A finals del segle XII i durant tot el segle XIII el monestir va patir una època de crisi econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a terme altres fundacions: Santa Maria de Pedra, el 1194, on hi tenien un castell. Santa Maria de Benifassà, també un castell d’origen musulmà que va passar a mans de Pere de Cervera, més endavant monjo de Poblet, que va quedar-se finalment amb la propietat del lloc i el 1233 va materialitzar la fundació. Santa Maria la Reial de Mallorca, en funcionament el 1240. Sant Vicenç de la Roqueta (València), propietat de Poblet a partir de 1288. Més endavant, entre el 1311 i 1312, es va fundar el priorat de Natzaret a Barcelona. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una llarga sèrie de granges (disset), unitats característiques de les fundacions cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les seves possessions.

Muralla del monestir, amb la façana barroca de
l'església i la Porta Reial el 1894
Fotografia de Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Porta Reial i façana de l'església
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet

Porta Reial

Porta Reial

Porta Reial

Les primeres construccions

Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu. Les primeres construccions en aquest sector serien les que encara es troben a llevant, a tocar de la muralla: la sala de “Joc de Pilota” (1163?) potser en aquell moment església i dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180).

Muralla del segle XIV i Porta Reial

Porta Reial

Atri del monestir (segle XIV)

Escuts de l'abat Copons a l'atri

Antic dormitori dels conversos, ara locutori

L’església monàstica, de grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185. És un edifici de tres naus amb transsepte i una capçalera complexa si la comparem amb altres construccions cistercenques de l’època. Al voltant de presbiteri es desenvolupa un deambulatori on s’obren cinc capelles radials, que complementen els dos absis oberts als braços del creuer. Davant l’edifici es va bastir una galilea, que més endavant va quedar emmascarada per la muralla i la façana barroca afegida.
 

Refetor dels conversos, després celler
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Capçalera de l'església de Poblet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

El claustre gòtic

Claustre

Claustre

Claustre

Claustre

Claustre

Claustre

Claustre

Claustre

Claustre

Enterrament al claustre

Enterrament al claustre

Templet del lavabo

Volta del lavabo

Portada de la sala capitular

Sala capitular

Sala capitular

La sala capitular, 1902
Fotografia de Francisco Brunet a Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

La sala capitular de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet

A cavall dels segles XII i XIII van començar les obres del claustre major, per l’ala sud i el templet del lavabo, les parts més antigues. En aquest sector també s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el claustre de Sant Esteve. El magnífic refetor també seria obra d’aquella època.

Claustre amb el lavabo

Portals a la terrassa superior del claustre

La biblioteca de Poblet, 1890
Fotografia de Francisco Brunet a Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Biblioteca
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet

Dormitori

A la primera meitat del segle XIII es portaren a terme obres de gran envergadura al monestir. Fora del recinte es va aixecar la capella de Santa Caterina, possiblement utilitzada pels visitants, que llavors no podien accedir a l’església monàstica, i que més endavant serviria l’hospital de pobres. La cuina és també del segle XIII. A llevant del claustre es va aixecar la gran sala capitular, d’una esveltesa singular; amb la mateixa orientació es troben la biblioteca (abans scriptorium) i l’antic graner, d’estructura similar i ara també utilitzada com a biblioteca. A la part superior es va aixecar el llarg dormitori, amb esvelts arcs de diafragma i que actualment també serveix a la biblioteca.

Cuina

Cuina

Refetor

L'església

Cor de l'església

L’abadiat de Ponç de Copons (1316-1348) va comportar un increment en les tasques constructives al monestir, com ara l’atri davant la porta d’entrada al monestir; el cubar al costat de ponent del claustre major; i les sales a la planta superior, destinades a dependències abacials. Al mateix temps es va modificar el mur de migdia de l’església amb la finalitat d’obrir les capelles laterals. D’aquella època és també el cimbori. A partir del 1639 es va fortificar el conjunt monàstic, deixant un accés únic per la Porta Reial (amb les armes de la corona esculpides), aquestes construccions es van allargar en el temps, de manera que es van acabar al cap d’un segle.

Nau lateral de l'església

Absis del creuer

Voltes del deambulatori

Retaule major de Damià Forment (1527-29)

Retaule major (1527-29)

Sant Sebastià (1527-29)
Imatge del retaule major

Panteó reial

Sepulcres reials a l'església de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet

Els enterraments

Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, que veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va cuidar-se de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.

Panteó reial

Relleu amb la cerimònia funerària de "córrer les armes"
Relleu atribuït a Pere Joan
Ara al Museu del Louvre, Paris

Sepulcre de Martí l'Humà

Sant Sepulcre, a l'atri de l'església (segle XVI)

Entre els segles XIV i XV i per voluntat del rei Martí l’Humà es va bastir el palau reial, obra d’Arnau Bargués. A mitjans del segle XV en època de l’abat Bartomeu Conill (1437-1458) es va aixecar, fora del recinte murallat, la capella de Sant Jordi. Al seu costat es va aixecar poc després la Porta Daurada.

La sagristia nova

Campanar al creuer, cimbori i llanternó de la sagristia

Palau del rei Martí I

Palau del rei Martí I

Monestir de Poblet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Façana barroca de l'església

Façana barroca de l'església

En temps de l’abat Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) es va aixecar el palau abacial, al sud del conjunt monàstic. Al segle XVIII es van fer dues construccions que van trencar la muralla del segle XIV: la sagristia nova i les estances dels monjos jubilats, alhora que es va bastir una galeria que unia el monestir amb el palau abacial començat al segle XVI. Al segle XVI es va aixecar un altre recinte murallat, del que pràcticament només resta la porta de Prades.

Capella de Santa Caterina

Porta Daurada

Ruïnes de construccions auxiliars del monestir

Porta Daurada

Capella de Sant Jordi

El 1835, quan la comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus membres es van dispersar, deixant el monestir en mans dels espoliadors, el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia. Actualment el lloc s’ha convertit en un destí turístic, que per altra banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Claustre del Locutori, segons un
dibuix de Ramon Roig Rodon (segle XIX)
Publicat per Ramon Salas a
Guía histórica y artística del Monasterio de Poblet (1893)

Els monjos refundadors del monestir

Sarcòfag dels Guimerà-Boixadors
Probablement procedeix de Poblet
Ara al MNAC de Barcelona

Relleu de pedra

Relleus de la base d'un retaule
Museu Diocesà de Tarragona

Monestir de Poblet

La comunitat de Poblet, el 1944

Escut de Poblet

Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges (1468)
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges (1468)
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges (1468)
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona