Monestir de Santa Maria de Poblet

Populetum

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet

Fou Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona entre 1131 i 1162) qui va prendre la decisió de fundar un monestir en les terres que s'havien acabat de conquerir als sarraïns, amb una doble finalitat; per una banda la repoblació de la zona i per l'altra la religiosa. Per cobrir aquesta segona vessant hom va pensar en els cistercencs, que en aquella època tenien una forta presència a la Provença.

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Façana de l'església des de la Porta Daurada

Pel 1150 o 1151 es va dirigir a l'abat Sanç de Fontfreda a qui li va donar les terres per aixecar aquest nou establiment. El 1151 l’abadia de Fontfreda (Aude) va enviar els primers monjos a preparar el nou assentament, que devia estar ja en funcionament el 1152, tot i que formalment no degué establir-se fins el 1153. Alfons el Cast, fill del fundador, va confirmar les possessions de Poblet, a més de fer-lo beneficiari d’altres donacions i atorgar-li protecció. Aquest rei va donar el 1186 les terres necessàries per a la fundació d’un nou establiment a Piedra (Aragó), a més de triar Poblet com a lloc de sepultura.

A finals del segle XII i durant tot el segle XIII el monestir va patir una època de crisi econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a terme altres fundacions: Santa Maria de Piedra, el 1194, on hi tenien un castell. Santa Maria de Benifassà, també un castell d’origen musulmà que va passar a mans de Pere de Cervera, més endavant monjo de Poblet que va obtenir la propietat del lloc i el 1233 va materialitzar la fundació. Santa Maria la Reial de Mallorca, en funcionament el 1240. També els priorats de Sant Vicenç de la Roqueta (València), propietat de Poblet a partir de 1288 i el de Natzaret a Barcelona, fundat entre el 1311 i 1312. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una llarga sèrie de granges (disset), unitats característiques de les cases cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les seves possessions. Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana (a ponent del monestir) mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu.

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Llanternó de la sagristia nova i torre de la muralla
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Muralla del segle XIV i Porta Reial

Les primeres construccions del monestir definitiu serien les que encara són a llevant, a tocar de la muralla: la sala de Joc de Pilota (c1163) potser en aquell moment església i dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180). L’església monàstica, de grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185. És un edifici de tres naus amb transsepte i una capçalera complexa si la comparem amb altres construccions cistercenques de l’època. Al voltant de presbiteri es desenvolupa un deambulatori on s’obren cinc capelles radials, que complementen els dos absis oberts als braços del creuer. Davant l’edifici es va bastir una galilea, que més endavant va quedar emmascarada per la muralla i la façana barroca afegida.

A cavall dels segles XII i XIII van començar les obres del claustre major, per l’ala sud i el templet del lavabo, les parts més antigues. En aquest sector també s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el claustre de Sant Esteve. El magnífic refetor també seria obra d’aquella època. A la primera meitat del segle XIII es van efectuar obres de gran envergadura, fora del recinte es va aixecar la capella de Santa Caterina, possiblement utilitzada pels visitants, que llavors no podien accedir a l’església monàstica, i que més endavant serviria l’hospital de pobres. La cuina és també del segle XIII. A llevant del claustre es va aixecar la gran sala capitular, d’una esveltesa singular; amb la mateixa orientació es troben la biblioteca (abans escriptori) i l’antic graner, d’estructura similar i ara també utilitzada com a biblioteca. A la part superior es va aixecar el llarg dormitori, amb esvelts arcs de diafragma i que actualment també serveix a la biblioteca.

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Atri
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
L'església

L’abadiat de Ponç de Copons (1316-1348) va comportar un increment en les tasques constructives al monestir, com ara l’atri davant la porta d’entrada al monestir; el cubar al costat de ponent del claustre major; i les sales a la planta superior, destinades a dependències abacials. Al mateix temps es va modificar el mur de migdia de l’església amb la finalitat d’obrir les capelles laterals. D’aquella època és també el cimbori. A partir del 1639 es va fortificar el conjunt monàstic, deixant un accés únic per la Porta Reial (amb les armes de la corona esculpides), aquestes construccions es van allargar en el temps, de manera que no es van acabar fins al cap d’un segle.

Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va tenir cura de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Panteó reial
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Retaule major de Damià Forment (1527-29)

Entre els segles XIV i XV i per voluntat del rei Martí l’Humà es va bastir el palau reial, obra d’Arnau Bargués. A mitjans del segle XV en època de l’abat Bartomeu Conill (1437-1458) es va aixecar, fora del recinte murallat, la capella de Sant Jordi. Al seu costat es va aixecar poc després la Porta Daurada. En temps de l’abat Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) es va aixecar el palau abacial, al sud del conjunt monàstic. Al segle XVIII es van fer dues construccions que van trencar la muralla del segle XIV: la sagristia nova i les estances dels monjos jubilats, alhora que es va bastir una galeria que unia el monestir amb el palau abacial començat al segle XVI. Al segle XVI es va aixecar un altre recinte murallat, del que pràcticament només resta la porta de Prades.

