Altres monestirs d'Erau

Benedictines

Es tracta d'una abadia benedictina femenina, fundada l'any 1919 per Gondran, senyor de Cherlieu (Carus Locus) que va designar la seva filla, Judith, com la primera abadessa. La casa es va posar sota la tutela de l'abadia masculina de Psalmodi (Gard). Després d'una època de puixança (el 1308 es parla d'una cinquantena de religioses), va patir una forta decadència i després de les guerres de Religió s'havia quedat només amb una religiosa i l'abadessa. El 1734 hom va determinar la unió d'aquesta casa amb la de Saint-Félix de Montceau, que en aquell moment ja s'havia traslladat a Gijan. La situació no va millorar, el 1746 moria la darrera abadessa de Guijan, Anne de la Fare, i la casa quedava només amb una monja a la comunitat. L'abadia de Gijan fou suprimida el 1749 i els seus béns integrats amb el convent de la Visitació de Montpeller.

Benedictins

L’església parroquial de Saint-Nazaire et Saint-Celse de Brissac s’esmenta el 1123 com a priorat depenent de l’abadia de Sant Salvador d'Aniana. Es tracta d’una església romànica de nau única, modificada amb capelles afegides en el segle XVII.

Benedictins

Saint-Maur

Antic monestir dedicat a sant Anià, bisbe d'Orleans, hauria estat fundat l'any 826, en època de Lluís el Pietós, que el va posar sota la seva protecció. Hom considera que el nom de Chinian (o Chignan) sigui un derivat d'Anià. L'any 1101, Saint-Chinian va passar a dependre de l'abadia de Sant Ponç de Tomeres i, a partir del 1365, de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine). Durant el segle XVI, la casa va quedar molt malmesa arran de les guerres de Religió. A partir del 1629 va passar a la congregació de Saint-Maur, que es va encarregar de la seva restauració i va mantenir fins a la Revolució. Conserva el claustre d'època maurina.

Benedictins

Saint-Maur

Antic monestir dedicat a sant Tiberi, personatge que fou enterrat en aquest lloc al costat de Modest i Florenci, també màrtirs. El monestir que es va bastir en aquell indret és conegut d’època carolíngia, tot i que podria tenir arrels anteriors, hauria estat fundat, o refundat, per Atilió (segle VIII), personatge relacionat amb Benet d’Aniana. Durant els anys següents va tenir molta influència en el territori i fou la seu de concilis, els anys 907 i 1050. Dins del conjunt monàstic, a més de l’església principal, es va aixecar la parroquial de Notre-Dame de Salvetat. Tot plegat es va modificar amb l’arribada de la congregació de Saint-Maur i, especialment després, a causa de la Revolució.