El castell de Miravet és d'origen islàmic, està situat en un punt estratègic dalt un turó a la riba de l'Ebre. L'any 1153, tan aviat el lloc es va recuperar als sarraïns, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el va lliurar al Temple amb la voluntat que l'orde militar tingués cura de la defensa d'aquell sector.
La fundació d’aquesta casa templera es va fer el 1156 des de la comanda de Tortosa, durant els primers anys es va reorganitzar l’establiment, restaurar adaptar el castell a les noves necessitats, fins que el 1165 es va independitzar de Tortosa formant la comada de Miravet. A partir del 1236, Miravet era el centre d’un territori dintre del qual hi havia diversos dominis i priorats: Algars i Gandesa (Terra Alta), Nonasp (Saragossa) Ascó i Riba-roja (Ribera d’Ebre), entre altres. El primer comanador de Miravet fou Ramon Bernat (1190).
Malgrat l'oposició del bisbat de Tortosa, Miravet va anar guanyant influència i poder en el territori, va esdevenir una casa rica i amb una comunitat nombrosa, la més important del regne. Entre els seus murs es van fer diversos capítols provincials de l'orde. A més, la comanda de Miravet fou beneficiària en diferents ocasions de donacions béns i drets. Amb l'abolició de l'orde promoguda des de França, la casa de Miravet es va oposar i s'hi va fer forta, Jaume II va posar setge al castell el 1307. L'escomesa fou dura i llarga, fins que el 1308, després de gairebé un any de resistència, els templers van capitular. Amb la caiguda de Miravet, només la casa de Montsó va quedar en mans del Temple, fins a la seva capitulació, el 1309.
Un cop els templers van deixar el castell, aquest va tenir un administrador provisional, fins que el 1317 la propietat va passar als hospitalers. Més endavant els frares de Miravet foren declarats formalment innocents i els foren assignats llocs de residència i pensions per la seva subsistència. Miravet fou un dels escenaris de la guerra Civil Catalana (1462-1472) quan els hospitalers es van veure obligats a abandonar el castell. Episodis bèl·lics es van repetir encara durant la guerra dels Segadors i la de Successió. A causa de la desamortització els hospitalers el van deixar i el lloc va passar a mans particulars. Però els episodis bèl·lics no van acabar, durant la guerra Civil va tornar a ser escenari de combats. En els darrers anys s'hi han fet obres de restauració, després que el 1995 fou declarat Bé d'Interès Cultural.
Pati
Refetor
Atri de la capella
Capella
Fotografia de Josep Salvany (1915)
Biblioteca de Catlunya
Fotografia de Josep Salvany (1915)
Biblioteca de Catlunya
Sieur de Beaulieu, c1668
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ARTIGUES, Pere Lluís (1997). El castell de Miravet: Darreres actuacions. Tribuna d'Arqueologia 1995-1996. Generalitat de Catalunya
- BLADÉ, Artur (1966). El castell de Miravet. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- CATALÀ ROCA, Pere; BRASÓ, Miquel (1993). Castell de Miravet. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. 1993
- FUGUET SANS, Joan (1998). Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- FUGUET SANS, Joan (2017). Miravet, un gran castell templer. Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, núm. 27
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- MIRET I SANS, Joaquim (1911). Inventaris de les cases del Temple de la Corona d’Aragó en 1289. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, núm. 42
- ORTEGA, Pascual (1984). Miravet i el seu castell segons un document del segle XVII. Ajuntament de Miravet d’Ebre
- PAGAROLAS I SABATÉ, Laureà; BOLÒS, Jordi (1997). Castell de Miravet. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SANS I TRAVÉ, Josep M. (2000). El setge al castell dels templers de Miravet. Lleida: Pagès Ed.
- SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2002). La defensa dels Templers catalans. Lleida: Pagès Ed.
El castell de Miravet és a sobre de la població del mateix nom, a tocar de l'Ebre