Canònica de Saint-Jacques de Besiers

S. Jacobus Biterrensis / Abbaye Saint-Jacques de Béziers

(Besiers / Béziers, Erau)

Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers

Els orígens d'aquesta canònica agustiniana no estan ben documentats, tradicionalment s'ha considerat que es tracta d’una fundació de l'època de Carlemany, però l'església de Saint-Jacques no es troba esmentada fins a l'any 967. Hauria tingut una certa importància, el que explicaria que el vescomte de Besiers, Reinard II, hi fos enterrat, l'any 969. D'altra banda, la Gallia Christiana esmenta el primer abat conegut, Aimeric, que el situa en l'any 908.

Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers

La primera notícia relativa a la comunitat monàstica no es troba fins a l'any 1053, quan s'esmenta el seu abat. El 1178 s'especifica que la comunitat estava formada per canonges regulars, que el 1194 seguien la regla agustiniana. La casa fou objecte de disputes entre el bisbe de Besiers i els vescomtes, pel seu domini. Al segle XIII el lloc va entrar en decadència, mentre que la canònica de Saint-Aphrodise del mateix Besiers adquiria més popularitat. La seva situació no va millorar i el 1664 va afiliar-se a la congregació canonical de Sainte-Geneviève, com un intent pel seu redreçament. La casa fou suprimida el 1790. L'església, ara parroquial, s'havia modificat profundament durant el segle XVIII, però encara conserva un absis poligonal romànic.

Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers
Saint-Jacques de Besiers
Il·lustració del Bulletin de la Société archéologique de Béziers (1841)

Bibliografia:
  • BONNET, Émile (1905). Antiquités et monuments du département de l'Hérault. Montpeller: Ricard
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
  • DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
  • LABLAUDE, Pierre (1951). Saint-Jacques de Béziers. Congrès Archéologique de France. 108. Montpeller. París: Société Française d’Archéologie
  • NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
  • SABATIER, E. (1841). L'église Saint Jacques. Bulletin de la Société archéologique de Béziers. Vol. IV. Besiers: Domairon
  • SABATIER, E. (1854). Histoire de la ville et des évêques de Beziers. Besiers: Carriere
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

Al sud del centre històric de la ciutat de Besiers (Béziers)