Abadia de Santa Maria de la Grassa

La situació va canviar al voltant de l'any 1080, quan el monestir va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella, cap al 1104 va recuperar la independència. En aquesta època l'abat de la Grassa era Berenguer de Narbona, germanastre de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, que va inaugurar una nova època de prosperitat. Per un altre costat, la situació va conduir a un relaxament de la vida monàstica, de manera que al segle XIII calgueren algunes reformes de les normes internes amb la finalitat de redreçar la seva activitat espiritual. Fins al segle XV, la casa va passar per un període de decadència ocasionada per una deficient administració i la situació social de l'època, al segle XVI tenia abats comendataris.

L’església actual és la que es va aixecar entre el 1274 i 1309, sobre un edifici d’època carolíngia, es conserva una part del transsepte sud, que presenta tres magnífics absis del segle XI. Aquesta part comunica amb el campanar inacabat, una construcció de grans proporcions en relació amb la resta d’edificis, és de l’època de l’abat Philippe de Lévis (1500-1537). D’altra banda, a la part del monestir de propietat pública es conserva la casa de l’Abat, amb un bell pati amb dues galeries obertes, una torre preromànica, el celler de grans dimensions i altres dependències menors. Al pis superior cal destacar-hi el dormitori, la capella de Saint-Barthélémy, del 1296, la mateixa època que la casa de l’Abat. Aquesta capella conserva encara la seva decoració mural, relativament ben conservada, així com el seu paviment de ceràmica.