Canònica de la catedral de Lledia

La Seu Vella de Lleida

Canonges
aquisgranesos

Lleida era seu episcopal des de molt antic, Sagiti és el primer bisbe conegut, ja tenia aquest càrrec el 419, d'altra banda, el 546 es va celebrar un concili en aquest lloc i més endavant, el 587, el bisbe Polibi representava la diòcesi al Concili de Toledo. Segurament en aquella època ja existia una església en aquest mateix indret. Aquella institució es va perdre arran de la invasió sarraïna, el 719. El bisbat de Lleida es va restaurar el 1149 quan el territori fou recuperat, en aquella restauració hi van participar el bisbe de Roda d’Isàvena i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Seu Vella de Lleida
Santa Maria l'Antiga abans de la restauració

Es va establir que totes les mesquites de la ciutat passessin a ser propietat episcopal, seguint aquella norma la mesquita Major es va consagrar cristianament l'any 1149 i al seu lloc s'hi va aixecar (o recuperar) la primera església, centre del poder episcopal: Santa Maria l'Antiga, que estava situada al costat del Castell del Rei (o de la Suda). El 1203 es posava la primera pedra de la nova catedral que prendria el lloc de Santa Maria l'Antiga i altres construccions adjacents, es va consagrar el 1278. La canònica s'hauria instituït o recuperat el 1149, el 1168 es va reorganitzar adoptant la regla de Sant Agustí amb la participació del bisbat de Roda que hi va traslladar la comunitat canonical, tot i que va mantenir una vintena de canonges al lloc d'origen. La canònica agustiniana va substituir l'aquisgranesa anterior.

El 1254 la comunitat fou reorganitzada una altra vegada, ara com a canònica secular i es va dotar econòmicament, amb el dret dels seus membres a tenir propietats privades. Va continuar molt vinculada amb la de Roda. En el decurs del temps va acumular un considerable nivell de riquesa i poder, que fins i tot va conservar després de la desamortització. S'ha identificat la primitiva església de Santa Maria l'Antiga (o Santa Maria in Sede) amb les construccions que encara resten a l'ala de ponent del claustre, i al seu costat s'haurien de situar les dependències canonicals. Més endavant, quan es va edificar la catedral, l'antiga església de nau única hauria passat a ser utilitzada com a dependència de la canònica.

Seu Vella de Lleida

Seu Vella de Lleida
Absidioles del transsepte sud

Seu Vella de Lleida
Façana sud

Seu Vella de Lleida
Porta de l'Anunciata

Seu Vella de Lleida
Porta dels Fillols

Seu Vella de Lleida

Seu Vella de Lleida
Capella de l'Epifania

Seu Vella de Lleida
Capella de Sant Tomàs

Seu Vella de Lleida
Capella de Sant Tomàs. Apòstols

Seu Vella de Lleida
Capitells de la nau

Seu Vella de Lleida
Interior del cimbori

Seu Vella de Lleida
Rosassa de ponent

Seu Vella de Lleida
Portal central del claustre

Seu Vella de Lleida
El claustre

Seu Vella de Lleida
Sarcòfag del llinatge Perves

Seu Vella de Lleida
Frontal de sarcòfag

Seu Vella de Lleida
Portal dels Apòstols

Seu Vella de Lleida
Portal dels Apòstols
Postal antiga, col·lecció particular

Seu Vella de Lleida
Postal antiga, col·lecció particular

Seu Vella de Lleida
Vista oriental de la ciudad de Lérida
Juan Fernando Palomino, 1783
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

Bibliografia:

ALCOY, Rosa; i altres (2003). Seu Vella. L'esplendor retrobada. Lleida: Generalitat de Catalunya / La Caixa
BOIX I POCIELLO, Jordi C. (1998). De Roda a Lleida. La fi d’un somni heroic. Institut d’Estudis del Baix Cinca
CABESTANY, Joan F. dir. (1995). Lambard. Estudis d’art medieval, vol. VIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
LLADONOSA, Josep (1972). Història de Lleida. Vol. I. Tàrrega: F C Calmet
MACIÀ, Montserrat (1997). Santa Maria de Lleida (la Seu Vella). Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

MACIÀ, Montserrat (2002). La Seu Vella de Lleida. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
NIÑÁ JOVÉ, Meritxell (2012). La redescoberta d'una catedral. La restauració monumental a la Seu Vella de Lleida. Porticvm, Revista d´Estudis Medievals, núm. 3
SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850

Situació:

La Seu Vella està situada a la part alta de la ciutat, sobre en nucli antic

Canònica de Santa Maria l'Antiga