Abadia de Sant Salvador d'Aniana
Abbaye Saint-Sauveur d’Aniane / Sainte-Marie d’Aniane / Aniano
(Aniana / Aniane, Erau)
Aquesta abadia fou fundada l’any 782 per Benet d’Aniana, un personatge cabdal pel que fa al monacat, de família noble i molt vinculat a la cort carolíngia. Després de professar com a monjo a l’abadia de Saint-Seine (Costa d’Or), on va canviar el seu nom de Witiza pel de Benet, va triar aquest lloc per a establir-se com eremita l’any 780, en una petita capella.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Ràpidament, al seu voltant s'hi van aplegar seguidors, fins a establir-hi un centre monàstic, que esdevindria el gran monestir de Sant Salvador d'Aniana. Va aconseguir molta vitalitat i des d'aquí en van fundar altres monestirs que hi depenien, com ara el de Gel·lona (804) molt proper, i un segon a Goudargues (Gard). Després incrementaria la seva relació amb la cort, Benet va deixar el monestir el 815 per impulsar la reforma de les cases monàstiques de l'imperi carolingi, unificant les normes i regles per què es regien, donant pas a una ràpida expansió de la regla de Sant Benet. Amb el pas del temps se succeirien diverses esglésies en aquest lloc, una primera dedicada a Santa Maria, una segona, més gran, dedicada a Sant Salvador i, en època maurina (s. XVII), l'actual, també dedicada a Sant Salvador.
Malgrat la seva importància històrica, a la fi del segle XIV estava en decadència, després encara va passar a tenir abats comendataris, que no tenien vinculació amb el monestir i sovint el governaven indirectament i des de lluny. El cop fatal li va arribar amb les guerres de Religió, que van deixar l’abadia en ruïna (1561-1572). En un intent de revifar-la, el 1633, va entrar a formar part de la congregació de Sant Maur, que es va encarregar de reconstruir l’església (1679), el claustre i les altres dependències monàstiques. Aquesta reconstrucció va tenir un curt recorregut, amb la Revolució la vida comunitària es va acabar. L’església va passar a ser la parroquial i les altres dependències es van convertir en una fàbrica de teixits (1810) i un centre penitenciari (1845), de trista memòria.
Fotografia de Havang(nl), a Wikimedia
J. J. Laurens (s. XIX)
Montpellier Méditerranée Métropole
- CASSAN, Abbé (1900). Cartulaires des abbayes d'Aniane et de Gellone. Montpeller: J. Martel
- CASSAN, Abbé; ed. (1875). Vie de saint Benoît d'Aniane écrite par St. Ardon, son disciple. Montpeller: Seguin
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
- DEVIC, Claude; i altres (1875). Histoire générale de Languedoc. Vol. 2: Tolosa de Ll.: Privat
- DURAND, Geneviève (1994). L'abbaye d'Aniane en Languedoc. Des Mauristes à l'établissement pénitentiaire. Archéologie du Midi médiéval, vol. 12
- FERNÁNDEZ CONDE, Francisco Javier; i altres (1994). Consolidación y reforma benedictinas de San Benito de Aniano a Cluny. Codex aquilarensis, núm. 10
- PAIN, Marie-Laure (2017). L'architecture monastique sous le règne de Charlemagne. Tesi doctoral. Paris 10
- PAULINIER, Abbé (1870). Saint Benoît d'Aniane et la fondation du monastère de ce nom. Mémoires de la Section des lettres. Académie des sciences et lettres de Montpellier, vol. 5
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia.
- SCHNEIDER, Laurent (2013). Aniane, saint Benoît et les gorges de l’Hérault. Arts sacrés
- SCHNEIDER, Laurent (2016). Une fondation multiple, un monastère pluriel. Les contextes topographiques de la genèse du monastère d’Aniane... Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre, núm. 10
A la població d'Aniana, a ponent de Montpeller