Monestirs de
Catalunya

Cistercencs

Monestir de Santa Maria de Poblet
< anterior Inici Catalunya Conca de Barberà Vimbodí següent >
castellano
cercador contacte facebook

Conca de Barberà
 
< monestirs imprescindibles... >

La fundació

Fou Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona entre 1131 i 1162) qui va prendre la decisió de fundar un monestir en les terres que s'havien acabat de conquerir als sarraïns, amb una doble finalitat; per una banda la repoblació de la zona i per l'altra la religiosa. Per cobrir aquesta segona vessant hom va pensar en els cistercencs, que en aquella època tenien una forta presència a la Provença. Pel 1150 o 1151 es va dirigir a l'abat Sanç de Fontfreda a qui li va donar les terres per aixecar aquest nou establiment. El 1151 Fontfreda va enviar els primers monjos a preparar el nou assentament, que devia estar ja en funcionament el 1152, tot i que oficialment no degué establir-se fins el 1153.

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet


Monestir de Poblet
Façana de l'església des de la porta Daurada

Monestir de Poblet
Llanternó de la sagristia nova i torre de la muralla

Panteó
Imatges
antigues
Palau

Alfons el Cast, fill del fundador, va confirmar les possessions de Poblet, a més de fer-la beneficiària d’altres donacions i atorgar-li protecció. Aquest rei va donar el 1186 les terres necessàries per a la fundació d’un nou establiment a Pedra (Aragó), a més de triar Poblet com a lloc de la seva sepultura.

Monestir de Poblet
Tombes de Poblet (1889)
Santiago Rusiñol (1861-1931)
Col·lecció particular
Fotografia del Museu Vida Rural, l'Espluga de Francolí

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Oli de Ramon Martí Alsina (segle XIX)
Museu del Monestir


Monestir de Poblet
Pati posterior del monestir amb l'església i el claustre del Locutori al fons
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne
(1807-1818)

Monestir de Poblet
Capçalera de l'església de Poblet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona


A finals del segle XII i durant tot el segle XIII el monestir va patir una època de crisi econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a terme altres fundacions: Santa Maria de Pedra, el 1194, on hi tenien un castell. Santa Maria de Benifassà, també un castell d’origen musulmà que va passar a mans de Pere de Cervera, més endavant monjo de Poblet, que va quedar-se finalment amb la propietat del lloc i el 1233 va materialitzar la fundació. Santa Maria la Reial de Mallorca, en funcionament el 1240. Sant Vicenç de la Roqueta (València), propietat de Poblet a partir de 1288. Més endavant, entre el 1311 i 1312, es va fundar el priorat de Natzaret a Barcelona. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una llarga sèrie de granges (disset), unitats característiques de les fundacions cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les seves possessions.

Monestir de Poblet
Muralla del monestir, amb la façana barroca de
l'església i la Porta Reial el 1894
Fotografia de Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Monestir de Poblet
Porta Reial i façana de l'església
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne
(1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet


Monestir de Poblet
Porta Reial

Monestir de Poblet
Porta Reial

Monestir de Poblet
Porta Reial


Les primeres construccions

Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu. Les primeres construccions en aquest sector serien les que encara es troben a llevant, a tocar de la muralla: la sala de “Joc de Pilota” (1163?) potser en aquell moment església i dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180).

Monestir de Poblet
Muralla del segle XIV i Porta Reial

Monestir de Poblet
Porta Reial


Monestir de Poblet
Atri del monestir (segle XIV)

Monestir de Poblet
Escuts de l'abat Copons a l'atri

Monestir de Poblet
Antic dormitori dels conversos, ara locutori


L’església monàstica, de grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185. És un edifici de tres naus amb transsepte i una capçalera complexa si la comparem amb altres construccions cistercenques de l’època. Al voltant de presbiteri es desenvolupa un deambulatori on s’obren cinc capelles radials, que complementen els dos absis oberts als braços del creuer. Davant l’edifici es va bastir una galilea, que més endavant va quedar emmascarada per la muralla i la façana barroca afegida.