El 1835, quan la comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus membres es van dispersar, deixant el lloc en mans dels espoliadors, el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia. Actualment el lloc s’ha convertit en un destí cultural i turístic, que per altra banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
El claustre amb el lavabo

Filiació de Poblet

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Claustre
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
El claustre
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
El claustre
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Templet del lavabo
Monestir de Poblet Monestir de Poblet Monestir de Poblet Monestir de Poblet Monestir de Poblet
Claustre del monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Portada de la sala capitular
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Sala capitular
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Finestral de la sala capitular
Oli d'Antoni de Ferrater Feliu
Monestir de Poblet
La sala capitular de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art,
collections Jacques Doucet
Monestir de Poblet
Biblioteca de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art,
collections Jacques Doucet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Dormitori
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Cuina
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Refetor
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Panteó reial
Monestir de Poblet
Panteó reial de Poblet
Segons Alexandre Laborde a
Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Panteó
El panteó reial de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Sepulcre de Martí l'Humà
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Sagristia Nova
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Palau del Rei Martí
Monestir de Poblet Monestir de Poblet Monestir de Poblet
Palau del Rei Martí
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Portal de la muralla de Pere el Cerimoniós
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Façana barroca de l'església
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Plaça del monestir, entre les muralles dels segles XIV i XVI
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Capella de Santa Caterina
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Capella de Sant Jordi
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
La Porta Daurada
Monestir de Poblet
Tombes de Poblet (1889)
Santiago Rusiñol (1861-1931)
Col·lecció particular
Fotografia del Museu Vida Rural, l'Espluga de Francolí
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Els monjos refundadors
Panteó
Imatges antigues

Patrimoni dispers procedent de Poblet
Monestir de Poblet
Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges
Joan Reixac, 1468
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Monestir de Poblet
Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges
Joan Reixac, 1468
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Monestir de Poblet
Retaule de Santa Úrsula i les onze-mil verges
Joan Reixac, 1468
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Monestir de Poblet
Sarcòfag dels Guimerà-Boixadors
Probablement procedeix de Poblet
Ara al MNAC de Barcelona
Monestir de Poblet
Relleu de la base d'un retaule
Museu Diocesà de Tarragona
Monestir de Poblet
Relleu amb la cerimònia funerària de córrer les armes
Atribuït a Pere Joan
Ara al Museu del Louvre, Paris
Monestir de Poblet
Sant Antoni Abat
Procedent de Poblet
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell
Monestir de Poblet
Sant bisbe
Procedent de Poblet
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell

Bibliografia:
  • ALEGRET, Adolfo (1904). El monasterio de Poblet. Barcelona: Salvat
  • ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
  • BARRAQUER, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: Imprenta F.J. Altés
  • BARRAQUER, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Francisco J. Altés
  • BASSEGODA, Joan (1983). Història de la restauració de Poblet. Abadia de Poblet
  • BERTRAN Y GÜELL, F. (1944). El Real Monasterio de Santa Maria de Poblet. Barcelona: Montaner y Simón
  • BLASI Y VALLESPINOSA, F. (1945). Monasterio de Poblet. Tesoro de fe y de arte. Barcelona: Librería Dalmau
  • DOMÈNECH I MONTANER, Lluís (1920). Poblet. Barcelona: Thomas
  • DOMÈNECH I MONTANER, Lluís (1925). Historia y arquitectura del monestir de Poblet. Barcelona: Montaner y Simon
  • FINESTRES, Jayme (1746). Historia del Real Monasterio de Poblet. Barcelona: P. Campins
  • FINESTRES, Jayme (1753-65). Historia del Real Monasterio de Poblet. Barcelona: P. Campins
  • GONZALVO I BOU, Gener (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GUITERT, Joaquín (1929). Real Monasterio de Poblet. Barcelona: Casa de la Caridad
  • GUITERT, Ramon (1955). Historia del Real Monasterio de Poblet. Barcelona: Orbis
  • MANOTE, Maria Rosa; TERÉS, Maria Rosa (2007). L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MARÉS, Federico (1952). Las tumbas reales de los monarcas de Cataluña y Aragón en del monasterio de Santa María de Poblet. Barcelona: As. de Bibliófilos
  • MARTINELL, César (1927). El monestir de Poblet. Barcelona: Barcino
  • MASOLIVER, Alexandre (1995). Catalunya romànica. Vol. XXI, el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MASOLIVER, Alexandre (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MASOLIVER, Alexandre (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MONTOLIU, Manuel de (1955). Llibre de Poblet. Barcelona: Selecta
  • MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo (1946). Guía del Real Monasterio Cisterciense de Santa Maria de Poblet. Barcelona
  • MORGADES S. O, Cist, Dom. Bernardo (1948). Historia de Poblet. Barcelona
  • PALOMER, Mossen Josep (1928). La decadència de Poblet. Barcelona. Llib. Verdaguer
  • SALAS RICOMÁ, Ramón (1893). Guía histórica y artística del Monasterio de Poblet. Tarragona: F. Arís e Hijo

Situació:
Vista aèria

El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet pertany al municipi de Vimbodí. Des de l'autopista s'hi va per l'Espluga de Francolí