Una de les variants o reformes de les comunitats canonicals va tenir lloc el 1039 a Avinyó quan quatre canonges de la seva catedral van demanar de constituir una comunitat independent, seguidora també de la regla agustiniana. Hom els va cedir una església abandonada dedicada a Saint-Ruf situada a les rodalies de la ciutat. Inicialment la nova comunitat va mantenir vincles amb la catedral però aviat va prendre prestigi propi i la seva influència es va manifestar en la llarga llista de cases que hi depenien i en els canonges vinguts d’arreu que hi ingressaven per instruir-se. A finals del segle XI el papa Urbà II reconeixeria oficialment l’orde. Aquesta institució amb seu primer a Sant Ruf d’Avinyó i des del 1158 a Valença tindria una forta expansió a l’actual França però també va arribar a terres catalanes (catedral de Tortosa, Santa Maria de Besalú...)

Santa Maria de Besalú