L’antic lloc de Foces té el seu origen en un castell medieval que fou donat per Pere I d’Aragó a un cavaller que havia participat en la conquesta d’Osca, el 1099. Al voltant d’aquella fortalesa es va anar desenvolupant la vila de Foces, i fou la seu d’una nissaga senyorial, que amb el decurs dels temps va mantenir relacions amb la monarquia i va participar en episodis cabdals de l’època, Ato I de Foces va participar en la conquesta de València al costat de Jaume I, i el seu fill, Eximen, fou nomenat procurador general del Regne de València.
Els senyors de Foces van adaptar l'església de San Miguel, que ja existia a finals del segle XII, per fer-ne el seu panteó familiar. Cap al 1249 van començar les obres i el temple es va convertir en una construcció gòtica, el seu promotor fou Eximen de Foces, que el 1259 va lliurar l'església, el castell i la mateixa vila de Foces a l'orde de l'Hospital amb la finalitat que s'hi fundés una comanda. El fundador hauria mort el 1260 o 1261, i encara el seu fill Ato II (†c1302) s'hauria enterrat a San Miguel. Tot i que hi ha una tradició que diu que el 1309 tots els cavallers monjos van morir degollats a la mateixa església en un assalt comès en el decurs d'una cerimònia religiosa, consta que el 1320 encara hi havia un comanador, però la institució desapareixeria poc després, passant a mans de particulars.
Només es conserva l'església de San Miguel, dels altres edificis que formaven part del monestir només en resten vestigis, pràcticament s'han perdut. Es tracta d'un temple d'una única nau, amb l'absis corresponent, i transsepte, amb dues absidioles més als braços. La porta sud és romànica, amb arquivoltes decorades amb motius florals i geomètrics, amb quatre capitells a cada banda, a més dels que suporten el timpà. En els extrems del creuer es troben quatre sepulcres dels senyors de Foces, dins uns arcosolis. A la dreta els d'Eximen i Ato II de Foces i a l'esquerra dos més, desconeguts. La importància dels sepulcres rau en la decoració mural que els acompanya, en un relatiu bon estat de conservació.
Els sepulcres dels senyors de Foces
Sepulcre d'Ato II de Foces
Sepulcre d'Ato II de Foces
Sepulcre d'Eximen de Foces
Sepulcres
- BARRIOS, María Dolores (2013). Los Foces de San Miguel de Foces y sus antepasados. Argensola, núm. 123
- BROTO, Santiago (2001). Los Foces, nobles y caballeros altoaragoneses. Hidalguía, núm. 286-287
- DEL ARCO, Ricardo (1932). Nuevas pinturas murales en la iglesia de San Miguel de Foces, Monumento Nacional. Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 101
- LAMOLLA, Francisco (1921). El templo de San Miguel de Foces (Huesca), Monumento Nacional. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Núm. 58
- LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2009). La época del Císter y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón. Arte de épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea
- MARTÍNEZ REX, Marc (2013). L’orde del Temple i el romànic tardà de l’Escola de Lleida. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- NAVARRO, María Luisa; i altres (2011). Los análisis gráficos de la Iglesia de San Miguel de Foces de ibieca (Huesca). EGA, num. 17
- NOGUEROL, María Elena (2016). Enciclopedia del Románico en Aragón. Huesca. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
Al sud-est d'Ibieca. Aquesta població és a llevant d'Osca, per un trencall al nord de la carretera de Lleida