Borgonya-Franc Comtat

següent >

Aquest monestir fou fundat per sant Secuià (Séquane, Sigo o Seine) un personatge nascut en aquestes terres cap el 514, va ingressar a l’abadia de Saint-Jean-de-Réome (Costa d’Or) però el 536 va retirar-se a Scestre, una propietat familiar situada en una zona llavors aïllada on més endavant s’establiria aquest monestir de Sainte-Marie de Scestre gràcies als seguidors que va aplegar al seu voltant influenciats per la seva personalitat i pels episodis miraculosos que hom li atribuïa. Aquell primitiu monestir seria seguidor dels costums de sant Macari d’Alexandria, emprats també a Réome. El fundador va morir en aquest lloc el 581. L’any 650 l’abat de Scestre va visitar l’abadia de Luxeuil (Alt Saona) on es practicava la Regla de Sant Columbà, el seu fundador, per conèixer les seves pràctiques i adoptar-la. El 658 l’establiment quedaria en ruïnes a causa d’una invasió en la que es van perdre els arxius, el que obligaria la comunitat a demanar a Clotari III la confirmació dels seus béns. El 731 la casa quedaria afectada una altra vegada per una invasió, ara dels sarraïns.

Witiza (Benet d’Aniana, c750-821) va prendre l’hàbit i es va formar en aquest monestir de Saint-Seine adoptant el nom de Benet, fou el gran reformador del monacat occidental, el 780 va deixar aquest monestir per establir-se a Aniana (Erau) des d’on va començar a aplicar la seva reforma benedictina i escampar-la arreu amb el suport de Lluís el Pietós. Durant els segles IX i X el monestir va passar per una època de decadència de la que no hi ha detalls, segurament entraria a l’òrbita de Cluny com altres monestirs de la regió. Cal esperar fins el segle XIII per trobar una nova època de prosperitat, el 1205 començava la construcció d’una nova església, també és en aquests temps que es perd definitivament el nom de Scestre que queda substituït pel de Saint-Seine emprat des de finals del segle IX. L’any 1508 hom designa Antoine de Vienne, el primer abat comendatari de la casa. Durant la segona meitat del segle XVI patiria els efectes de les guerres de Religió, tot i que mai fou ocupat el monestir es va veure afectat econòmicament. El 1648 es va incorporar a la congregació de Saint-Maur, el que va significar un nou rellançament tant per la seva economia com per la regularitat. L’activitat monàstica va quedar interrompuda el 1791 arran de la Revolució, després vindrien les pèrdues materials. Durant el segle XIX van començar les restauracions de l’església.

L'abadia és al centre de Saint-Seine-l'Abbaye (Costa d'Or) al nord-oest de Dijon