Es tracta d'una abadia benedictina d'origen antic, encara que difícil de precisar. Aquest monestir es va aixecar en una antiga illa de la qual hom té constància de la seva ocupació pràcticament ininterrompuda des de l'època preromana. Hi ha restes d'enterraments des del segle IV al VIII i d'una església carolíngia potser dels segles VIII-IX, tot i que no es pot relacionar amb un establiment monàstic.
Segell de l'abadia
Il·lustració de Psalmodi (G. Rivals)
Malgrat tot, hom considera que els monjos hi van arribar abans de l'ocupació sarraïna i que estaria vinculada amb l'abadia de Sant Víctor de Marsella. Al voltant del 725 i arran de l'arribada de l'islam, aquell primer monestir va desaparèixer. També s'ha suposat que la casa fou restaurada i dotada per Carlemany a finals del segle VIII, segons un diploma del 791, considerat fals. S'ha volgut veure l'abat Teodomir com un parent d'aquell emperador. Al segle IX comencen a trobar-se documents més fiables que parlen de Psalmodi i de les bones relacions que mantenia amb el poder, que l'hauria convertit en un centre influent, les donacions a favor seu es multiplicaren allargant-se en el temps fins a arribar a reunir una seixantena de priorats d'importància molt diversa, com ara el de Saint-Roman de l’Aiguille o Saint-Julien de Montredon.
El 1482 el monestir passava a estar sota la direcció d'abats comendataris i el 1537 la casa fou secularitzada amb el vistiplau papal, al·legant la seva situació econòmica, l'estat del lloc i el perill d'atacs corsaris. En endavant, els seus béns i beneficis foren administrats per la col·legiata de Notre-Dame-des-Sablons d'Aigüesmortes. A començament del segle XVIII el lloc es trobava ja en ruïnes i fou venut poc abans de la Revolució. Ara és de propietat particular, darrerament s'hi han fet estudis arqueològics.
Imatge de Wikimedia
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- BONNERY, André (1989). Églises abbatiales carolingiennes, exemples du Languedoc-Roussillon. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- DI PIETRO, F. Em. (1849). Histoire d'Aiguesmortes. París: Furne
- DODDS, Jerrilyn; i altres (1989). L’ancienne abbaye de Psalmodi (Saint-Laurent-d’Aigouze, Gard) premier bilan des fouilles (1970-1988). Archéologie médiévale. Vol. XIX. CNRS
- GOIFFON, Étienne (1895). L'abbaye de Psalmodi
- RIVALS, Georges (1937). Psalmodi. Cahiers d'histoire et d'archéologie, vols. 43-46. Nimes
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
Al nord d'Aigüesmortes, al terme de Saint-Laurent-d'Aigouze