|
Benet va néixer cap el 750 en
el si d’una família noble visigoda, el seu
pare servia a la cort i ell mateix també hi
va entrar, a l’època de Pipí el Breu i de
Carlemany, Witiza (era el seu nom) va
participar en una expedició militar a
Itàlia. Després de salvar el seu germà i ell
mateix de morir ofegats, va retirar-se de la
cort i va entrar a l’abadia de Saint-Seine
(Costa d’Or) on va prendre l’hàbit i canviar
el seu nom pel de Benet. Aquí va estudiar
profundament la Regla de Sant Benet i va
intentar la seva reforma, sense èxit. L’any
780 va deixar aquella abadia per
establir-se a Aniana on va poder
desenvolupar les seves idees, més estrictes
pel que fa a la pràctica del monaquisme i
que s’oposaven a la situació general dels
monestirs de l’època sotmesos a interessos
externs o particulars dels seus fundadors i dirigents.
El resultat d’aquella experiència fou el
monestir de Sant Salvador d’Aniana (Erau).
Després va fundar o restaurar noves cases,
com ara
Menat (Puèi Domat),
Saint-Savin-sur-Gartempe (Viena),
Sant Guilhem del Desert (Erau),
Marmoutier (Maursmünster, Baix Rin), entre
moltes altres. |
|
L'església actual de
Sant Salvador d'Aniana |
|
L’any 814, amb el suport de
Lluís el Pietós, va fundar l’abadia de Kornelimünster (Inden), prop
d’Aquisgrà, la capital de l’imperi. L’any 817 el sínode d’Aquisgrà
va impulsar la reforma de les cases monàstiques que intentava
unificar les normes i regles per les que es regien. Lluís el Pietós
va trobar en Benet d’Aniana la persona adient en portar a la
pràctica i coordinar aquella empresa, que es va estendre sobretot
per França i Alemanya. Del treball de Benet va sortir un recull de
normes i codis que, basats en l’esperit de sant Benet de Núrsia,
s’estendrien arreu. Benet d’Aniana va morir l’any 821 al monestir
d’Inden, on fou enterrat.
|
|
|
