L'església de Santa Maria i el castell
El castell de Gardeny és conegut històricament des de l'època romana, hom l'ha identificat com el lloc on es va establir un campament militar a mitjans del segle I aC durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Més endavant, durant l'ocupació islàmica i a causa de la seva posició estratègica, hom va aprofitar per a bastir-hi una defensa. Un cop conquerida Lleida, el 1149, el comte Ramon Berenguer IV, que havia utilitzat el castell de Gardeny per a assetjar la ciutat, va cedir el lloc a l'orde del Temple, que hi va establir una comanda.
Muralla i entrada al recinte
Des del 1152 hom comença a trobar documentació escrita d'aquesta casa templera i el primer comanador conegut és Pere de Cartellà, el 1156. A partir d'aquest moment la riquesa i importància del lloc va créixer de forma notable, incrementant la superfície de conreus i finques a la seva disposició, d'altra banda també disposaven de bestiar i molins. El 1289 fundaren una sotscomanda a Torres, arran de la donació del castell de Torres per part del bisbe de Lleida. La comanda templera va tenir vigència fins a l'any 1314. Quan es va abolir l'orde, hom el va cedir als hospitalers, com a priorat. L'orde de l'Hospital ja tenia un establiment a la ciutat, la comanda de Casa Antiga, a Gardeny s'hi va establir una nova comunitat, independent d'aquella. Va perdurar fins al segle XVIII, quan es va convertir en caserna.
Es conserva bona part del castell, l'església de Santa Maria i de les defenses. El castell és una construcció templera del segle XII. L'església, amb absis poligonal, és romànica de transició, de la segona meitat del segle XII, on recentment s'hi han trobat restes de decoració mural, potser del segle XIII. Pel que fa a les muralles, són molt posteriors. Als segles XVII i XVIII s'hi van fer importants obres de fortificació, el lloc va participar en els esdeveniments militars de les guerres dels Segadors i de Successió. Darrerament, s'hi havia establert una base militar, que fou definitivament abandonada el 1996, venent la propietat a la Paeria. Ara s'ha obert al públic i és en vies de restauració.
Escut al portal de la muralla
El castell
Interior del castell
Vista de Lleida, amb el turó i castell de Gardeny
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria. Decoració mural
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Postal antiga, col·lecció particular
L'església convertida en dormitori de la caserna
Fotografia d'autor desconegut (primer quart del segle XX)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Plànol del castell (1733)
Biblioteca Virtual de Defensa
Secció del castell (1796)
Biblioteca Virtual de Defensa
- CATALÀ, Pere; i altres (1979). Els castells catalans. Vol. VI-2a part. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FUGUET I SANS, Joan (1997). Castell de Gardeny. Santa Maria de Gardeny. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET SANS, Joan (2000). Templers i hospitalers III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- FUGUET SANS, Joan (2013). El castell templer de Gardeny. Arquitectura i pintura del castell a la llum de les recents excavacions i restauració. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- GARCIA, Joan; i altres (1994). La comanda templera de Gardeny. Actes de les Primeres Jornades sobre els ordes religioso-militars als països catalans (segles XII-XIX). Diputació de Tarragona
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 7. Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià. Barcelona: Arxiu Gavín
- MIRET I SANS, Joaquim (1899). Cartoral dels Templers de les comandes de Gardeny y Barbens. Barcelona: L’Avenç
- MIRET I SANS, Joaquim (reed. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida, Pagès Editors
- PAGÈS PARETAS, Montserrat (2013). El castell templer de Gardeny. Sobre la decoració pictòrica de Santa Maria de Gardeny en el context de la pintura catalana del segle XIII. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- PIFARRÉ TORRES, Dolors (1994). L' explotació dels béns territorials de la comanda templera de Gardeny de Lleida (segle XIII). Actes de les Primeres Jornades sobre els ordes religioso-militars als països catalans (segles XII-XIX). Diputació de Tarragona
- SÁEZ, Carles; i altres (2008). Propostes de recuperació del conjunt monumental de Gardeny. Templers i hospitalers. Ordes militars a Catalunya. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- SAROBE I HUESCA, Ramón (1998). Col·lecció diplomàtica de la casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Barcelona: Fund. Noguera
El castell i comanda de Gardeny és a la dreta del Segre, sobre el turó del mateix nom