Monestir de Sant Joan de la Penya

Ja en època comtal, el primitiu eremitori evolucionaria fins a esdevenir un centre monàstic sota l'advocació dels sants Julià i Basilissa. Durant la primera meitat del segle X es va construir una petita església de dues naus, encastada a la roca que l'aixoplugava. Pràcticament no hi ha notícies d'aquest lloc fins que, a l'època de Sanç III el Gran (que va governar entre el 1004 i 1035), es va donar un nou impuls a la vida monàstica, que el 1028 va adoptar la regla benedictina. El centre fou dotat de rendes per a la seva subsistència i hi van passar a dependre una llarga sèrie de petits establiments monàstics de la rodalia. El 1071 el monestir va passar a governar-se directament des de Roma, llavors sota el papat d'Alexandre II, que li va confirmar els seus béns, alhora que l'enfrontava a la seu de Jaca.

Un seguit de fets van motivar l'inici de la decadència d'aquesta casa. En primer lloc, les desavinences amb el poder, i després la relaxació dels costums dins el mateix monestir, inclòs vendes de patrimoni i abandonament del cenobi per part d'alguns dels membres de la comunitat. La situació s'agreujaria amb l'elevat endeutament i per fets fortuïts, un incendi el va afectar el 1375. Aquesta mena d'incident es va tornar a repetir en 1494 i altre cop el 1675. A totes aquestes circumstàncies cal afegir la mateixa naturalesa de l'edifici, en un indret poc idoni, sota una roca mal orientada i amb humitats, que obligava a reparacions contínues.

De l’antic monestir cal esmentar, a la planta baixa, la sala “del Concili” i la primitiva església preromànica, que conserva restes de decoració mural amb escenes de la vida dels sants Cosme i Damià. A la planta superior hi ha un pati, amb el Panteó de Nobles, envoltat de dependències menors. Al fons es troba l’església de nau única i tres absis. El claustre està situat a l’altre costat, envoltat de diverses capelles. També es conserva el Panteó Reial, d’època neoclàssica. Una mica més amunt s’aixeca el monestir nou, un grandiós edifici, ara restaurat i rehabilitat. Una part s’utilitza com hotel.