Canònica de Sant Vicenç de Roda

El nou bisbe va organitzar la diòcesi, que ja estava ben estructurada el darrer quart del segle X, després de consagrar diverses esglésies de la demarcació i intervenir en la vida dels monestirs (Alaó, Ovarra, Lavaix...). Pel que fa al capítol de canonges de la mateixa catedral, estaria ja organitzat el 970 i en aquell moment era seguidor de la regla aquisgranesa. L'any 1006 la seu de Roda fou víctima d'una ràtzia islàmica que va fer trontollar la seva existència, el bisbe Eimeric fou empresonat i després va haver de maldar per recuperar tot el que s'havia malmès amb l'ocupació sarraïna. Sota l'episcopat de Ramon Dalmau (1077-1094) es va reformar a fons la diòcesi i la mateixa canònica (1092), que va adoptar la regla de Sant Agustí. La comunitat estava molt vinculada amb el bisbat i, de fet, era l'encarregada de l'elecció del prelat.

El conjunt de la catedral està format per l’església, el claustre amb algunes dependències annexes i el palau prioral. Una primera església fou consagrada en aquest lloc el 957, edifici que fou saquejat pels musulmans el 1006. Es va restaurar amb posterioritat, durant la primera meitat del segle XI, amb el temps en van anar fent modificacions i reformes, durant gairebé dos segles. Es tracta d’una església de planta basilical, amb tres naus. La portada principal, sota un atri és del segle XIII. Sota el presbiteri se situa una àmplia cripta on es conserva el sarcòfag de sant Ramon. Té restes importants de pintures murals.