Canònica de la Catedral de Tortosa

Inicialment, s'utilitzaria la mateixa mesquita i les construccions annexes per a la comunitat canonical, el 1156 el papa Adrià IV va intervenir a favor del bisbe i els canonges i va influenciar el comte Ramon Berenguer IV perquè intervingués en l'obra de la nova catedral que es va començar a construir el 1158 sobre el que havia estat la mesquita major, i que seria consagrada el 1178. En aquesta època la seu tortosina va rebre importants donacions econòmiques per part dels comtes de Barcelona a més d'altres personalitats. El 1307 es van establir unes noves regulacions que afectaven l'observança dels costums per part de la comunitat de canonges, imposant normes més estrictes pel que fa al comportament i reafirmant la vida comunitària, amb l'obligació dormir en la comunitat, menjar en el refetor i la limitació de les sortides de les dependències canonicals.

La construcció d’aquesta església encara s’allargaria en el temps, al segle XVI es van bastir dos trams més de la nau seguint el model anterior. El 1593 es va consagrar l’obra, però no es va acabar fins el segle XVIII, amb els darrers trams de les naus, la façana barroca i la capella de la Cinta, també d’aquesta època. Aquesta canònica va mantenir una considerable vitalitat, durant el segle setze es van anar suavitzant les normes de la comunitat i els canonges ja no es veien obligats a l’estricta vida comunitària, el 1529 hom l’alliberaria de l’obligació de dormir en comunitat. A l’època de la secularització general dels canonges augustinians, els de Tortosa instaren la seva secularització, el 1599 i en altres ocasions, però no l'obtingueren de manera definitiva fins el 1772. A desgrat d'això, fins a la fi del segle XVIII guardaren les velles pràctiques de noviciat i professió de tipus monàstic i tenien a sant Agustí com a patró.