Monestir de Santa Maria de Poblet

A finals del segle XII i durant tot el segle XIII el monestir va patir una època de crisi econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a terme altres fundacions: Santa Maria de Piedra, el 1194, on hi tenien un castell. Santa Maria de Benifassà, també un castell d’origen musulmà que va passar a mans de Pere de Cervera, més endavant monjo de Poblet que va obtenir la propietat del lloc i el 1233 va materialitzar la fundació. Santa Maria La Real de Mallorca, en funcionament el 1240. També els priorats de Sant Vicenç de la Roqueta (València), propietat de Poblet a partir de 1288 i el de Natzaret a Barcelona, fundat entre el 1311 i 1312. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una llarga sèrie de granges (disset), unitats característiques de les cases cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les seves possessions. Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana (a ponent del monestir) mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu.

A cavall dels segles XII i XIII van començar les obres del claustre major, per l’ala sud i el templet del lavabo, les parts més antigues. En aquest sector també s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el claustre de Sant Esteve. El magnífic refetor també seria obra d’aquella època. A la primera meitat del segle XIII es van efectuar obres de gran envergadura, fora del recinte es va aixecar la capella de Santa Caterina, possiblement utilitzada pels visitants, que llavors no podien accedir a l’església monàstica, i que més endavant serviria l’hospital de pobres. La cuina és també del segle XIII. A llevant del claustre es va aixecar la gran sala capitular, d’una esveltesa singular; amb la mateixa orientació es troben la biblioteca (abans escriptori) i l’antic graner, d’estructura similar i ara també utilitzada com a biblioteca. A la part superior es va aixecar el llarg dormitori, amb esvelts arcs de diafragma i que actualment també serveix a la biblioteca.

Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va tenir cura de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.

El 1835, quan la comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus membres es van dispersar, deixant el lloc en mans dels espoliadors, el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia. Actualment el lloc s’ha convertit en un destí cultural i turístic, que per altra banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.