Abadia de Sant Guilhem del Desert

Sant Salvador de Gel·lona / Abbaye de Saint-Guilhem-le-Désert / Gellone

(Sant Guillem del Desert / Saint-Guilhem-le-Désert, Erau)

Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert

L'origen de l'abadia de Sant Guilhem del Desert està relacionat amb dos personatges: Benet d'Aniana (c750-821) i Guillem I de Tolosa (768-812). El primer, Benet, va deixar la carrera militar i el servei a la cort de Carlemany el 774 i es va fer monjo. El 780 es va retirar a Aniana, on el 782 fundà el monestir de Sant Salvador d’Aniana.

Sant Guilhem del Desert
Guillem I de Tolosa
H. Wilhelmus van Aquitanië (s. XVI-XVII)
Rijksmuseum d'Amsterdam


Guillem estava emparentat amb Carlemany, qui el va posar al capdavant del comtat de Tolosa, va protagonitzar alguns episodis de recuperació de territoris als sarraïns, a banda i banda del Pirineu. El 804 va fundar dues cel·les monàstiques lligades a Sant Salvador d’Aniana, una a Goudargues (Gard) i la segona aquesta de Gel·lona. Seguint l’exemple del seu amic Benet, el 806 també va deixar el servei a la cort i es va retirar a la cel·la de Gel·lona, on va morir el 812. Hom va considerar Guillem com a sant i a partir d’aquí es van teixir un seguit de llegendes al seu voltant, que van tenir molta popularitat a l’època. També hi va influir el fet que aquí es conservava una preuada relíquia de la Veracreu que hom considera que va portar el mateix fundador, com a donació de Carlemany.

El cenobi va créixer en popularitat i es va poder independitzar d'Aniana gràcies a les seves riqueses i rendes, el primer abat conegut, Juliofred, figura en una donació del 925. Mentrestant, la devoció a sant Guillem continuava augmentant. A causa d'un incendi que va destruir l'arxiu de l'abadia, Aniana pretengué recuperar el seu poder sobre Gel·lona i s'esdevenen una sèrie de plets, que acaben el 1090, amb un reconeixement de la independència per part del papa Urbà II. El 1138 les relíquies de sant Guillem foren traslladades de la cripta a la capella major, on es conservaren en un sarcòfag de marbre. La vitalitat del monestir continuà augmentant, com també les seves riqueses i prestigi.

Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Torre campanar a l'entrada
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Portal de l'església

A partir del 1465 va començar el govern d'abats comendataris, majoritàriament bisbes residents a Lodeva que es van aprofitar de la situació, donat que fins aquell moment l'abadia gaudia de més prestigi que el mateix bisbat, així com d'una independència efectiva. El resultat d'això fou que es va descuidar tant la vida religiosa com l'atenció dels edificis. El 1569 el lloc fou saquejat pels hugonots, i es va malmetre bona part del mobiliari, la comunitat es va veure obligada a vendre els objectes d'argent i reliquiaris per a fer front a les despeses de defensa. També es van desprendre del priorat de Sant Martin de Londras. Però aquella situació no va acabar aquí, el 1624 consta que els edificis, claustre inclòs, eren més o menys arruïnats, excepte l'església.

En 1644 s'intentà revitalitzar el centre religiós amb l'arribada de nous monjos de la congregació de Sant Maur, que al segle XVIII aixecaren unes noves dependències. Van aconseguir mantenir el cenobi viu fins a la Revolució Francesa, quan les propietats foren venudes, el darrer abat i bisbe de Lodeva va suprimir formalment l'abadia, el 1783. Com és habitual en aquesta mena d'edificacions, les construccions es van anar fent en el decurs de la història de l'abadia. No hi ha cap resta aparent de les primeres construccions de l'època fundacional, de començament del segle IX. Els vestigis més antics es troben a la cripta redescoberta el 1962 sota el presbiteri. Aquestes restes segurament pertanyen a una segona construcció del segle X, preromànica.

Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Nàrtex
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Cripta amb restes de l'església primitiva

Aquell edifici es devia malmetre a causa d'un incendi i fou llavors que va començar la construcció d'un tercer edifici, bàsicament l'actual. Destaca particularment el gran absis central d'una amplada tal que ocupa interiorment l'espai de les tres naus. Aquest absis, amb contraforts exteriors, es va fer després de les naus per substituir l'anterior, preromànic. Les naus laterals, molt estretes, acaben en unes absidioles que se situaven al costat del primer absis central. Ara hi ha dos absis laterals, que s'obren al creuer. Totes aquestes construccions cal situar-les, en diferents fases, en el segle XI.

El claustre tenia dues plantes, la inferior del segle XI i la superior del XII. En aquella època es va aixecar aquest pis per separar els monjos dels devots que acudien en massa a l’abadia. Des del pis superior els monjos podien accedir a l’església, on disposaven d’unes tribunes reservades, mentre que la part baixa era accessible pels fidels. La segona planta del claustre s’ha perdut totalment, tot i que es conserva parcialment reconstruït a The Cloisters, de Nova York. La façana principal està presidida per una poderosa torre campanar, a la part baixa de la qual s’obre el portal de mig punt que comunica amb el nàrtex, un afegit utilitzat per acollir els pelegrins, amb una primitiva volta ogival. Al transsepte s’hi van afegir al segle XV unes tribunes per poder aïllar la comunitat dels visitants. L’altar major és del segle XVIII.

Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert

Altar de Sant Guilhem

Es tracta d'una obra de marbre, del segle XII. Frontalment, representa a l'esquerra un Crist en Majestat entre els Evangelistes i a la dreta una Crucifixió, envoltats d'una exquisida decoració vegetal.


Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Altar de Sant Guilhem
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Altar de Sant Guilhem
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Nau lateral
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Sant Benet de Núrsia i sant Benet d'Aniana
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Claustre
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Claustre
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Claustre
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Decoració mural

El claustre de Sant Guilhem traslladat a The Cloisters, Nova York
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Claustre, muntat a The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
The Cloisters
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Escut
The Cloisters

Pont del Diable
Pont medieval romànic sobre el riu Erau, bastit a partir d'un acord entre els monestirs de Gel·lona i Sant Salvador d’Aniana
Sant Guilhem del Desert
Pont del Diable

Sacramentari gelasià de Gel·lona
Manuscrit del segle VIII, conservat a la Bibliothèque nationale de France
Copiat a la diòcesi de Meaux (Illa de França), hom considera que fou portat a aquest monestir per Sant Guillem de Gel·lona
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Sacramentari de Gel·lona
Bibliothèque nationale de France
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Sacramentari de Gel·lona
Bibliothèque nationale de France

Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Gravat publicat per Louis Haghe (s. XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Gravat publicat per J. Laurens (1837)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert
Postal antiga, col·lecció particular

Bibliografia:
  • ALAUS, Paul; i altres (1898). Cartulaires des abbayes d'Aniane et de Gellone. Cartulaire de Gellone. Montpellier: Marttel
  • BONNERY, André (1989). Églises abbatiales carolingiennes, exemples du Languedoc-Roussillon. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
  • CARRÉ, Pierre-Marie, dir. (2018). Saint-Guilhem-le-désert. Estrasburg: La Nuée Bleue
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
  • DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
  • NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
  • RENOUVIER, Jules (1840). Monumens de quelques anciens diocèses de Bas-Languedoc. Montpellier: Picot
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

Sant Guilhem és a ponent de Montpeller