Comanda de Tortosa
Santa Maria de Tortosa / Sant Miquel dels Templers / Dertosa
(Tortosa, Baix Ebre)
Que pertanyia a aquest orde
Ara dins el complex de Santa Clara
Immediatament després del setge i reconquesta de Tortosa (1148) els templers van obtenir, com a participants actius en aquesta, una cinquena part de la ciutat. Van fundar un convent fora del recinte murat i aixecaren l'església de Santa Maria. Aquesta comanda no tenia caràcter militar ni agrari, era de tipus urbà i bàsicament administrava les seves possessions i rendes a la ciutat. Fins a 1165 hi depenia la comanda de Miravet.
Plànol de Tortosa (1708)
on encara hi constra la casa dels templers (núm. 23)
Bibliothèque nationale de France
La seva importància i poder s'incrementà amb molta rapidesa, en la seva època d'esplendor (1220-1250) el lloc acollia més de vint frares. El 1294 els templers van deixar el domini del senyoriu de la ciutat que els pertocava permutant-lo amb possessions a Peníscola i Vinaròs, entre altres. Després de la permuta, la influència i poder de la casa de Tortosa davallà amb rapidesa, poc després el mateix orde del Temple es veuria perseguit i el 1317 el procés culminaria amb la seva extinció i el traspàs a l’Hospital.
De la casa dels templers a la ciutat de Tortosa no en queda res, estava situada extramurs prop del riu. Estava formada per una construcció de defensa que tenia adossada l'església de Santa Maria, construïda cap al 1285, totes aquestes propietats van passar a mans dels hospitalers. Hom pensa que l'església coneguda com a Sant Miquel dels Templers, les ruïnes de la qual es troben englobades dins el conjunt monàstic de Santa Clara, era propietat dels templers i que fou cedida a les clarisses quan van arribar a Tortosa.
Torre del Prior
Torre del Prior
Torre de Campredó, a la Font de Quinto
Propietat templera aigua avall de l'Ebre
El 1317 la comanda de Tortosa va passar als hospitalers. Villanueva va deixar constància d'una inscripció encastada al costat de la porta de l'església de Santa Maria on s'esmentava la presa de possessió per part dels hospitalers de la mateixa: “En lan de MCCCXVII. II. Dies a la entrada del mes de Deembre lo honrat frare Marti Periz Doros, castela Damposta entra en posesio ponament de la casa, dels bens, qui foren del orde del temple en la ciutat de Tortosa; e puys apres de tots los altres bens en Arago, e en Catalunya”.
La casa hospitalera va entrar en decadència. Al segle XIV, quan es van ampliar les muralles de la ciutat, el conjunt del convent i església van quedar a l'interior, tocant la muralla i la porta del Temple. L'església fou incendiada el 1643 i el 1810 va quedar destruïda com a resultat de la guerra del Francès i mai més es va tornar a aixecar. El 1789 havia mort el darrer comanador i l’orde va desaparèixer pràcticament de la ciutat. El 1851 fou abolida formalment. S'hi ha descobert diverses restes a l'hora d'edificar els solars que antigament ocupava la comanda.
Possible seu de la sotscomanda de Prat, depenent de Tortosa
- ALMERICH, Paulina (1998). Les cases de religiosos a Tortosa. Tortosa: Ed. Coop. Gràfica Dertosense
- BOLÒS, Jordi (1997). Construcció de la Llotja. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET SANS, Joan (1998). Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- PAGAROLAS, Laureà (1997). Santa Maria de la comanda del Temple. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PAGAROLAS, Laureà (1998). La fi del domini de l’orde del Temple a Tortosa: la permuta de 1294. Anuario de Estudios Medievales. Núm. 28
- PAGAROLAS, Laureà (1999). Els templers de les terres de l'Ebre (Tortosa). Diputació de Tarragona
- PUIGFERRAT, Carles (1997). La torre d’En Pinyol (o del Prior). Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1806). Viage literario a las iglesias de España. Vol. V. Madrid: Imprenta Real
Desapareguda. La comanda era a tocar de la porta del Temple de la muralla de la ciutat, a l'encreuament del carrer de Teodor González i l'avinguda de la Generalitat. No hi ha cap resta visible. Al nord de la ciutat es troba la torre del Prior i al sud les de la Llotja i Campredó