Monestir de Poblet
Refetor dels conversos, després celler
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Monestir de Poblet
El claustre gòtic


Monestir de Poblet
Claustre

Monestir de Poblet
Claustre

Monestir de Poblet
Claustre


Monestir de Poblet
Claustre

Monestir de Poblet
Claustre

Monestir de Poblet
Claustre


Monestir de Poblet
Claustre

Monestir de Poblet
Claustre

Monestir de Poblet
Claustre


Monestir de Poblet
Enterrament al claustre

Monestir de Poblet
Enterrament al claustre

Monestir de Poblet
Templet del lavabo


Monestir de Poblet
Volta del lavabo

Monestir de Poblet
Portada de la sala capitular

Monestir de Poblet
Sala capitular


Monestir de Poblet
Sala capitular

Monestir de Poblet
La sala capitular, 1902
Fotografia de Francisco Brunet a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Monestir de Poblet
La sala capitular de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne
(1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet


A cavall dels segles XII i XIII van començar les obres del claustre major, per l’ala sud i el templet del lavabo, les parts més antigues. En aquest sector també s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el claustre de Sant Esteve. El magnífic refetor també seria obra d’aquella època.

Monestir de Poblet
Claustre amb el lavabo

Monestir de Poblet
Portals a la terrassa superior del claustre


Monestir de Poblet
La biblioteca de Poblet, 1890
Fotografia de Francisco Brunet a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Monestir de Poblet
Biblioteca
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne
(1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet

Monestir de Poblet
Dormitori


A la primera meitat del segle XIII es portaren a terme obres de gran envergadura al monestir. Fora del recinte es va aixecar la capella de Santa Caterina, possiblement utilitzada pels visitants, que llavors no podien accedir a l’església monàstica, i que més endavant serviria l’hospital de pobres. La cuina és també del segle XIII. A llevant del claustre es va aixecar la gran sala capitular, d’una esveltesa singular; amb la mateixa orientació es troben la biblioteca (abans scriptorium) i l’antic graner, d’estructura similar i ara també utilitzada com a biblioteca. A la part superior es va aixecar el llarg dormitori, amb esvelts arcs de diafragma i que actualment també serveix a la biblioteca.

Monestir de Poblet
Cuina

Monestir de Poblet
Cuina


Monestir de Poblet
Refetor

Monestir de Poblet
L'església

Monestir de Poblet
Cor de l'església


L’abadiat de Ponç de Copons (1316-1348) va comportar un increment en les tasques constructives al monestir, com ara l’atri davant la porta d’entrada al monestir; el cubar al costat de ponent del claustre major; i les sales a la planta superior, destinades a dependències abacials. Al mateix temps es va modificar el mur de migdia de l’església amb la finalitat d’obrir les capelles laterals. D’aquella època és també el cimbori. A partir del 1639 es va fortificar el conjunt monàstic, deixant un accés únic per la Porta Reial (amb les armes de la corona esculpides), aquestes construccions es van allargar en el temps, de manera que es van acabar al cap d’un segle.

Monestir de Poblet
Nau lateral de l'església

Monestir de Poblet
Absis del creuer


Monestir de Poblet
Voltes del deambulatori

Monestir de Poblet
Retaule major de Damià Forment (1527-29)

Monestir de Poblet
Retaule major (1527-29)


Monestir de Poblet
Sant Sebastià (1527-29)
Imatge del retaule major

Monestir de Poblet
Panteó reial

Monestir de Poblet
Sepulcres reials a l'església de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne
(1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet


Els enterraments

Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, que veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va cuidar-se de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.

Monestir de Poblet
Panteó reial

Panteó

Monestir de Poblet
Relleu amb la cerimònia funerària de "córrer les armes"
Relleu atribuït a Pere Joan
Ara al Museu del Louvre, Paris

Monestir de Poblet
Sepulcre de Martí l'Humà

Monestir de Poblet
Sant Sepulcre, a l'atri de l'església (segle XVI)


Entre els segles XIV i XV i per voluntat del rei Martí l’Humà es va bastir el palau reial, obra d’Arnau Bargués. A mitjans del segle XV en època de l’abat Bartomeu Conill (1437-1458) es va aixecar, fora del recinte murallat, la capella de Sant Jordi. Al seu costat es va aixecar poc després la Porta Daurada.

