Monestir de Santa María de Casbas
Nuestra Señora de la Gloria / Sancte Marie de Casvas / Casoas
(Casbas de Huesca, Osca)
El monestir cistercenc femení de Casbas fou fundat a iniciativa de la comtessa Oria de Pallars, esposa d’Arnau Mir (comte de Pallars Jussà entre 1124 i 1174). Aquesta fundació s’hauria fet amb la complicitat del bisbe d’Osca, Esteve de Sant Martí, que abans havia estat abat de Poblet (1160-1165). Segons aquesta iniciativa, el bisbe va concedir l’oportuna llicència fundacional el 1173. S’ha dit que la voluntat d’Oria era la d’utilitzar el monestir com a panteó comtal de la casa de Pallars Jussà.
Amb la fundació, l'establiment fou dotat amb béns i drets per garantir el seu manteniment. La mateixa Oria va retirar-se al monestir, on va morir cap al 1179. La primera abadessa fou Isabel, documentada des de la fundació fins al 1182. Inicialment, no devia estar adscrit a l'orde cistercenc, cosa que es fa l'any 1196 per mitjà d'una butlla papal de Celestí III, que alhora el deslligava del bisbat d'Osca i li confirmava els béns. Malgrat algunes èpoques de penúria, fou un monestir florent, potser la seva època de màxima esplendor es va desenvolupar entre els segles XVI i XVII.
La pràctica totalitat de les seves possessions es van perdre amb la desamortització, però la comunitat va poder continuar habitant el lloc. També va patir els efectes de la guerra Civil, quan es va perdre bona part del mobiliari i imatges. La comunitat va abandonar el monestir el maig de 2004 i posteriorment es va vendre a una fundació privada, s'hi ha endegat diverses iniciatives pel seu destí. L'església es va consagrar el 1208. És la part més antiga del conjunt monàstic i té una àmplia portada de mig punt. Les altres dependències, entre les quals destaca un claustre molt desfigurat del segle XIV, són el resultat d'intervencions posteriors.
Taula de Santa Úrsula
MNAC, Barcelona
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona es conserva un retaule dedicat a santa Úrsula, que procedeix d'aquest monestir. Es tracta d'una taula on es representa la santa en la seva part central, acompanyada amb dotze escenes de la seva vida. És obra de l'anomenat Segon Mestre de Bierge (cap al 1300).
- ARCO, Ricardo del (1914). El monasterio de Casbas. Linajes de Aragón, núm. 11, 12
- ASCASO, Lourdes (1986). El monasterio cisterciense de Santa María de Casbas (1173-1350). Diputación P. Huesca
- CARRERAS CANDI, Francesc (1910). Recorrent la comarca del Somontano. Cásvas. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Núm. 186
- DURAN GUDIOL, Antoni (1966). L’abat de Poblet Esteve de Sant Martí, bisbe d’Osca (1165-1186). Miscellanea Populetana. Abadia de Poblet
- MORENO, Pilar (2002). Espacios y silencios. El monasterio de Casbas. Guía de cultura monástica. Monasterio Cisterciense de Casbas
- PALACÍN, M. Cruz (1994). El real monasterio cisterciense de Santa María de Casbas y la desamortización. Argensola, núm. 108
- UBIETO, Agustín (1966). Documentos de Casbas. València: Textos Medievales, 21
- UBIETO, Agustín (1999). Los monasterios medievales en Aragón. Saragossa: C. A. Inmaculada
- VIDAL, Regina (1987). El abadologio del monasterio de Santa María de Casbas. Siglo XII. Orden del Císter en el Alto Aragón. El Cister : Ordenes religiosas zaragozanas. Inst. Fernando el Católico
- Enllaç ↗ : Claustra
Casbas és a llevant d'Osca, entre aquesta ciutat i Barbastre