En aquest indret hi havia una antiga església visigòtica, seu de l'antic monestir de San Adrián de Sasabe, que va servir de refugi al bisbe d'Osca quan aquest darrer indret fou ocupat pels sarraïns, l'any 719. En aquesta vall, més protegida, hauria tingut continuïtat l'organització episcopal fins que es va anar recuperant el territori, Jaca, i el 1096, Osca.
La tradició esmenta també que Sasabe va guardar en aquells anys el Sant Calze (considerat per alguns el Greal) que ara es conserva a la catedral de València. Aquesta peça procedia de Roma, d'on va ser portat a mitjan segle III amb l'afany de protegir-lo. També diu que aquest calze va passar per altres monestirs de la zona (Siresa, San Juan de la Peña...). A poc a poc, es va anar estabilitzant el territori i Sasabe va perdre protagonisme a partir del trasllat, el 1077, de la seu episcopal a Jaca. De totes maneres, està documentada la consagració d'una nova església al voltant del 1100, la que encara es conserva, malgrat els infortunis soferts. Amb la nova situació es va convertir en un priorat, que més endavant també es va perdre.
A causa de la seva situació, aigua amunt de Borau, a la confluència de dos rius i en un indret molt baix, el priorat va ser víctima de les avingudes i va quedar cobert de terra, de manera que en èpoques més properes s'utilitzava com a capella, amb accés pel finestral sobre la porta principal. Després, el lloc s'ha pogut condicionar i ara l'església és l'única resta visible de l'antic monestir. És una construcció de nau única, molt senzilla, la portada principal té una columna i capitell a cada costat. Al nord es conserva una torre i al sud una segona porta, més senzilla que l'anterior. És ben possible que sota la terra dels voltants puguin encara trobar-se restes d’altres dependències monàstiques.
- RAMON DE HUESCA, Fray (1792). Teatro historico de las Iglesias del Reyno de Aragon. Vol. V. Pamplona: M. Ezquerro
- UBIETO, Agustín (1999). Los monasterios medievales en Aragón. Saragossa: C. A. Inmaculada
- VALENZUELA, Josefa M. (1964). San Adrián de Sasabe. Argensola, núm. 57-60