A finals del segle XII i
durant tot el segle XIII el monestir va patir una època de crisi
econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a terme altres
fundacions: Santa Maria de Pedra, el 1194, on hi tenien un castell.
Santa Maria de Benifassà, també un castell d’origen musulmà que va
passar a mans de Pere de Cervera, més endavant monjo de Poblet, que va
quedar-se finalment amb la propietat del lloc i el 1233 va materialitzar
la fundació. Santa Maria la Reial de Mallorca, en funcionament el 1240.
Sant Vicenç de la Roqueta (València), propietat de Poblet a partir de
1288. Més endavant, entre el 1311 i 1312, es va fundar el
priorat de Natzaret a Barcelona. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una
llarga sèrie de granges (disset), unitats característiques de les
fundacions cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les
seves possessions. |

Muralla del monestir, amb la façana barroca de
l'església i la Porta Reial el 1894
Fotografia de Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer
tercio del siglo XIX |

Porta Reial i façana de l'església Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections
Jacques Doucet |
|

Porta Reial |

Porta Reial |

Porta Reial |
|
Les
primeres construccions
Probablement els primers
monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja
Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc
de l’assentament definitiu. Les primeres construccions en aquest sector
serien les que encara es troben a llevant, a tocar de la muralla: la
sala de “Joc de Pilota” (1163?) potser en aquell moment església i
dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180). |

Muralla del segle XIV i Porta Reial |

Porta Reial |
|

Atri del monestir (segle XIV) |

Escuts de l'abat Copons a l'atri |

Antic dormitori dels conversos, ara
locutori |
|
L’església monàstica, de
grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185. És un
edifici de tres naus amb transsepte i una capçalera complexa si la
comparem amb altres construccions cistercenques de l’època. Al voltant
de presbiteri es desenvolupa un deambulatori on s’obren cinc capelles
radials, que complementen els dos absis oberts als braços del creuer.
Davant l’edifici es va bastir una galilea, que més endavant va quedar
emmascarada per la muralla i la façana barroca afegida.
|

Refetor dels conversos, després
celler
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona |

Capçalera de l'església de Poblet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona |

El claustre gòtic |
|

Claustre |

Claustre |

Claustre |
|

Claustre |

Claustre |

Claustre |
|

Claustre |

Claustre |

Claustre |
|

Enterrament al claustre |

Enterrament al claustre |

Templet del lavabo |
|

Volta del lavabo |

Portada de la sala capitular |

Sala capitular |
|

Sala capitular |

La sala capitular, 1902
Fotografia de Francisco Brunet a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer
tercio del siglo XIX |

La sala capitular de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections
Jacques Doucet |
|
A cavall dels segles XII i
XIII van començar les obres del claustre major, per l’ala sud i el
templet del lavabo, les parts més antigues. En aquest sector també
s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el claustre de Sant Esteve.
El magnífic refetor també seria obra d’aquella època. |

Claustre amb el lavabo |

Portals a la terrassa superior del
claustre |
|

La biblioteca de Poblet, 1890
Fotografia de Francisco Brunet a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer
tercio del siglo XIX |

Biblioteca
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections
Jacques Doucet |

Dormitori |
|
A la primera meitat del
segle XIII es portaren a terme obres de gran envergadura al monestir.
Fora del recinte es va aixecar la capella de Santa Caterina,
possiblement utilitzada pels visitants, que llavors no podien accedir a
l’església monàstica, i que més endavant serviria l’hospital de pobres.
La cuina és també del segle XIII. A llevant del claustre es va aixecar
la gran sala capitular, d’una esveltesa singular; amb la mateixa
orientació es troben la biblioteca (abans scriptorium) i l’antic graner,
d’estructura similar i ara també utilitzada com a biblioteca. A la part
superior es va aixecar el llarg dormitori, amb esvelts arcs de diafragma
i que actualment també serveix a la biblioteca. |

Cuina |

Cuina |
|

Refetor |

L'església |

Cor de l'església |
|
L’abadiat de Ponç de
Copons (1316-1348) va comportar un increment en les tasques
constructives al monestir, com ara l’atri davant la porta d’entrada al
monestir; el cubar al costat de ponent del claustre major; i les sales a
la planta superior, destinades a dependències abacials. Al mateix temps
es va modificar el mur de migdia de l’església amb la finalitat d’obrir
les capelles laterals. D’aquella època és també el cimbori. A partir del
1639 es va fortificar el conjunt monàstic, deixant un accés únic per la
Porta Reial (amb les armes de la corona esculpides), aquestes
construccions es van allargar en el temps, de manera que es van acabar
al cap d’un segle. |

Nau lateral de l'església |

Absis del creuer |
|

Voltes del deambulatori |

Retaule major de Damià Forment
(1527-29) |

Retaule major (1527-29) |
|

Sant Sebastià (1527-29)
Imatge del retaule major |

Panteó reial |

Sepulcres reials a l'església de
Poblet
Segons Alexandre Laborde
a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections
Jacques Doucet |
|
Els enterraments
Poblet va esdevenir panteó reial, a més de
servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill
del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i
que a Vilabertran hi ha una làpida,
possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, que veient
propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels
benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el
Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus
predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va cuidar-se de
disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els
grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell
moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns
arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer. |

