Canònica de la catedral de Magalona

Aquella illa i complex catedralici fou ocupada pels sarraïns a començament del segle VIII, tot i que va continuar mantenint una certa activitat. El 737 Carles Martell va ocupar l'illa, el que va obligar al bisbat, la comunitat canonical i altres persones que en formaven part a refugiar-se a terra ferma, a Substantion, prop de l'actual Montpeller, tot i mantenir el lloc de Magalona de manera precària. Cap al 1029 Arnaud va esdevenir bisbe de Magalona i es va encarregar de restaurar l'església i catedral de l'illa i de traslladar la canònica a aquell lloc, alhora que la reformava adoptant per a ella la regla de Sant Agustí.

El 1536 es va traslladar la seu episcopal de l'illa a Montpeller, moment en què també la canònica fou secularitzada, segons una butlla del papa Pau III. Des d'aquell moment Magalona va quedar pràcticament abandonat. El 1632 es va ordenar la demolició dels edificis que havien estat la seu episcopal durant molts anys, el lloc es va convertir en una pedrera que, entre altres, va facilitar materials per la construcció del canal que passa pels estanys. Arran de la Revolució, Magalona va passar a mans particulars i el 1852 fou adquirit per Frédéric Fabrège que es va encarregar del seu estudi i restauració, de manera que el 1875 hi va poder tornar el culte.