Priorat de Santa Maria de Cassan
Prieuré de Cassan / Cassiano / Canònica de Cassan / Abadia de Cassan
(Rojan / Roujan, Erau)
La història del priorat de Santa Maria de Cassan va començar l'any 1066 amb l'arribada de cinc canonges procedents del capítol de la catedral de Sant Nazari de Besiers. Després d'una època de dificultats, el 1080 es va formalitzar l'establiment de la casa monàstica, amb la donació de l'església de Sainte-Marie i seguidament amb l'obtenció de béns i rendes que van facilitar la seva subsistència, la Gallia Christiana esmenta el primer prior de la casa, Petrus Theudaldus.
El gran impulsor del priorat fou Guerau de Besiers, el segon prior (1106-1121), qui va promoure la construcció d'un gran monestir, el 1115 es va consagrar la nova església i més endavant encara s'hi va afegir un hospital que donava assistència als viatgers. El 1123 va morir Guerau, que s'havia convertit en bisbe de Besiers, fou enterrat en aquesta ciutat i venerat com a sant. El lloc de Cassan va gaudir de prestigi i va esdevenir lloc d'enterrament de la noblesa local. El 1216 el papa Innocenci III el va sotmetre directament a Roma, incrementant la seva quota de poder i evitant la intervenció episcopal de Besiers en els seus afers.
També va gaudir de protecció reial, però a mitjan segle XIV va patir els efectes d'una epidèmia de pesta i de la guerra dels Cent Anys, que el va portar a la decadència, agreujada després per les guerres de Religió. El 1364, el papa Urbà V el va sotmetre a l'autoritat de Sant Ruf d'Avinyò, llavors desplaçat a Valença. Per donar un nou impuls a la casa, el 1671 es va integrar a la congregació canonical de Sainte-Geneviève (o Congregació de França) que va portar endavant una important campanya constructiva durant la segona meitat de segle XVIII, amb el resultat del gran monestir que encara es pot veure. Aquella revifalla no perdurà massa; a causa de la Revolució, el lloc va passar a bé públic i el 1791 fou venut, mentre que el que restava de la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo.
Albert Fabre (s. XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Sepulcre del bisbe Guillaume Durant (s. XIV)
Ara al Museu dels Agustins de Tolosa de Ll.
Albert Fabre (s. XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
- BONNET, Émile (1905). Antiquités et monuments du département de l'Hérault. Montpeller: Ricard
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- CROUZAT, Alfred (1859). Histoire de la ville de Roujan et du prieuré de Cassan. Besiers: Millet
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
- FABRE, Albert (1894). Histoire des communes de l'Hérault, canton de Roujan. Mâcon: Protat
- LASSALLE Victor (2005). Les chapiteaux romans de l’ancien prieuré de Cassan à Roujan (Hérault). Archéologie du Midi médiéval. Vol. 23-24
- RIVIÈRE, Jean-Claude (2005). Une fresque romane inédite dans l'ancien prieuré de Cassan à Roujan (Hérault). Archéologie en Languedoc, núm. 29
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
- TURRE, Katia (2013). Premiers résultats de la fouille partielle du cimetière médiéval du prieuré de Cassan (Roujan - Hérault). Études sur l'Hérault, núm. 43
Al nord de Besiers, entre Roujan i Gabian