Panteó reial |
|
|

Relleu amb la cerimònia funerària
de "córrer les armes"
Relleu atribuït a Pere Joan
Ara al Museu del Louvre, Paris |

Sepulcre de Martí l'Humà |

Sant Sepulcre, a l'atri de
l'església (segle XVI) |
|
Entre els segles XIV i
XV i per voluntat del rei Martí l’Humà es va bastir el palau reial, obra
d’Arnau Bargués. A mitjans del segle XV en època de l’abat Bartomeu
Conill (1437-1458) es va aixecar, fora del recinte murallat, la capella
de Sant Jordi. Al seu costat es va aixecar poc després la Porta Daurada. |

La sagristia nova |

Campanar al creuer, cimbori i
llanternó de la sagristia |
|

Palau del rei Martí I |

Palau del rei Martí I |
|
|

Monestir de Poblet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona |

Façana barroca de l'església |

Façana barroca de l'església |
|
En temps de l’abat
Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) es va aixecar el palau abacial,
al sud del conjunt monàstic. Al segle XVIII es van fer dues
construccions que van trencar la muralla del segle XIV: la sagristia
nova i les estances dels monjos jubilats, alhora que es va bastir una
galeria que unia el monestir amb el palau abacial començat al segle XVI.
Al segle XVI es va aixecar un altre recinte murallat, del que
pràcticament només resta la porta de Prades. |

Capella de Santa Caterina |

Porta Daurada |
|

Ruïnes de construccions auxiliars
del monestir |

Porta Daurada |

Capella de Sant Jordi |
|
El 1835, quan la
comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus
membres es van dispersar, deixant el monestir en mans dels espoliadors,
el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder
aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va
recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia.
Actualment el lloc s’ha convertit en un destí turístic, que per altra
banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la
Humanitat per la Unesco. |

Claustre del Locutori, segons un
dibuix de Ramon Roig Rodon (segle XIX)
Publicat per Ramon Salas a
Guía
histórica y artística del Monasterio de Poblet
(1893) |

Els monjos refundadors del monestir |
|

Sarcòfag dels Guimerà-Boixadors
Probablement procedeix de Poblet
Ara al MNAC de Barcelona |

Relleu de pedra |

Relleus de la base d'un retaule
Museu Diocesà de Tarragona |
|

Monestir de Poblet |

La comunitat de Poblet, el 1944 |

Escut de Poblet |
|
Retaule de Santa Úrsula i les
onze-mil verges (1468)
De Joan Reixac
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
|

Retaule de Santa Úrsula i les
onze-mil verges (1468)
Ara al
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |

Retaule de Santa Úrsula i les
onze-mil verges (1468)
Ara al
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |

Retaule de Santa Úrsula i les
onze-mil verges (1468)
Ara al
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|

Sant Antoni Abat
Procedent de Poblet
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell |

Sant bisbe
Procedent de Poblet
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell |
|
|
Bibliografia:
- ALTISENT, Agustí. Història de Poblet. Abadia de Poblet. Poblet,
1974
- BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.
Tomo I. Imprenta F.J. Altés. Barcelona, 1906
- BARRAQUER, Cayetano. Los
religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco
J. Altés. Barcelona, 1915
- BLASI Y VALLESPINOSA, F. Monasterio de Poblet. Tesoro de fe y
de arte. Librería Dalmau. Barcelona, 1945
- GONZALVO I BOU, Gener. L’art gòtic a
Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003.
- MANOTE, Maria Rosa; TERÉS, Maria Rosa. L’art gòtic a Catalunya.
Escultura I. La configuració de l’estil. Enciclopèdia Catalana.
Barcelona, 2007
- MASOLIVER, Alexandre. Catalunya romànica. Vol. XXI, el
Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de
Barberà. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1995
- MASOLIVER, Alexandre. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I.
Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002.
- MASOLIVER, Alexandre. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II.
Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003.
- MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo. Guia de Poblet. Barcelona,
1946
- MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo. Historia de Poblet.
Barcelona, 1948
- PALOMER, Mossen Josep. La decadència de Poblet. Llib.
Verdaguer. Barcelona, 1928
-
SALAS RICOMÁ, Ramón. Guía histórica y artística del Monasterio de Poblet. Est. Top. F. Arís e Hijo. Tarragon, 1893
- VILARRUBIAS, Felio A. Poblet. Monjes, arte, historia. Ed.
Casulleras. Barcelona, 1965 |
Enllaç:
- Monestir de Poblet
 |
|
Situació:
El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet
pertany al municipi de Vimbodí.
Des de l'autopista s'hi va per l'Espluga de
Francolí
|
 |
|
|