El lloc de Benifassà fou lliurat el 1208 pel rei Pere el Catòlic a Guillem de Cervera amb la finalitat de repoblar-lo, aquest Guillem es va fer monjo de Poblet i cedí els drets a la comunitat cistercenca. El 1233, Jaume I va confirmar la cessió amb la finalitat de fundar-hi un monestir i aquell mateix any, Poblet va enviar dotze monjos que es van establir a l’antic castell sarraí de Beni Hassan (Benifassà) mentre condicionaven el nou monestir.
La construcció va començar seguidament i el 1250 ja s'hi van poder traslladar els monjos, el 1262 s’iniciava la construcció de l'església, que possiblement ja era acabada en la seva major part el 1276, tot i que la seva construcció es va perllongar en el temps. Mentrestant, es va anar repoblant aquell territori, que seria conegut amb el nom de Tinença de Benifassà. A partir d'aquí, el monestir de Benifassà va anar acumulant, no sense entrebancs i desavinences, un important patrimoni. Ponç de Copons fou abat de Benifassà (1312-1316) abans de ser elegit abat de Poblet (1316-1348) i convertir-se en una figura decisiva en la història d'aquest darrer monestir.
La seva decadència va començar al segle XVII amb la guerra dels Segadors, després vindria la guerra de Successió, mai va aconseguir recuperar-se de manera estable. Fou exclaustrat durant la guerra del Francès (1810-14), altra vegada entre el 1820-23 i definitivament el 1835. Les construccions no es van mantenir de manera convenient i va caure en ruïna. Després de passar a mans de diversos propietaris, el 1931 es va declarar monument nacional, va esdevenir propietat de la Diputació de Castelló, es va restaurar i des del 1967 és ocupat per una comunitat de cartoixanes.
Filiació de Benifassà
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de la Grand Selva (Tarn i Garona) / 1145
Abadia de Fontfreda (Aude) / 1146
Monestir de Poblet (Conca de Barberà) / 1151
Monestir de Benifassà (Castelló) / 1235
Portal de l'església
Capçalera
Relleu en el mur de l'església
Relleu en el mur de l'església
Fotografia del Catálogo Monumental de la provincia de Castellón, 1917
Fotografia del Catálogo Monumental de la provincia de Castellón, 1917
Fotografia del Catálogo Monumental de la provincia de Castellón, 1917
Fotografia del Catálogo Monumental de la provincia de Castellón, 1917
Postal antiga, col·lecció particular
Vista del Monasterio de Benifazá (1795-97)
El monestir de Benifassà va adquirir la torre de la Carrova a mitjan segle XV. Aquesta casa forta de gran envergadura està situada prop de l'Ebre, al terme d'Amposta. Potser és d'origen àrab i tenia funcions defensives, la construcció actual podria ser del segle XIII. Els monjos en van fer el centre d'una explotació agrícola, que van mantenir fins a la desamortització.
Ara al MNAC de Barcelona
Ara al MNAC de Barcelona
- ALLEPUZ, Carolin (2004). Els molins de Benifassà al riu Sénia. Estudi del Molí de l'Abat. Lo Senienc, núm. 1
- ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
- CATALÁ, Miguel Ángel (2019). Conventos y monasterios valencianos. Vol. 2. Paterna: Ed. Sargantana
- CHAVALERA, Joaquín (2011). Els annals del monestir i convent de Benifassà. Benicarló: Onada Ed.
- COMAS, Carme; COMAS, Joaqum (2012). Exclaustració i desamortització de Benifassà. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 88
- GISBERT, Miquel Joan (2010). Els annals del monestir i convent de Benifassà. Benicarló: Onada Ed.
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MARTÍNEZ GARCÍA, José Manuel (2005). El Cister valencià, de Benifassà a Valldigna. Simat de Valldigna: La Xara
- MÍSSER, Joan (2006). Les cartoixanes de Benifassà. La província cartoixana de Catalunya. La cartoixa de Montalegre. Diputació de Barcelona
- TRAMOYERES, Luis (1917). Catálogo Monumental de la provincia de Castellón
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
El monestir és al nord de la província de Castelló, proper als límits amb Terol i Tarragona. S'hi va per Vinaròs i la Sènia