Monestir de Poblet
La sagristia nova

Monestir de Poblet
Campanar al creuer, cimbori i llanternó de la sagristia


Monestir de Poblet
Palau del rei Martí I

Monestir de Poblet
Palau del rei Martí I

Palau

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Monestir de Poblet
Façana barroca de l'església

Monestir de Poblet
Façana barroca de l'església


En temps de l’abat Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) es va aixecar el palau abacial, al sud del conjunt monàstic. Al segle XVIII es van fer dues construccions que van trencar la muralla del segle XIV: la sagristia nova i les estances dels monjos jubilats, alhora que es va bastir una galeria que unia el monestir amb el palau abacial començat al segle XVI. Al segle XVI es va aixecar un altre recinte murallat, del que pràcticament només resta la porta de Prades.

Monestir de Poblet
Capella de Santa Caterina

Monestir de Poblet
Porta Daurada


Monestir de Poblet
Ruïnes de construccions auxiliars del monestir

Monestir de Poblet
Porta Daurada

Monestir de Poblet
Capella de Sant Jordi


El 1835, quan la comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus membres es van dispersar, deixant el monestir en mans dels espoliadors, el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia. Actualment el lloc s’ha convertit en un destí turístic, que per altra banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Monestir de Poblet
Claustre del Locutori, segons un
dibuix de Ramon Roig Rodon (segle XIX)
Publicat per Ramon Salas a
Guía histórica y artística del Monasterio de Poblet (1893)

Monestir de Poblet
Els monjos refundadors del monestir


Monestir de Poblet / MNAC
Sarcòfag dels Guimerà-Boixadors
Probablement procedeix de Poblet
Ara al MNAC de Barcelona

Monestir de Poblet
Relleu de pedra

Monestir de Poblet / Museu Diocesà de Tarragona
Relleus de la base d'un retaule
Museu Diocesà de Tarragona


Monestir de Poblet
Monestir de Poblet

Monestir de Poblet
La comunitat de Poblet, el 1944

Monestir de Poblet
Escut de Poblet


Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges (1468)
De Joan Reixac
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
   

Monestir de Poblet
Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges (1468)
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Monestir de Poblet
Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges (1468)
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Monestir de Poblet
Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges (1468)
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Monestir de Poblet / L'Enrajolada
Sant Antoni Abat
Procedent de Poblet
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell
Monestir de Poblet / L'Enrajolada
Sant bisbe
Procedent de Poblet
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell

Bibliografia:
- ALTISENT, Agustí. Història de Poblet. Abadia de Poblet. Poblet, 1974
-
BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Imprenta F.J. Altés. Barcelona, 1906
- BARRAQUER, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1915
- BLASI Y VALLESPINOSA, F. Monasterio de Poblet. Tesoro de fe y de arte. Librería Dalmau. Barcelona, 1945
- GONZALVO I BOU, Gener. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003.
- MANOTE, Maria Rosa; TERÉS, Maria Rosa. L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2007
- MASOLIVER, Alexandre. Catalunya romànica. Vol. XXI, el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1995
- MASOLIVER, Alexandre. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002.
- MASOLIVER, Alexandre. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003.
- MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo. Guia de Poblet. Barcelona, 1946
- MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo. Historia de Poblet. Barcelona, 1948
- PALOMER, Mossen Josep. La decadència de Poblet. Llib. Verdaguer. Barcelona, 1928
-
SALAS RICOMÁ, Ramón. Guía histórica y artística del Monasterio de Poblet. Est. Top. F. Arís e Hijo. Tarragon, 1893
- VILARRUBIAS, Felio A. Poblet. Monjes, arte, historia. Ed. Casulleras. Barcelona, 1965
Enllaç:
- Monestir de Poblet

Situació:

El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet pertany al municipi de Vimbodí.
Des de l'autopista s'hi va per l'Espluga de Francolí

Baldiri B. - Abril de 2006 /Actualitzat abril de 2013