Monestirs de
Catalunya
    Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem / Orde de Malta
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes



Cases de l'Hospital
a Catalunya
Aiguaviva (Gironès)
Algars (Terra Alta)
Alguaire (Segrià)
Amposta (Montsià)
Les Arenes (Baix Empordà)
Ascó (Ribera d'Ebre)
Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà)
Barbens (Pla d'Urgell)
Barberà (Conca de Barberà)
Sant Joan de Jerusalem de Barcelona
Berga (Berguedà)
Biure (Conca de Barberà)
Les Cabanyes (Alt Penedès)
Casa Antiga (Segrià)
Castelló d'Empúries (Alt Empordà)
Cervera (Segarra)
Corbins (Segrià)
Costoja (Alt Urgell)
L'Espluga Calba (Garrigues)
L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
Gandesa (Terra Alta)
   
Gardeny (Segrià)
Granyena (Segarra)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Isot (Alt Urgell)
Miravet (Ribera d'Ebre)
Palau de Noguera (Pallars Jussà)
El Pedrís (Noguera)
Puig-reig (Berguedà)
Renau (Tarragonès)
Riba-roja (Ribera d'Ebre)
Sant Celoni (Vallès Oriental)
Segura (Conca de Barberà)
Selma (Alt Camp)
La Sénia (Montsià)
Sudanell (Segrià)
Susterris (Pallars Jussà)
Térmens (Noguera)
Torres (Segrià)
Tortosa (Baix Ebre)
Ulldecona (Montsià)
Vallfogona (Conca de Barberà)
Vallmoll (Alt Camp)
Vic (Osona)
Vilalba dels Arcs (Terra Alta)
Vilamur (Pallars Sobirà)


Cases de monges hospitaleres
a Catalunya
Alguaire (Segrià)
Sant Joan de Jerusalem de Barcelona
Isot (Alt Urgell)
Cervera (Segarra)
La Ràpita (Montsià)
Sant Joan de Jerusalem de Tortosa
Cases de fundació hospitalera   Cases d'origen templer

L’orde de l’Hospital fou creat dins el corrent sorgit a Terra Santa com a conseqüència de la seva ocupació per l’islam, que havia fet perillosos els camins que seguien els pelegrins que es dirigien a orient i que va donar peu a l’aparició d’aquest i altres ordes de caire assistencial i militar en defensa dels que volien visitar els llocs sants.

Gerardo di Sasso
Gerardo di Sasso
Detall de Portraits de cinquante-trois chevaliers de Malte (segle XVII)
Bibliothèque nationale de France

Sant Sepulcre de Jerusalem
Façana del Sant Sepulcre de Jerusalem

Fou fundat oficialment el 1113 pel papa Pasqual II a partir de l’establiment d’un hospital proper al Sant Sepulcre de Jerusalem, impulsat cap el 1070 per mercaders d’Amalfi. Hom considera Gerardo di Sasso (mort el 1120?) un dels fundadors i primer cap d’aquella comunitat de caire assistencial. El seu successor, Ramond del Puèg (1120-1160), la va transformar en un orde militar i redactà la seva regla. La tasca portada a terme pels hospitalers a l’orient estava emparada des d’occident, sobretot pel que fa al seu finançament. La cúpula de l’organització estava establerta a Jerusalem mentre que les seves cases s’escampaven per Europa, un territori dividit en llengües (províncies) i amb les comandes o preceptories com a base de l’organització.

Cúpula de la Roca
La Cúpula de la Roca, a Jerusalem

Krak dels Cavallers
Pati del Krak dels Cavallers (Síria)
Un dels establiments dels hospitalers a l'orient

El 1291 amb la caiguda de Sant Joan d’Acre (l’actual Acre, a la costa d’Israel) els hospitalers foren expulsats de Terra Santa, es van refugiar a l’illa de Xipre i a partir del 1310 a Rodes on hi van establir el seu quarter general. Aquesta situació va tornar a canviar el 1522 amb la pèrdua d’aquesta illa a mans dels turcs i el 1530, l’emperador Carles V els va cedir l’illa de Malta i Trípoli, a la costa africana, d’aquí que l’orde sigui conegut també com Orde de Malta. En aquest lloc hi va fer una llarga estada, fins l’ocupació d’aquella illa per Napoleó (1798). Des del 1834 tenen la seva seu a Roma des d’on encara mantenen activitats hospitaleres.

