Sant Pere de Galligants (1117).

La situació va canviar al voltant de l'any 1080, quan el monestir va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella, cap al 1104 va recuperar la independència. En aquesta època l'abat de la Grassa era Berenguer de Narbona, germanastre de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, que va inaugurar una nova època de prosperitat. Per un altre costat, la situació va conduir a un relaxament de la vida monàstica, de manera que al segle XIII calgueren algunes reformes de les normes internes amb la finalitat de redreçar la seva activitat espiritual. Fins al segle XV, la casa va passar per un període de decadència ocasionada per una deficient administració i la situació social de l'època, al segle XVI tenia abats comendataris.

Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Capçalera de l'església
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Capçalera romànica

A causa d'aquesta situació, el 1662 la congregació de Saint-Maur es va fer càrrec de l'abadia, que la va impulsar i mantenir fins a la seva extinció, amb la Revolució (1792). El 1894 una institució religiosa femenina es va fer càrrec del lloc i s'hi instaurà un centre assistencial. Actualment els edificis de l'antiga abadia estan dividits en dues parts, una de pública i l'altra ocupada per una comunitat monàstica, els Chanoines Réguliers de la Mère de Dieu. El conjunt monàstic està precedit per un ampli pati neoclàssic, edificat a mitjan segle XVIII, des d'aquí hom pot accedir al claustre de la mateixa època, successor d'una construcció anterior.

L’església actual és la que es va aixecar entre el 1274 i 1309, sobre un edifici d’època carolíngia, es conserva una part del transsepte sud, que presenta tres magnífics absis del segle XI. Aquesta part comunica amb el campanar inacabat, una construcció de grans proporcions en relació amb la resta d’edificis, és de l’època de l’abat Philippe de Lévis (1500-1537). D’altra banda, a la part del monestir de propietat pública es conserva la casa de l’Abat, amb un bell pati amb dues galeries obertes, una torre preromànica, el celler de grans dimensions i altres dependències menors. Al pis superior cal destacar-hi el dormitori, la capella de Saint-Barthélémy, del 1296, la mateixa època que la casa de l’Abat. Aquesta capella conserva encara la seva decoració mural, relativament ben conservada, així com el seu paviment de ceràmica.

Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Nau de l'església
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Nau de l'església
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
El campanar inacabat
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Claustre (s XVIII)
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Gravat de J. Villeneuve (s XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Fragments escultòrics del cercle del Mestre de Cabestany

En una de les diverses modificacions de l'església de la Grassa, es va incorporar una portada romànica decorada. Es conserven diversos elements que potser hi estiguin relacionats i donen testimoni de la seva riquesa. Aquesta obra ha estat atribuïda al Mestre de Cabestany, a qui també es poden atribuir altres obres en els monestirs propers de Sant Hilari i Sant Pàpol. A la mateixa abadia es conserven diversos fragments, altres es troben al cementiri del poble, a tocar del monestir, es tracta de dovelles de marbre decorades procedents d'aquell portal. Aquestes peces porten inscripcions, però a causa del seu estat fragmentari són indesxifrables. Sí que és possible llegir-hi els noms de "(wi)llelmus i robertus", que coincideixen amb els de dos abats que van governar la Grassa, el primer entre el 1157 i 1161 i el segon entre el 1161 i 1167. Hi ha altres elements possiblement procedents del portal, com ara un marbre amb un cap de bou amb una mà humana que l'agafa.

Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Element escultòric, potser procedent de la portada
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Element escultòric, potser procedent de la portada
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Element escultòric, potser procedent de la portada
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Element escultòric, potser procedent de la portada
Ara al cementiri

Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Casa de l'Abat
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Casa de l'Abat
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Dormitori
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Capella de Saint-Barthélémy
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Capella de Saint-Barthélémy
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Capella de Saint-Barthélémy
Abadia de la Grassa
Abadia de la Grassa
Pont medieval entre el monestir i la població

Bibliografia:
  • BAREIL, Eugène (1975). Lagrasse, 12 siècles d’histoire. Carcassona: Gebelle
  • BONNERY, André (1989). Églises abbatiales carolingiennes, exemples du Languedoc-Roussillon. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
  • CHANOINES RÉGULIERS DE LA MÈRE DE DIEU (2006). Abbaye Sainte-Marie de Lagrasse. Moisenay: Gaud
  • DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
  • DURLIAT, Marcel; i altres (1973). Congrès archéologique de France, 131e session. Pays de l’Aude. París: Société française d'archéologie
  • MAGNOU-NORTIER, Élisabeth (1996). Recueil des chartes de l'Abbaye de La Grasse. T. I (779-1119). París: CTHS
  • NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
  • PAILHÈS, Claudine (1984). Le rayonnement de l’abbaye de Lagrasse de 1100 à 1270. Les Moines noirs. Toulouse: Privat
  • PAILHÈS, Claudine (2000). Recueil des chartes de l'Abbaye de La Grasse. T. II (1117-1279). París: CTHS
  • POISSON, Olivier (2000). Le Maître de Cabestany. Zodiaque
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

Entre Narbona i Carcassona