El bisbat de Tortosa té un origen força antic, el primer bisbe documentat és Urso, que va assistir al concili de Tarragona de l’any 516. Amb la invasió sarraïna pràcticament va desaparèixer i després de la conquesta de la ciutat per part de l’exèrcit sota el comandament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV (1148), calgué restaurar-lo.
Façana de la catedral després de l'enderroc (2015)
dels edificis que la separaven de l'Ebre
L’any 1151 fou consagrat el nou bisbe, Gaufred (o Jofre, 1151-1165) en un acte on també s’engegava una canònica augustiniana segons les directrius de Sant Ruf d’Avinyó; de fet, el bisbe era l’abat de la canònica de Sant Ruf (Avinyó, Valclusa), i els canonges que formaren la primera comunitat també hi procedien. El 1153 es va constituir la comunitat d’una manera formal, en aquell mateix acte es va dotar tant la canònica com el bisbat, dues institucions profundament vinculades, amb els béns procedents de la conquesta: les mesquites de la ciutat van passar a les seves mans i el territori de la diòcesi seria el de la taifa de Tortosa.
Inicialment, s'utilitzaria la mateixa mesquita i les construccions annexes per a la comunitat canonical, el 1156 el papa Adrià IV va intervenir a favor del bisbe i els canonges i va influenciar el comte Ramon Berenguer IV perquè intervingués en l'obra de la nova catedral que es va començar a construir el 1158 sobre el que havia estat la mesquita major, i que seria consagrada el 1178. En aquesta època la seu tortosina va rebre importants donacions econòmiques per part dels comtes de Barcelona a més d'altres personalitats. El 1307 es van establir unes noves regulacions que afectaven l'observança dels costums per part de la comunitat de canonges, imposant normes més estrictes pel que fa al comportament i reafirmant la vida comunitària, amb l'obligació dormir en la comunitat, menjar en el refetor i la limitació de les sortides de les dependències canonicals.
contra els sarraïns a Tortosa (c810)
Il·lustració de les Grandes Chroniques de France (1375-1400)
Bibliothèque nationale de France
El bisbe Berenguer de Prats (1316-1340) fou l’impulsor de la catedral gòtica, obra que va començar el 1346, afectant tant l’antiga catedral romànica que ocupava el lloc on s’aixecaria la nova, com les altres construccions auxiliars del mateix bisbat i canònica. Alhora també es va reorganitzar el capítol de canonges, fixant el seu nombre (inicialment nou, i després ampliat a vint) i instituint els beneficis de les diferents capellanies. La construcció fou força lenta, el sector format pel presbiteri i la girola que l’envolta es va acabar el 1440, gairebé un segle després del començament de les obres. També en època gòtica es van refer les dependències que envoltaven el claustre, la sala capitular i les altres dependències canonicals situades en aquell indret.
La construcció d’aquesta església encara s’allargaria en el temps, al segle XVI es van bastir dos trams més de la nau seguint el model anterior. El 1593 es va consagrar l’obra, però no es va acabar fins el segle XVIII, amb els darrers trams de les naus, la façana barroca i la capella de la Cinta, també d’aquesta època. Aquesta canònica va mantenir una considerable vitalitat, durant el segle setze es van anar suavitzant les normes de la comunitat i els canonges ja no es veien obligats a l’estricta vida comunitària, el 1529 hom l’alliberaria de l’obligació de dormir en comunitat. A l’època de la secularització general dels canonges augustinians, els de Tortosa instaren la seva secularització, el 1599 i en altres ocasions, però no l'obtingueren de manera definitiva fins el 1772. A desgrat d'això, fins a la fi del segle XVIII guardaren les velles pràctiques de noviciat i professió de tipus monàstic i tenien a sant Agustí com a patró.
Claustre de la catedral de Tortosa
El claustre de Tortosa cal datar-lo durant el segle XIII, quan es va substituir l’anterior que segurament tenia el seu origen en la catedral romànica. El claustre també servia com espai funerari, on s’hi feien enterrar bisbes i canonges, a més de ciutadans que es poguessin permetre aquesta distinció. Encara conserva una àmplia mostra de làpides funeràries encastades als murs.
Retaule de la Mare de Déu dels Àngels
Obra de Pere Serra, feta per a la catedral de Tortosa per encàrrec del notari Bernat Macip. Va passar més tard al monestir de Santa Clara de la mateixa ciutat i després al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, on es conserva la taula central i dos compartiments de la predel·la.
- ALMUNI I BALADA, Victòria (2007). La catedral de Tortosa als segles del gòtic. Barcelona: Fundació Noguera
- ALMUNI I BALADA, Victòria i altres (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ALMUNI I BALADA, Victòria i altres (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ALMUNI I BALADA, Victòria; LLUIS I GUINOVART, Josep (2000). Sancta Maria Dertosae. La catedral de Tortosa. Tortosa: Capítol de la Catedral de Tortosa
- BAYERRI, Enrique (1957). Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII. Tortosa: Algueró i Baiges
- GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavín
- O'CALLAGHAN, Ramon (1893). Episcopologio de la Santa Iglesia de Tortosa. Tortosa: G. Llasat
- RIPOLLÉS AMELA, Antonio (1999). Tortosa monumental. Tortosa
- ROLLAN, Xavier (1997). Santa Maria de Tortosa. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VIDAL FRANQUET, Jacobo (2008). Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1806). Viage literario a las iglesias de España. Vol. V. (Tortosa) Madrid: Imprenta Real