Gerardo di Sasso
Ramond del Puèg
Detall de Portraits de cinquante-trois chevaliers de Malte (segle XVII)
Bibliothèque nationale de France

Acre
Refetor del castell hospitaler a Sant Joan d'Acre (Israel)

Acre
El setge d'Acre del 1291
Il·lustració de Historia de las Cruzadas (M. Michaud, 1855)
Google Books
Rodes
Els hospitalers a l'illa de Rodes
Il·lustració de Opusculum sanctorum peregrinationum ad spulcrum Christi venerandun (1486)
Bibliothèque nationale de France

Els santjoanistes tenien possessions en terres catalanes des del començament del segle XII, la primera donació coneguda és de l’any 1108, fins i tot abans de la seva oficialització. Van tenir un paper important en la recuperació i organització del territori en època comtal, en aquell moment els hospitalers s’organitzaven des del priorat de Sant Geli (Gard, a la “llengua” de Provença), però molt aviat (cap el 1150) amb una província independent. A més de la funció repobladora, les comandes catalanes tenien l’objectiu comú amb les altres d’Europa de recaptar fons destinats a mantenir les empreses bèl·liques a Terra Santa.

Antoni de Fluvià
Antoni de Fluvià, Mestre de l'Hospital entre 1421-1437
Detall de Portraits de cinquante-trois chevaliers de Malte (segle XVII)
Bibliothèque nationale de France

Hospitalers
Monja hospitalera
Il·lustració de Historia de las institutuciones monásticas (1841)
Google Books

El 1131 Alfons I el Bataller va deixar en testament el seu reialme als ordes de l’Hospital, Temple i Sant Sepulcre, herència que finalment fou modificada després de la negociació amb els beneficiaris. Un canvi significatiu esdevingué amb la supressió de l’orde del Temple el 1312, els hospitalers foren els grans beneficiaris de la nova situació amb l’assignació de la major part dels seus béns (1317). En els llocs on hi havia establiments dels dos ordes, aquests es van fusionar, excepte a Lleida, que es van mantenir els establiments de Gardeny i Casa Antiga. L’orde va continuar la seva activitat fins que les seves propietats resultaren afectades per les lleis desamortitzadores durant la primera meitat del segle XIX.
 

Cavaller de Malta
Retrat d'Alof de Wignacourt, Gran Mestre de l'Orde
Caravaggio, c1608
Museu del Louvre, París

Birgu
El Fort de Sant Àngel, a Birgu, on es van establir els
hospitalers quan van arribar a l'illa de Malta

Malta
Vue de la Prise de l'Isle de Malthe (1798)
Bibliothèque nationale de France


Els hospitalers a l'illa de Malta

La Valletta
Galeria del palau del Gran Mestre, a la Valletta

La Valletta
Catedral de Sant Joan, a la Valletta

La Valletta
Atac dels turcs a Birgu (1565)
Mural al palau del Gran Mestre, a la Valletta

La Valletta
Catedral de Sant Joan, a la Valletta

La Valletta
Sant Jordi (Mattia Preti, 1659)
Capella de la llengua d'Aragó
Catedral de Sant Joan, la Valletta

La Valletta
Sepulcre del Mestre Nicolau Cotoner (1660-1663)
Capella de la llengua d'Aragó
Catedral de Sant Joan, la Valletta

La Valletta
La Valletta


L'Espluga Calba
Castell de l'Espluga Calba

Castell d'Ulldecona
Castell d'Ulldecona
Casa Antiga
La Casa Antiga de Lleida

 

Sant Valentí de les Cabanyes
Sant Valentí de les Cabanyes

 

Bibliografia:
- BONNEAUD, Pierre (2008). Els hospitalers catalans a la fi de l’edat mitjana. Lleida: Pagès Editors
- FUGUET SANS, Joan (1997-2005). Templers i hospitalers. Vol. I-IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- MASOLIVER, Alexandre (1980). Història del monaquisme cristià. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- MIRET I SANS, Joaquim (2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida: Pagès Editors
- PLADEVALL, Antoni (1970). Els monestirs catalans. Barcelona: Ed. Destino
- enciclopèdia.cat hospitaler (en línia)
Enllaç:
- Orden de Malta
Baldiri B. - Gener de 2014